En una òpera, el pes principal és la música. La veu dels cantants ha d’arribar amb tota la nitidesa a platea i amfiteatres, al costat de la interpretació de l’orquestra que l’acompanya. Per això, en la posada en escena del cos de ball de Carmen (tres parelles de ballarins clàssics) inspirada en el folklorisme castís, s’ha evitat el zapateado i les gitanes es desplacen descalces per la tarima principal del Palau de la Música. L’encàrrec que va rebre, fa ben poques setmanes, la creadora Núria Serra era que la posada en escena remuntés al temps en què es va crear: tornar a la potència del clàssic. Si dissabte passat, es va fer una nova funció de la Traviata al Palau de la Música amb la coreografia de Núria Serra, la setmana vinent s’acumulen els assaigs per a la segona funció d’aquesta Carmen el proper 19 d’agost. Evidentment, totes aquestes produccions renovades tindran continuïtat amb més funcions al Palau els propers mesos. Serra està molt satisfeta del resultat perquè ha trobat un notable equilibri en l’equip (entre ballarins de la companyia i altres fitxats per a l’ocasió). La sensació de la creadora és que NS Dansa ha aixecat el nivell d’una producció. “La dansa clàssica amb major nivell incrementa la qualitat de l’obra”, celebra Serra.

Carmen, com també la producció de La traviata estrenada el 24 de juny, acaben sent una gran producció en què acumulen fins a 60 intèrprets a escena (entre músics, cantants i ballarins). És tot un repte perquè l’escenificació és mínima però cal transmetre l’univers en què es va inspirar. Per exemple, a Carmen han evitat el taconeo però mantenen uns ventalls o uns mantons al vestuari perquè no es perdi l’essència del drama romàntic amb els toreros i una Carmen tan espontània i lliure com, al final, tràgica. Ja hi ha en previsió, fer una estrena de l’òpera Madama Butterfly, que es programarà al novembre (i en dates posteriors), també al Palau de la Música. Sergi Giménez, director de NovAria, admet que la intenció és poder traslladar aquestes òperes (de dues hores de durada) a altres escenaris més enllà de Barcelona. Confia anar consolidant places, quan ja han complert nou anys fent temporades al Palau. Per ara, avança, hi ha previst un festival d’estiu d’òpera per la Costa Brava el 2024.

Núria Serra té clar que el ballet, a l’òpera, acompanya la part musical; no pot pretendre sobreposar-s’hi. I els toreros de Carmen? Aquests executen la seva dansa amb sabatilles de ballet en una adaptació de la dansa espanyola que evita el flamenc i ho agraeixen les sopranos que no han de forçar les veus. NovAria l’ha incorporada al seu equip artístic al costat d’Adolf Gassol (direcció musical de l’Orquestra NovAria Filharmonia) o Marta Finestres (directora del cor). A la Butterfly també hi afegiran Salvador Brotons com a director musical.

NS Dansa, creada el 2006, beu d’un cert eclecticisme. Presenta produccions que tant poden presentar-se en festivals, com en programacions teatrals (a partir de la cartellera familiars amb títols com El petit príncep)o, fins i tot en envelats de festa major (Tribute 60, 70 & 80) o convencions d’empreses. El repte, segons la creadora és saber-se adaptar. No tenir una línia específica de dansa contemporània l’ha allunyat de l’aparador habitual a Barcelona, com pot ser el Mercat de les Flors. Ella, que també ha fet dansa contemporània (adverteix que “pot ser preciosa: només caminant es pot expressar molt”); no s’hi exclou pas. Sovint li celebren la seva capacitat de col·locar espectacles arreu de Catalunya i anar sumant places, «molts cops em diuen que tant de bo que les produccions del Mercat fessin només el 25% dels meus bolos». Serra considera que hi ha una desconnexió entre la dansa mental i conceptual i allò que volen veure els espectadors de dansa. Ella treballa per a un públic que fa una primera immersió a la dansa amb pares i fills. Per a res és públic de segona, insisteix, encara que la seva atracció sigui la d’entretenir-se més que no pas endinsar-se en un món conceptual. Per Serra, la dansa és un mitja de comunicar-se més, com ho pot ser la pintura o la música. Serra ha treballat molts àmbits de la dansa però no vol renunciar a experimentar amb altres disciplines, com pot ser el clown, la part textual o l’humor. La clau és deixar-se enamorar per les altres disciplines i aprendre’n com qui coneix nous llenguatges: “Com més idiomes coneixes tens una visió més global.”

L’experiència demostra que aquesta versatilitat li ha obert portes arreu. El Piano Clown Concerto que va desenvolupar intuïtivament s’ha programat arreu i ara té una gira prevista per França després de voltar per Portugal. El clown també la té atrapada. Admet que li encantaria treballar amb personatges com Leandre, amb una gran capacitat de comunicar sense pràcticament cap gest. I és que considera que l’art del clown s’agermana amb la dansa a través d’un codi molt sobri del teatre físic. Els clowns, amb el seu posat despreocupat, tenen la capacitat d’aprofundir molt en actituds i situacions tant convencionals com humanes.

Els seus reptes són tan inacabables com és l’univers de la creació. Perquè, al costat de coreografia també escriu poemes i contes o s’atreveix a dissenyar vestuaris oi elements escenogràfics per a les seves peces. I ja somia fer un homenatge a Raffaella Carrà amb un actor, que té una gran dosi d’humor, i amb qui es podria signar un espectacle “amè i divertit”.

NS Dansa reivindica que la dansa també pot gaudir de la transversalitat com ho és el cant a la multiculturalitat al debat obert del gènere o a la interculturalitat: “Com a creadora procuro tocar-ho tot.” I per això és ben coherent, per exemple, que les gitanes de Carmen vagin descalces.