Pantalla

la Pippi no es fa mai gran

Pip­pi­lotta Vik­tu­a­lia Rull­gar­dina Krusmynta Efraims­dot­ter Långs­trump és el seu nom, però tots l’ano­me­nem Pippi. Pippi Långs­trump o Pippi Cal­zas­lar­gas, que és com la vam conèixer els infants d’aquí, quan imme­di­a­ta­ment ens hi vam fer amics el dia que Tele­visió Espa­nyola va retrans­me­tre la sèrie inter­pre­tada per Inger Nils­son i diri­gida per Olle Hell­bom. Tot i que hi havia altres adap­ta­ci­ons prèvies en cinema, par­lem de l’any 1974, del 1979 o del 1987, que és quan es va eme­tre. També Antena 3, a finals dels noranta, per la qual cosa són mol­tes les gene­ra­ci­ons d’espec­ta­dors que s’han sumat al llarg del temps a la colla d’aquest noia que mai no es fa gran.

Fil­min ha rees­tre­nat, remas­te­rit­zada, aquesta sèrie adap­tada per la mateixa autora, Astrid Lind­gren, i que forma part de l’ima­gi­nari infan­til de tants pares i mares, els quals, ara s’esve­ren de les coses que feia aquest entra­nya­ble per­so­natge. Tren­ca­dora en el gènere, rebel, inde­pen­dent per no dir ingo­ver­na­ble, incom­bus­ti­ble, irre­ve­rent, anti­sis­tema..., però també inno­cent, un punt naïf, gene­rosa, soci­a­ble i gens exclu­siva. Tan­ma­teix, el que ens va cap­ti­var de la Pippi, per damunt de tot, va ser la seva abso­luta lli­ber­tat per no haver d’anar a l’escola, per viure sense nor­mes en una casa immensa on la fan­ta­sia a l’hora de jugar era des­bor­dant, i les seves aven­tu­res.

Aquesta petita anar­quista és tal­ment una super­heroïna que se’n riu de tot, dels gèneres, de les nor­mes soci­als, de l’auto­ri­tat i del sis­tema edu­ca­tiu. La va crear Astrid Lind­gren un hivern del 1941, quan la seva filla es va posar malalta i li va dema­nar que li expliqués un conte. Lind­gren, una con­vençuda anti­fei­xista, com ha de ser, es va inven­tar una història molt fan­ta­si­osa que no només va agra­dar a la seva filla, sinó als amics i, més tard, als lec­tors, quan se’n van publi­car els pri­mers relats i va començar a tra­duir-se a setanta idi­o­mes.

Pel que fa l’esti­mada sèrie, con­ti­nua bri­llant perquè no passa de moda. La posada en escena és per­fecta i la direcció, molt cine­ma­togràfica. Cada relat/epi­sodi és un film en si, que ni els efec­tes espe­ci­als vin­tage espat­llen; al con­trari, més aviat fan riure. El seu uni­vers no es redu­eix a la Pippi, i esti­mem tot allò que l’envolta, sigui el Pequeño Tío (el cavall tacat), el Señor Nils­son (un mono tití), els ger­mans Annika i Tommy –que som nosal­tres, els ulls amb què obser­vem la Pippi– o l’apa­rició estel·lar del seu pare absent, un pirata dels mars del sud, sa majes­tat el rei de Taka­tuka, Effraim Långs­trump.

Ens va encan­tar i encanta que fre­gui la casa tirant l’aigua del cubell pel terra i posant-se uns ras­palls als peus per pati­nar i nete­jar a la vegada, o que esten­gui la roba quan plou (“el dia de pluja és també per regar les plan­tes”, diu), que faci regals als con­vi­dats quan cele­bra l’ani­ver­sari i que sigui més forta que ningú (capaç d’aixe­car el seu cavall o de ridi­cu­lit­zar homes forçuts). No suporta que facin bullying, sap volar i, sobre­tot, viat­jar, amb glo­bus o amb barca, a illes solitàries men­tre com­bat pira­tes, com tan­tes vega­des vam somiar. Quina mera­ve­lla de viat­ges vam empren­dre ple­gats i quin espe­rit aven­tu­rer ens va des­fer­mar a molts de nosal­tres! També era la reina del joc. Quanta ima­gi­nació des­bor­dant, sobre­tot quan pujàvem a les gol­fes i des­cobríem mera­ve­lles entre els objec­tes, fan­tas­mes i espe­rits. I tot tan ben fil­mat, cap­tant les llums i les ombres, els silen­cis, les mira­des, que podem dir que ja sabem amb què es devien ins­pi­rar Erice i Gue­rin.

Vista amb els ulls d’un adult, pen­ses que la Pippi està com un llum, però encara, a més de les qua­li­tats des­cri­tes, des­co­brim com no és ni de bon tros la típica nena cursi; al con­trari, no té por de res. Una noia pio­nera pel que fa a l’empo­de­ra­ment femení, i un feno­men popu­lar que riva­litza al podi de suecs inter­na­ci­o­nals, com Abba. De chi­qui­tita, res!

Pippi Långstrump / pipi Calcesllargues Creadora: Astrid Lindgren Estudi: SVT País: Suècia Cadena (emissió): TVE Any: 1969. Estrenada a l’Estat espanyol el 1974 Episodis: 13 i 2 pel·lícules que es van dividir en quatre parts per a la televisió
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.