ELS PITJORS ASSASSINS

Tot i que els car­tells pro­mo­ci­o­nals poden fer pen­sar que Medi­cina Letal (Painki­ller) de Net­flix és una minisèrie de comèdia sobre la indústria far­macèutica, en rea­li­tat és una de les pit­jors històries de ter­ror dels últims anys. No perquè esti­gui plena d’ensurts, sinó pels fets tan ter­ri­bles que dra­ma­titza: l’epidèmia de con­sum d’opi­a­cis als Estats Units, que ha pro­vo­cat més de 300.000 morts direc­tes des del 1999 i que té la seva arrel en la cobdícia més inhu­mana. La sèrie explica la història real de la família Sack­ler, que en els anys cin­quanta del segle pas­sat va començar a cons­truir el seu imperi far­macèutic, Pur­due Pharma, a base de convèncer l’admi­nis­tració de l’època que el seu pro­ducte estre­lla, el vàlium, no era addic­tiu, cosa que va resul­tar falsa. Gràcies a aque­lla men­tida i a la capa­ci­tat dels tres ger­mans Sack­ler –tots tres psi­quia­tres– per ven­dre el pro­ducte, es van con­ver­tir en bili­o­na­ris. També es van fer famo­sos per la seva filan­tro­pia, amb grans dona­ci­ons a ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals i acadèmiques. Però ja se sap que la cobdícia humana no té límits, i en els anys noranta, la segona gene­ració de Sack­ler encapçalada per Ric­hard (que a la sèrie és inter­pre­tat per Matt­hew Bro­de­rick) va idear un nou medi­ca­ment que els per­metés fer-se encara més rics, ja que el mateix pro­ducte cre­ava la seva pròpia cli­en­tela. Era l’oxi­co­dona, un opi­aci dues vega­des més potent que la mor­fina que van comer­ci­a­lit­zar amb el nom d’Oxy­Con­tin i que imme­di­a­ta­ment es va con­ver­tir en l’analgèsic més venut al país, on encara ara es cal­cula que pro­voca qua­tre morts cada dia per sobre­dosi.

Pri­mer, Pur­due Pharma va acon­se­guir que la droga fos apro­vada per la FDA gràcies a l’informe d’un fun­ci­o­nari que va aca­bar tre­ba­llant per a la mateixa empresa. Després van ini­ciar una agres­siva cursa comer­cial que va por­tar una allau blanca de recep­tes a la major part del país, gene­rant l’addicció de cen­te­nars de milers de per­so­nes de totes les edats i con­di­ci­ons que es refi­a­ven d’allò que els reco­ma­na­ven els met­ges: malalts crònics, joves espor­tis­tes lesi­o­nats, paci­ents de cirur­gia... qual­se­vol per­sona que tingués dolor i neces­sités analgèsics. Gent que aviat es va con­ver­tir en addicta a la pri­mera droga dura que es podia recep­tar legal­ment.

Al començament, Medi­cina letal pot sem­blar una mica caòtica perquè aplega dife­rents tra­mes. D’una banda les expli­ca­ci­ons d’una aju­dant del fis­cal que va des­llo­ri­gant tots els càlculs ide­ats per la far­macèutica, un per­so­natge inter­pre­tat per Uzo Aduba (la crazy eyes d’Orange is the New Black). D’altra banda, els mètodes poc orto­do­xos dels comer­ci­als de Pur­due, com­prant direc­ta­ment met­ges per aug­men­tar les ven­des amb l’argu­ment que tenien el deure moral d’alleu­ge­rir el dolor dels seus paci­ents. I final­ment, la part més estre­mi­dora, que mos­tra com es va deses­truc­tu­rant una família nor­mal de classe tre­ba­lla­dora quan el pare, inter­pre­tat per Tay­lor Kistch, pateix un acci­dent labo­ral i, evi­dent­ment, li recep­ten Oxy­Con­tin per a la recu­pe­ració. També són impac­tants les intro­duc­ci­ons de cadas­cun dels sis capítols, amb històries reals d’aquesta tragèdia que es podria haver evi­tat si l’admi­nis­tració hagués fet bé la seva feina vigi­lant les mar­tin­ga­les dels Sack­ler.