La porta catalana musicada

Més enllà de la famosa Porta Cata­lana de l’AP7, hi ha un altre lloc d’accés que rei­vin­dica la cata­la­ni­tat en el món pro­fes­si­o­nal: Riiiing és la porta cata­lana can­tada, la que rei­vin­dica els musi­cals de cre­ació en català. Seguint el model del tor­neig de dra­matúrgia del Tem­po­rada Alta (ja van per la dino­vena edició) i del Sin­glot Fes­ti­val (un labo­ra­tori de comèdies que va impul­sar el Ter­rat del 2015 al 2019 al Fes­ti­val de la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols), l’impul­sor Toni Viñals ha pro­vo­cat una pri­mera edició durant el Fes­ti­val Grec, que aspira a créixer amb més còmpli­ces els pro­pers mesos. Viñals, un con­su­mat actor de musi­cals (però també de tea­tre, amb Dei Furbi, lírics amb l’Òpera de But­xaca i Noves Cre­a­ci­ons i una inces­sant par­ti­ci­pació en espec­ta­cles fami­li­ars), volia demos­trar que Cata­lu­nya té una pila de cre­a­dors dis­po­sats a fer musi­cals.

Més enllà de Dagoll Dagom, de la qual cal pre­veure el comiat, i de les esco­les de tea­tre musi­cal que escam­pen talent arreu de Cata­lu­nya i de l’Estat espa­nyol, el Riiiing ha rebut més de qua­ranta pro­pos­tes per par­ti­ci­par en el con­curs: n’hi havia de veus con­sa­gra­des i també d’emer­gents i des­co­ne­gu­des per al sec­tor. I Viñals té notícia d’altres autors que con­fien pre­sen­tar-s’hi amb obra nova aquest 2024. Els pro­gra­ma­dors i pro­duc­tors van demos­trar molt d’interès en aquesta aven­tura. Només un exem­ple: el Mer­cat de la Música Viva de Vic (MMVV) s’havia com­promès a impul­sar la com­po­sició musi­cal pre­mi­ada (Batec, de la Cia. Calajo). Ara, ja pre­veu que hi hagi un ele­va­tor spe­ach (pre­sen­ta­ci­ons exprés) dels vuit fina­lis­tes. La direc­tora exe­cu­tiva del MMVV, Montse Portús, creu que els musi­cals de petit for­mat poden ser una nova opció per a les sales de con­certs. Viñals con­fia que només que s’ajun­tin tres o qua­tre pro­gra­ma­dors i que algú ofe­reixi una residència, bona part dels pro­jec­tes tin­drien sor­tida.

Riiing ha bas­tit una pri­mera estruc­tura impres­cin­di­ble: a part del cam­pi­o­nat, s’ha ofert un espai de tro­bada on com­par­tir experiències “que ha estat molt cele­brat”. Sovint, molts cre­a­dors aban­do­nen després d’un error que els ha arruïnat. Per tant, és molt bo com­par­tir les fórmu­les per fer via­bles cadas­cun dels pro­jec­tes. Els models de pro­ducció de musi­cals, és cert, poden ser molt dife­rents: des de peti­tes peces que es pro­gra­min al Maldà fins a grans aven­tu­res sota la casa Dis­ney amb stage enter­tain­ment.

L’equip de Riiiing està molt satis­fet amb els resul­tats, però aspira a refer les seves bases (“el Ter­rat hi ha inver­tit molt més del pre­vist”, admet Viñals). La intenció és pro­vo­car una nova tro­bada aquest hivern i anar reforçant el com­promís amb els pro­gra­ma­dors (per exem­ple, seria molt oportú que l’obra gua­nya­dora es pro­gramés en la següent edició del Grec, en clau de copro­ducció). Cons­ta­ten que han asso­lit l’objec­tiu de ser una pla­ta­forma per als cre­a­dors de musi­cals.

Aquesta tem­po­rada (en què ja aflora el final de Dagoll Dagom i es com­prova que els musi­cals de gran for­mat són, en gran majo­ria, en cas­tellà i a Bar­ce­lona) ha rea­pa­re­gut el debat sobre si els tea­tres públics han de pro­duir musi­cals. Viñals remet a Joan Fus­ter quan deia “que el català tenia el pro­blema del nom”: a València, el català es con­fon amb Cata­lu­nya i es tem per una pos­si­ble absorció del País Valencià per part del Prin­ci­pat. Hi veu un paral·lelisme quan Carme Por­ta­celi rebutja fer musi­cals al TNC i, en canvi, pro­du­eixi Harakiri, amb Clara Peya i Les Impu­xi­bles (que tenen un for­mat trans­ver­sal de dansa, música, circ i tea­tre, que també entra­ria dins del gènere musi­cal).

Quant es tri­garà a veure Ànima, el musi­cal, gua­nya­dora de Riiiing (d’Oriol Burés, que va rebre el premi a la millor pro­posta d’espec­ta­cle i el guardó espe­cial del públic)? Aquesta pro­ducció de for­mat mitjà podria ser una rea­li­tat en un any, si es con­creta l’acord amb els pro­duc­tors, aven­tura l’impul­sor de Riiiing. Viñals admet que els vuit fina­lis­tes arri­ba­ven en pro­ces­sos molt dife­rents. El d’Ànima ja estava molt madur i, pràcti­ca­ment, només li fal­ten pro­duc­tors per fer el salt. Viñals explica que els musi­cals dema­nen molt temps perquè, a part de la com­ple­xi­tat de sumar text i música, cal pro­var-ho davant del públic. El cas de La filla del mar, de La Barni Tea­tre (que ell mateix pro­ta­go­nit­zava) n’és un bon exem­ple: van haver d’aixe­car l’espec­ta­cle sols (dedi­cant-hi un estiu) per interes­sar els pro­duc­tors (“Hem de posar les coses més fàcils”). Riiing posa el tram­polí, però, al final, “el salt l’han de fer els cre­a­dors”, a qui els cal l’impuls dels pro­duc­tors. Diu Viñals que Cul­tura està tre­ba­llant per poten­ciar els musi­cals de gran for­mat en català. L’admi­nis­tració, de moment, només està dia­lo­gant amb les pro­duc­to­res. I l’impul­sor de Riiing rei­vin­dica que en aquesta taula també han de seure els cre­a­dors.

Els musi­cals són, sovint, la porta d’entrada de molts espec­ta­dors al món tea­tral: Dagoll Dagom ha pos­si­bi­li­tat el bateig de molta gent jove en musi­cals en català. Ara, amb la reti­rada anun­ci­ada d’aquesta com­pa­nyia (hi haurà repo­sició de L’ale­gria que passa per Nadal i es pre­veu una pro­ducció final de Mar i cel de comiat per a la tar­dor del 2024), s’obre un buit immens. La resta de la pro­gra­mació de les grans sales pre­veu musi­cals de gran for­mat produïts a Madrid (amb pro­duc­to­res com ara Sme­dia, Beon Enter­tain­ment...) o de pro­duc­ci­ons fetes a Cata­lu­nya direc­ta­ment en cas­tellà (Nos­tromo Live).

Atesa la per­ver­si­tat de les por­tes giratòries, entre la política i les grans empre­ses; de la porta freda que patei­xen els empre­ne­dors que volen ven­dre la seva idea a una empresa que hi aporti la inversió indis­pen­sa­ble, i de la porta cor­re­dissa, que limita l’accés a menys títols dels que s’ofe­rei­xen al mer­cat, emer­geix l’ambició de Riiiing, la porta que s’obre per a l’existència i la difusió dels musi­cals de cre­ació en català. Espe­rem que s’obri de bat a bat.