La porta catalana musicada

Més enllà de la famosa Porta Catalana de l’AP7, hi ha un altre lloc d’accés que reivindica la catalanitat en el món professional: Riiiing és la porta catalana cantada, la que reivindica els musicals de creació en català. Seguint el model del torneig de dramatúrgia del Temporada Alta (ja van per la dinovena edició) i del Singlot Festival (un laboratori de comèdies que va impulsar el Terrat del 2015 al 2019 al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols), l’impulsor Toni Viñals ha provocat una primera edició durant el Festival Grec, que aspira a créixer amb més còmplices els propers mesos. Viñals, un consumat actor de musicals (però també de teatre, amb Dei Furbi, lírics amb l’Òpera de Butxaca i Noves Creacions i una incessant participació en espectacles familiars), volia demostrar que Catalunya té una pila de creadors disposats a fer musicals.

Més enllà de Dagoll Dagom, de la qual cal preveure el comiat, i de les escoles de teatre musical que escampen talent arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, el Riiiing ha rebut més de quaranta propostes per participar en el concurs: n’hi havia de veus consagrades i també d’emergents i desconegudes per al sector. I Viñals té notícia d’altres autors que confien presentar-s’hi amb obra nova aquest 2024. Els programadors i productors van demostrar molt d’interès en aquesta aventura. Només un exemple: el Mercat de la Música Viva de Vic (MMVV) s’havia compromès a impulsar la composició musical premiada (Batec, de la Cia. Calajo). Ara, ja preveu que hi hagi un elevator speach (presentacions exprés) dels vuit finalistes. La directora executiva del MMVV, Montse Portús, creu que els musicals de petit format poden ser una nova opció per a les sales de concerts. Viñals confia que només que s’ajuntin tres o quatre programadors i que algú ofereixi una residència, bona part dels projectes tindrien sortida.

Riiing ha bastit una primera estructura imprescindible: a part del campionat, s’ha ofert un espai de trobada on compartir experiències “que ha estat molt celebrat”. Sovint, molts creadors abandonen després d’un error que els ha arruïnat. Per tant, és molt bo compartir les fórmules per fer viables cadascun dels projectes. Els models de producció de musicals, és cert, poden ser molt diferents: des de petites peces que es programin al Maldà fins a grans aventures sota la casa Disney amb stage entertainment.

L’equip de Riiiing està molt satisfet amb els resultats, però aspira a refer les seves bases (“el Terrat hi ha invertit molt més del previst”, admet Viñals). La intenció és provocar una nova trobada aquest hivern i anar reforçant el compromís amb els programadors (per exemple, seria molt oportú que l’obra guanyadora es programés en la següent edició del Grec, en clau de coproducció). Constaten que han assolit l’objectiu de ser una plataforma per als creadors de musicals.

Aquesta temporada (en què ja aflora el final de Dagoll Dagom i es comprova que els musicals de gran format són, en gran majoria, en castellà i a Barcelona) ha reaparegut el debat sobre si els teatres públics han de produir musicals. Viñals remet a Joan Fuster quan deia “que el català tenia el problema del nom”: a València, el català es confon amb Catalunya i es tem per una possible absorció del País Valencià per part del Principat. Hi veu un paral·lelisme quan Carme Portaceli rebutja fer musicals al TNC i, en canvi, produeixi Harakiri, amb Clara Peya i Les Impuxibles (que tenen un format transversal de dansa, música, circ i teatre, que també entraria dins del gènere musical).

Quant es trigarà a veure Ànima, el musical, guanyadora de Riiiing (d’Oriol Burés, que va rebre el premi a la millor proposta d’espectacle i el guardó especial del públic)? Aquesta producció de format mitjà podria ser una realitat en un any, si es concreta l’acord amb els productors, aventura l’impulsor de Riiiing. Viñals admet que els vuit finalistes arribaven en processos molt diferents. El d’Ànima ja estava molt madur i, pràcticament, només li falten productors per fer el salt. Viñals explica que els musicals demanen molt temps perquè, a part de la complexitat de sumar text i música, cal provar-ho davant del públic. El cas de La filla del mar, de La Barni Teatre (que ell mateix protagonitzava) n’és un bon exemple: van haver d’aixecar l’espectacle sols (dedicant-hi un estiu) per interessar els productors (“Hem de posar les coses més fàcils”). Riiing posa el trampolí, però, al final, “el salt l’han de fer els creadors”, a qui els cal l’impuls dels productors. Diu Viñals que Cultura està treballant per potenciar els musicals de gran format en català. L’administració, de moment, només està dialogant amb les productores. I l’impulsor de Riiing reivindica que en aquesta taula també han de seure els creadors.

Els musicals són, sovint, la porta d’entrada de molts espectadors al món teatral: Dagoll Dagom ha possibilitat el bateig de molta gent jove en musicals en català. Ara, amb la retirada anunciada d’aquesta companyia (hi haurà reposició de L’alegria que passa per Nadal i es preveu una producció final de Mar i cel de comiat per a la tardor del 2024), s’obre un buit immens. La resta de la programació de les grans sales preveu musicals de gran format produïts a Madrid (amb productores com ara Smedia, Beon Entertainment...) o de produccions fetes a Catalunya directament en castellà (Nostromo Live).

Atesa la perversitat de les portes giratòries, entre la política i les grans empreses; de la porta freda que pateixen els emprenedors que volen vendre la seva idea a una empresa que hi aporti la inversió indispensable, i de la porta corredissa, que limita l’accés a menys títols dels que s’ofereixen al mercat, emergeix l’ambició de Riiiing, la porta que s’obre per a l’existència i la difusió dels musicals de creació en català. Esperem que s’obri de bat a bat.