Lletres

Junts són més grans

L’associació d’editorials independents Llegir en Català arriba als deu anys ocupant “un espai central en el món editorial”. “Tots junts fem una gran editorial”, diu el seu president

FRANCESC GIL-LLUCH
“Contra tot pronòstic, la lectura en català augmenta. No tant com voldríem, però dècima a dècima, va pujant cada any ”

Un grup d’edi­to­ri­als peti­tes i mit­ja­nes que tot just començaven a fun­ci­o­nar fa deu anys, amb més ganes que grans mit­jans, i en un con­text de tímida sor­tida d’una crisi econòmica ferotge, van pen­sar “que les coses podien fun­ci­o­nar d’una altra manera”, basada en la col·labo­ració: “Vam creure que no érem com­petència, sinó que ajun­tant-nos podíem arri­bar millor als lec­tors”, explica Fran­cesc Gil-Lluch, edi­tor de Sal­do­nar i pre­si­dent actual de l’asso­ci­ació Lle­gir en Català, nom que aglu­tina aque­lles edi­to­ri­als inde­pen­dents (pri­mer eren deu i ara en són dotze) que, pas­sada una dècada, han aca­bat ocu­pant “un espai molt cen­tral en el món edi­to­rial en català”: “Som poca gent amb molta feina, però amb con­tacte directe amb el sec­tor, els lec­tors i els mit­jans de comu­ni­cació”, segons Gil-Lluch. Ara, coin­ci­dint amb La Set­mana del Lli­bre en Català –al Moll de la Fusta de Bar­ce­lona–, cele­bren la pri­mera dècada, i pròxima­ment, en una data per con­cre­tar, faran una cele­bració pública.

Lle­gir en Català està for­mada per dotze edi­to­ri­als: L’Agu­lla Dau­rada, L’Avenç, Chro­nos, Clan­des­tina, Duna, Indòmita, Les Hores, Mai Més, Raig Verd, Sal­do­nar, Sem­bra Lli­bres i Tigre de Paper, que man­te­nen la seva per­so­na­li­tat però com­par­tei­xen ser­veis i asses­so­ra­ment, par­ti­ci­pen en fires i impul­sen acci­ons con­jun­tes per gua­nyar visi­bi­li­tat i, a la vegada, enfor­tir el sec­tor. Entre totes abas­ten gai­rebé tots els gèneres i fins i tot alguns dels segells de Lle­gir en Català “han con­tribuït” a poten­ciar gèneres com la ciència-ficció, la novel·la negra o el peri­o­disme nar­ra­tiu, segons Gil-Lluch.

En un pri­mer moment, l’objec­tiu era difon­dre les res­pec­ti­ves nove­tats en un blog a inter­net, que aviat es va con­ver­tir en el web Lle­gir en Català. I la seva presència a les xar­xes soci­als no ha parat de créixer (a Twit­ter tenen més de 20.000 segui­dors). “Tots junts fem una gran edi­to­rial”, des­taca Gil-Lluch, per a qui algu­nes de les claus de l’èxit de l’enti­tat són valors com la col·labo­ració, la gene­ro­si­tat i la impli­cació dels seus mem­bres.

“Tenim un gra­pat de lli­bres per ofe­rir a la nos­tra soci­e­tat; per la qua­li­tat i per la seva incidència, són molt remar­ca­bles”, diu qui és el ter­cer pre­si­dent de l’asso­ci­ació. La pri­mera va ser Laura Huerga, edi­tora de Raig Verd. Ella va llançar una pri­mera con­vo­catòria entre els edi­tors inde­pen­dents que publi­ca­ven en català en aquell moment “per veure si es podia crear una siner­gia”: “La res­posta va ser molt posi­tiva i de seguida ens vam cons­ti­tuir com a asso­ci­ació per donar a conèixer les nove­tats i els lli­bres de fons.” L’evo­lució ha estat “molt bonica i útil”: “Tots hem cres­cut i ens hem enfor­tit i ens fem millors els uns als altres; les edi­to­ri­als han cres­cut no només pel que fa al nom­bre de publi­ca­ci­ons, sinó pel que fa a la seva influència.” “El pro­jecte ha estat pos­si­ble gràcies a la con­fiança i a la gene­ro­si­tat dels uns amb els altres”, va remar­car durant la pre­sen­tació del desè ani­ver­sari de l’enti­tat. “En aquests deu anys, el lli­bre en català ha millo­rat molt. Hem ampliat pos­si­bi­li­tats i gèneres i hem sor­tit dels marcs clàssics de la lite­ra­tura cata­lana”, remarca.

La segona pre­si­denta va ser Núria Iceta (L’Avenç), que ara també cele­bra el recor­re­gut d’una asso­ci­ació que ha tro­bat una bona manera de tre­ba­llar de manera con­junta amb els seus inte­grants. “No som les úniques edi­to­ri­als ni les millors, però sí que hem creat una manera molt útil de tre­ba­llar per al sec­tor”, asse­nyala. És evi­dent que tots els segells tenen un objec­tiu comer­cial comú: ven­dre lli­bres, però asse­gu­ren que no volen dedi­car-se només a això, “sinó a fer una con­tri­bució al con­junt del sec­tor”. Entre d’altres, des­taca la coo­pe­ració amb lli­bre­ries, bibli­o­te­ques o cen­tres esco­lars. “El nos­tre fun­ci­o­na­ment és, si fa o no fa, com un pentàgon, les cares del qual estan for­ma­des per lec­tors, lli­bre­ters, bibli­o­te­ques, l’admi­nis­tració..., tots els agents que for­men la cadena del lli­bre.” Una de les apor­ta­ci­ons de l’asso­ci­ació ha estat la de visi­bi­lit­zar la feina dels tra­duc­tors: les edi­to­ri­als van acor­dar posar i difon­dre els noms dels tra­duc­tors a la coberta i la bio­gra­fia, a la solapa. “Ara això ja està bas­tant gene­ra­lit­zat, però vam ser els pri­mers a esta­blir-ho com un fet indis­pen­sa­ble”, segons l’expre­si­denta.

LEC­TOR FIDEL

El foment de la lec­tura i el com­promís amb la llen­gua és, indica Iceta, una de les línies mar­ca­des en ver­mell. “Volem edi­tar bé i que hi hagi més lec­tors en català.” Els dar­rers estu­dis sobre els hàbits de lec­tura asse­nya­len que només un 32,5% dels lec­tors cata­lans lle­gei­xen habi­tu­al­ment en català. “L’edició en català ha tin­gut pro­ble­mes per arri­bar al seu públic natu­ral”, reco­neix Fran­cesc Gil-Lluch, però segons ell, en els dar­rers deu anys “la lec­tura en català, con­tra tot pronòstic, ha aug­men­tat”: “No tan com voldríem, però dècima a dècima, la lec­tura en català va pujant cada any.” I encara més: “El lec­tor del lli­bre en català no només és un lec­tor de qua­li­tat, sinó que és molt fidel; el nos­tre lec­tor no falla mai, sem­pre hi és”, afe­geix el pre­si­dent. Fa deu anys, quan l’asso­ci­ació va començar a cami­nar, un de cada qua­tre lec­tors ho feia en català. Ara, segons recorda Laura Huerga, les dades són molt millors: un de cada tres lle­geix en català.

En l’àmbit de l’edu­cació, les males dades gene­rals sobre com­petències bàsiques en com­prensió lec­tora s’age­gan­ten en el cas de la llen­gua cata­lana: “Crec que la baixa com­prensió lec­tora afecta qual­se­vol llen­gua, però en el cas del català, com que és una llen­gua més des­a­fa­vo­rida, aquest dèficit de com­prensió lec­tora es dona de forma més evi­dent.”

INDE­PEN­DENTS

Molta feina la fan con­jun­ta­ment, però cada edi­to­rial manté la seva inde­pendència i estruc­tura empre­sa­rial. Sobre la pos­si­bi­li­tat de fer evo­lu­ci­o­nar l’asso­ci­ació i pas­sar a ser un gran grup edi­to­rial amb la dot­zena de segells que en for­men part, l’expre­si­denta Núria Iceta creu que això podria ser un “fracàs”. “Com­par­tir ini­ci­a­ti­ves és molt més útil.” L’enti­tat es va plan­te­jar ben aviat la pos­si­bi­li­tat de com­par­tir impremta, “però això reque­ria uni­fi­car for­mats”: “Som més autèntics com més bé podem fer la nos­tra feina.”

Algu­nes de les ini­ci­a­ti­ves que han dut a terme en aquesta dècada són el llançament d’un club de lec­tura vir­tual (a través de Tele­gram, els lec­tors par­ti­ci­pen en la lec­tura d’un lli­bre cada mes, con­duit per l’edi­tor, l’autor o el tra­duc­tor); el pro­jecte Lle­gir en Català a l’Escola (les edi­to­ri­als difo­nen con­jun­ta­ment les nove­tats i creen guies auto­didàcti­ques de lec­tura per tre­ba­llar a l’aula); la publi­cació con­junta, l’any 2017, del lli­bre Vols dir que som això?, un relat de vint-i-cinc peces literàries sobre objec­tes quo­ti­di­ans per conèixer i enten­dre la cul­tura cata­lana, amb autors de les edi­to­ri­als de l’asso­ci­ació o escrip­tors pro­pers, i, entre d’altres, l’edició del lli­bre de La Marató de TV3, l’any 2015. L’any 2014 l’enti­tat va rebre el 14è Premi Lle­tra “pel coratge i la decisió de les edi­to­ri­als peti­tes de fer-se un lloc en el mer­cat”. El 2017, l’asso­ci­ació també es va inte­grar a l’Asso­ci­ació Inter­na­ci­o­nal dels Edi­tors Inde­pen­dents, que acull més de 400 segells d’arreu del món, pre­mi­ada a la Fira de Frank­furt.

Sobre les difi­cul­tats que han sac­se­jat Lle­gir en Català en aquests deu anys de fun­ci­o­na­ment, Gil-Lluch explica que quan van crear l’asso­ci­ació van patir-ne “d’emo­ci­o­nals i de cul­tu­rals”. “Et movies en un entorn de nega­ti­vi­tat. No ente­nien que en plena crisi econòmica esti­gues­sis obrint una nova fines­tra”, va recor­dar. Un altre sotrac va ser el que van pro­vo­car les res­tric­ci­ons deri­va­des de la pandèmia de la covid, perquè les acti­vi­tats i els com­pro­mi­sos de l’enti­tat van haver de posar el fre.

La com­pli­ci­tat i la col·labo­ració entre els dotze segells edi­to­ri­als, cadascú amb el seu catàleg ben defi­nit, els han permès ampliar el focus i fer-se més visi­bles: “L’atenció que rebem per part de la premsa és supe­rior al que ens toca­ria indi­vi­du­al­ment per la nos­tra dimensió. Hem fet un canvi molt impor­tant, i això ens dona força”, asse­nyala la pri­mera pre­si­denta de l’asso­ci­ació.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.