Teatre

La porta catalana musicada

Riiiing ha demostrat que hi ha una efervescent creació de musicals en català. El repte és créixer per fer viable alguns dels projectes guanyadors i perquè els artistes guanyin veu davant l’administració per fer viables títols ambiciosos

TRAMPOLÍ
Riiiing posa el trampolí als creadors
de musicals
, però el salt, al final, l’han de fer ells, amb el suport de les productores

Més enllà de la famosa Porta Cata­lana de l’AP7, hi ha un altre lloc d’accés que rei­vin­dica la cata­la­ni­tat en el món pro­fes­si­o­nal: Riiiing és la porta cata­lana can­tada, la que rei­vin­dica els musi­cals de cre­ació en català. Seguint el model del tor­neig de dra­matúrgia del Tem­po­rada Alta (ja van per la dino­vena edició) i del Sin­glot Fes­ti­val (un labo­ra­tori de comèdies que va impul­sar el Ter­rat del 2015 al 2019 al Fes­ti­val de la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols), l’impul­sor Toni Viñals ha pro­vo­cat una pri­mera edició durant el Fes­ti­val Grec, que aspira a créixer amb més còmpli­ces els pro­pers mesos. Viñals, un con­su­mat actor de musi­cals (però també de tea­tre, amb Dei Furbi, lírics amb l’Òpera de But­xaca i Noves Cre­a­ci­ons i una inces­sant par­ti­ci­pació en espec­ta­cles fami­li­ars), volia demos­trar que Cata­lu­nya té una pila de cre­a­dors dis­po­sats a fer musi­cals.

Més enllà de Dagoll Dagom, de la qual cal pre­veure el comiat, i de les esco­les de tea­tre musi­cal que escam­pen talent arreu de Cata­lu­nya i de l’Estat espa­nyol, el Riiiing ha rebut més de qua­ranta pro­pos­tes per par­ti­ci­par en el con­curs: n’hi havia de veus con­sa­gra­des i també d’emer­gents i des­co­ne­gu­des per al sec­tor. I Viñals té notícia d’altres autors que con­fien pre­sen­tar-s’hi amb obra nova aquest 2024. Els pro­gra­ma­dors i pro­duc­tors van demos­trar molt d’interès en aquesta aven­tura. Només un exem­ple: el Mer­cat de la Música Viva de Vic (MMVV) s’havia com­promès a impul­sar la com­po­sició musi­cal pre­mi­ada (Batec, de la Cia. Calajo). Ara, ja pre­veu que hi hagi un ele­va­tor spe­ach (pre­sen­ta­ci­ons exprés) dels vuit fina­lis­tes. La direc­tora exe­cu­tiva del MMVV, Montse Portús, creu que els musi­cals de petit for­mat poden ser una nova opció per a les sales de con­certs. Viñals con­fia que només que s’ajun­tin tres o qua­tre pro­gra­ma­dors i que algú ofe­reixi una residència, bona part dels pro­jec­tes tin­drien sor­tida.

Riiing ha bas­tit una pri­mera estruc­tura impres­cin­di­ble: a part del cam­pi­o­nat, s’ha ofert un espai de tro­bada on com­par­tir experiències “que ha estat molt cele­brat”. Sovint, molts cre­a­dors aban­do­nen després d’un error que els ha arruïnat. Per tant, és molt bo com­par­tir les fórmu­les per fer via­bles cadas­cun dels pro­jec­tes. Els models de pro­ducció de musi­cals, és cert, poden ser molt dife­rents: des de peti­tes peces que es pro­gra­min al Maldà fins a grans aven­tu­res sota la casa Dis­ney amb stage enter­tain­ment.

L’equip de Riiiing està molt satis­fet amb els resul­tats, però aspira a refer les seves bases (“el Ter­rat hi ha inver­tit molt més del pre­vist”, admet Viñals). La intenció és pro­vo­car una nova tro­bada aquest hivern i anar reforçant el com­promís amb els pro­gra­ma­dors (per exem­ple, seria molt oportú que l’obra gua­nya­dora es pro­gramés en la següent edició del Grec, en clau de copro­ducció). Cons­ta­ten que han asso­lit l’objec­tiu de ser una pla­ta­forma per als cre­a­dors de musi­cals.

Aquesta tem­po­rada (en què ja aflora el final de Dagoll Dagom i es com­prova que els musi­cals de gran for­mat són, en gran majo­ria, en cas­tellà i a Bar­ce­lona) ha rea­pa­re­gut el debat sobre si els tea­tres públics han de pro­duir musi­cals. Viñals remet a Joan Fus­ter quan deia “que el català tenia el pro­blema del nom”: a València, el català es con­fon amb Cata­lu­nya i es tem per una pos­si­ble absorció del País Valencià per part del Prin­ci­pat. Hi veu un paral·lelisme quan Carme Por­ta­celi rebutja fer musi­cals al TNC i, en canvi, pro­du­eixi Harakiri, amb Clara Peya i Les Impu­xi­bles (que tenen un for­mat trans­ver­sal de dansa, música, circ i tea­tre, que també entra­ria dins del gènere musi­cal).

Quant es tri­garà a veure Ànima, el musi­cal, gua­nya­dora de Riiiing (d’Oriol Burés, que va rebre el premi a la millor pro­posta d’espec­ta­cle i el guardó espe­cial del públic)? Aquesta pro­ducció de for­mat mitjà podria ser una rea­li­tat en un any, si es con­creta l’acord amb els pro­duc­tors, aven­tura l’impul­sor de Riiiing. Viñals admet que els vuit fina­lis­tes arri­ba­ven en pro­ces­sos molt dife­rents. El d’Ànima ja estava molt madur i, pràcti­ca­ment, només li fal­ten pro­duc­tors per fer el salt. Viñals explica que els musi­cals dema­nen molt temps perquè, a part de la com­ple­xi­tat de sumar text i música, cal pro­var-ho davant del públic. El cas de La filla del mar, de La Barni Tea­tre (que ell mateix pro­ta­go­nit­zava) n’és un bon exem­ple: van haver d’aixe­car l’espec­ta­cle sols (dedi­cant-hi un estiu) per interes­sar els pro­duc­tors (“Hem de posar les coses més fàcils”). Riiing posa el tram­polí, però, al final, “el salt l’han de fer els cre­a­dors”, a qui els cal l’impuls dels pro­duc­tors. Diu Viñals que Cul­tura està tre­ba­llant per poten­ciar els musi­cals de gran for­mat en català. L’admi­nis­tració, de moment, només està dia­lo­gant amb les pro­duc­to­res. I l’impul­sor de Riiing rei­vin­dica que en aquesta taula també han de seure els cre­a­dors.

Els musi­cals són, sovint, la porta d’entrada de molts espec­ta­dors al món tea­tral: Dagoll Dagom ha pos­si­bi­li­tat el bateig de molta gent jove en musi­cals en català. Ara, amb la reti­rada anun­ci­ada d’aquesta com­pa­nyia (hi haurà repo­sició de L’ale­gria que passa per Nadal i es pre­veu una pro­ducció final de Mar i cel de comiat per a la tar­dor del 2024), s’obre un buit immens. La resta de la pro­gra­mació de les grans sales pre­veu musi­cals de gran for­mat produïts a Madrid (amb pro­duc­to­res com ara Sme­dia, Beon Enter­tain­ment...) o de pro­duc­ci­ons fetes a Cata­lu­nya direc­ta­ment en cas­tellà (Nos­tromo Live).

Atesa la per­ver­si­tat de les por­tes giratòries, entre la política i les grans empre­ses; de la porta freda que patei­xen els empre­ne­dors que volen ven­dre la seva idea a una empresa que hi aporti la inversió indis­pen­sa­ble, i de la porta cor­re­dissa, que limita l’accés a menys títols dels que s’ofe­rei­xen al mer­cat, emer­geix l’ambició de Riiiing, la porta que s’obre per a l’existència i la difusió dels musi­cals de cre­ació en català. Espe­rem que s’obri de bat a bat.

PER MILITÀNCIA

Toni Viñals forma part de la primera promoció llicenciada en teatre musical de l’Institut del Teatre, el 2001 (juntament altres noms, com ara Mercè Martínez i Jordi Llordella). És un actor que ha anat creixent del petit al gran format (era un dels protagonistes de Scaramouche de Dagoll Dagom, per exemple). Puntualment, ha actuat en castellà i, com molts d’altres, ha provat carrera a Madrid, on admet que hi ha una industria més potent i que permet fer el salt al món audiovisual amb facilitat. Està convençut que no hauria deixat de treballar-hi. Però, per raons familiars, va tornar a Barcelona. Va ser la seva aposta i respecta les opcions dels seus companys que alternen les dues cartelleres. Viñals, que també ha fet obres en castellà puntualment (com ara el Chakapum amb El Terrat) admet que és militant per les obres de creació en català, perquè creu “que cal fer-ho”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor