Gitanes descalces a ‘Carmen’

En una òpera, el pes prin­ci­pal és la música. La veu dels can­tants ha d’arri­bar amb tota la niti­desa a pla­tea i amfi­te­a­tres, al cos­tat de la inter­pre­tació de l’orques­tra que l’acom­pa­nya. Per això, en la posada en escena del cos de ball de Car­men (tres pare­lles de balla­rins clàssics) ins­pi­rada en el folk­lo­risme castís, s’ha evi­tat el zapa­te­ado i les gita­nes es des­pla­cen des­cal­ces per la tarima prin­ci­pal del Palau de la Música. L’encàrrec que va rebre, fa ben poques set­ma­nes, la cre­a­dora Núria Serra era que la posada en escena remuntés al temps en què es va crear: tor­nar a la potència del clàssic. Si dis­sabte pas­sat, es va fer una nova funció de la Tra­vi­ata al Palau de la Música amb la core­o­gra­fia de Núria Serra, la set­mana vinent s’acu­mu­len els assaigs per a la segona funció d’aquesta Car­men el pro­per 19 d’agost. Evi­dent­ment, totes aques­tes pro­duc­ci­ons reno­va­des tin­dran con­tinuïtat amb més fun­ci­ons al Palau els pro­pers mesos. Serra està molt satis­feta del resul­tat perquè ha tro­bat un nota­ble equi­li­bri en l’equip (entre balla­rins de la com­pa­nyia i altres fit­xats per a l’ocasió). La sen­sació de la cre­a­dora és que NS Dansa ha aixe­cat el nivell d’una pro­ducció. “La dansa clàssica amb major nivell incre­menta la qua­li­tat de l’obra”, cele­bra Serra.

Car­men, com també la pro­ducció de La tra­vi­ata estre­nada el 24 de juny, aca­ben sent una gran pro­ducció en què acu­mu­len fins a 60 intèrprets a escena (entre músics, can­tants i balla­rins). És tot un repte perquè l’esce­ni­fi­cació és mínima però cal trans­me­tre l’uni­vers en què es va ins­pi­rar. Per exem­ple, a Car­men han evi­tat el taco­neo però man­te­nen uns ven­talls o uns man­tons al ves­tu­ari perquè no es perdi l’essència del drama romàntic amb els tore­ros i una Car­men tan espontània i lliure com, al final, tràgica. Ja hi ha en pre­visió, fer una estrena de l’òpera Madama But­terfly, que es pro­gra­marà al novem­bre (i en dates poste­ri­ors), també al Palau de la Música. Sergi Giménez, direc­tor de NovA­ria, admet que la intenció és poder tras­lla­dar aques­tes òperes (de dues hores de durada) a altres esce­na­ris més enllà de Bar­ce­lona. Con­fia anar con­so­li­dant pla­ces, quan ja han com­plert nou anys fent tem­po­ra­des al Palau. Per ara, avança, hi ha pre­vist un fes­ti­val d’estiu d’òpera per la Costa Brava el 2024.

Núria Serra té clar que el ballet, a l’òpera, acom­pa­nya la part musi­cal; no pot pre­ten­dre sobre­po­sar-s’hi. I els tore­ros de Car­men? Aquests exe­cu­ten la seva dansa amb saba­ti­lles de ballet en una adap­tació de la dansa espa­nyola que evita el fla­menc i ho agra­ei­xen les sopra­nos que no han de forçar les veus. NovA­ria l’ha incor­po­rada al seu equip artístic al cos­tat d’Adolf Gas­sol (direcció musi­cal de l’Orques­tra NovA­ria Fil­har­mo­nia) o Marta Fines­tres (direc­tora del cor). A la But­terfly també hi afe­gi­ran Sal­va­dor Bro­tons com a direc­tor musi­cal.

NS Dansa, cre­ada el 2006, beu d’un cert eclec­ti­cisme. Pre­senta pro­duc­ci­ons que tant poden pre­sen­tar-se en fes­ti­vals, com en pro­gra­ma­ci­ons tea­trals (a par­tir de la car­te­llera fami­li­ars amb títols com El petit príncep)o, fins i tot en enve­lats de festa major (Tri­bute 60, 70 & 80) o con­ven­ci­ons d’empre­ses. El repte, segons la cre­a­dora és saber-se adap­tar. No tenir una línia específica de dansa con­tem­porània l’ha allu­nyat de l’apa­ra­dor habi­tual a Bar­ce­lona, com pot ser el Mer­cat de les Flors. Ella, que també ha fet dansa con­tem­porània (adver­teix que “pot ser pre­ci­osa: només cami­nant es pot expres­sar molt”); no s’hi exclou pas. Sovint li cele­bren la seva capa­ci­tat de col·locar espec­ta­cles arreu de Cata­lu­nya i anar sumant pla­ces, «molts cops em diuen que tant de bo que les pro­duc­ci­ons del Mer­cat fes­sin només el 25% dels meus bolos». Serra con­si­dera que hi ha una des­con­nexió entre la dansa men­tal i con­cep­tual i allò que volen veure els espec­ta­dors de dansa. Ella tre­ba­lla per a un públic que fa una pri­mera immersió a la dansa amb pares i fills. Per a res és públic de segona, insis­teix, encara que la seva atracció sigui la d’entre­te­nir-se més que no pas endin­sar-se en un món con­cep­tual. Per Serra, la dansa és un mitja de comu­ni­car-se més, com ho pot ser la pin­tura o la música. Serra ha tre­ba­llat molts àmbits de la dansa però no vol renun­ciar a expe­ri­men­tar amb altres dis­ci­pli­nes, com pot ser el clown, la part tex­tual o l’humor. La clau és dei­xar-se ena­mo­rar per les altres dis­ci­pli­nes i apren­dre’n com qui coneix nous llen­guat­ges: “Com més idi­o­mes conei­xes tens una visió més glo­bal.”

L’experiència demos­tra que aquesta ver­sa­ti­li­tat li ha obert por­tes arreu. El Piano Clown Con­certo que va desen­vo­lu­par intuïtiva­ment s’ha pro­gra­mat arreu i ara té una gira pre­vista per França després de vol­tar per Por­tu­gal. El clown també la té atra­pada. Admet que li encan­ta­ria tre­ba­llar amb per­so­nat­ges com Lean­dre, amb una gran capa­ci­tat de comu­ni­car sense pràcti­ca­ment cap gest. I és que con­si­dera que l’art del clown s’ager­mana amb la dansa a través d’un codi molt sobri del tea­tre físic. Els clowns, amb el seu posat des­pre­o­cu­pat, tenen la capa­ci­tat d’apro­fun­dir molt en acti­tuds i situ­a­ci­ons tant con­ven­ci­o­nals com huma­nes.

Els seus rep­tes són tan ina­ca­ba­bles com és l’uni­vers de la cre­ació. Perquè, al cos­tat de core­o­gra­fia també escriu poe­mes i con­tes o s’atre­veix a dis­se­nyar ves­tu­a­ris oi ele­ments esce­nogràfics per a les seves peces. I ja somia fer un home­natge a Raf­fa­e­lla Carrà amb un actor, que té una gran dosi d’humor, i amb qui es podria sig­nar un espec­ta­cle “amè i diver­tit”.

NS Dansa rei­vin­dica que la dansa també pot gau­dir de la trans­ver­sa­li­tat com ho és el cant a la mul­ti­cul­tu­ra­li­tat al debat obert del gènere o a la inter­cul­tu­ra­li­tat: “Com a cre­a­dora pro­curo tocar-ho tot.” I per això és ben cohe­rent, per exem­ple, que les gita­nes de Car­men vagin des­cal­ces.