Cal conèixer els verins per poder evitar-los

No són poques les fic­ci­ons en què una per­sona pren peti­tes dosis d’algun verí per anar-s’hi acos­tu­mant i evi­tar que el puguin assas­si­nar amb aquell pro­ducte. Para­cels, en el segle XVI, va afir­mar que “la dosi fa el verí”: res és verí i alhora tot ho és. La quan­ti­tat és més impor­tant que la substància.

D’una manera didàctica, amena i de con­sulta ràpida, el lli­bre del toxicòleg Jan Tyt­gat, l’escrip­tora Eve­lien de Vli­e­ger i l’il·lus­tra­dor Sebas­ti­aan van Doninck, mos­tra les menes de verins que exis­tei­xen. “Tot sobre serps veri­no­ses, lla­vors de cacau i gos­sos detec­tors de dro­gues”, asse­gu­ren al subtítol.

De mica en mica, van des­gra­nant què tenen a veure els bac­te­ris amb el verí o si el plàstic és tan tòxic com diuen, a més de res­pon­dre pre­gun­tes com ara: Com puc saber si un bolet és verinós? Què he de fer si em mos­sega una serp? En què tre­ba­lla un toxicòleg? És veri­tat que la xoco­lata és tòxica per als gos­sos? Quin és l’ani­mal més verinós que exis­teix?

I és que cal anar amb compte perquè la majo­ria dels verins es tro­ben en la natu­ra­lesa, però a casa també n’hi ha molts altres que han estat produïts per l’ésser humà, al lavabo, al garatge, a la far­ma­ci­ola, al labo­ra­tori de l’escola... Tot com­ple­men­tat amb efemèrides, curi­o­si­tats, petits expe­ri­ments, con­sells i adre­ces d’interès.