Tot i que els cartells promocionals poden fer pensar que Medicina Letal (Painkiller) de Netflix és una minisèrie de comèdia sobre la indústria farmacèutica, en realitat és una de les pitjors històries de terror dels últims anys. No perquè estigui plena d’ensurts, sinó pels fets tan terribles que dramatitza: l’epidèmia de consum d’opiacis als Estats Units, que ha provocat més de 300.000 morts directes des del 1999 i que té la seva arrel en la cobdícia més inhumana. La sèrie explica la història real de la família Sackler, que en els anys cinquanta del segle passat va començar a construir el seu imperi farmacèutic, Purdue Pharma, a base de convèncer l’administració de l’època que el seu producte estrella, el vàlium, no era addictiu, cosa que va resultar falsa. Gràcies a aquella mentida i a la capacitat dels tres germans Sackler –tots tres psiquiatres– per vendre el producte, es van convertir en bilionaris. També es van fer famosos per la seva filantropia, amb grans donacions a institucions culturals i acadèmiques. Però ja se sap que la cobdícia humana no té límits, i en els anys noranta, la segona generació de Sackler encapçalada per Richard (que a la sèrie és interpretat per Matthew Broderick) va idear un nou medicament que els permetés fer-se encara més rics, ja que el mateix producte creava la seva pròpia clientela. Era l’oxicodona, un opiaci dues vegades més potent que la morfina que van comercialitzar amb el nom d’OxyContin i que immediatament es va convertir en l’analgèsic més venut al país, on encara ara es calcula que provoca quatre morts cada dia per sobredosi.

Primer, Purdue Pharma va aconseguir que la droga fos aprovada per la FDA gràcies a l’informe d’un funcionari que va acabar treballant per a la mateixa empresa. Després van iniciar una agressiva cursa comercial que va portar una allau blanca de receptes a la major part del país, generant l’addicció de centenars de milers de persones de totes les edats i condicions que es refiaven d’allò que els recomanaven els metges: malalts crònics, joves esportistes lesionats, pacients de cirurgia... qualsevol persona que tingués dolor i necessités analgèsics. Gent que aviat es va convertir en addicta a la primera droga dura que es podia receptar legalment.

Al començament, Medicina letal pot semblar una mica caòtica perquè aplega diferents trames. D’una banda les explicacions d’una ajudant del fiscal que va desllorigant tots els càlculs ideats per la farmacèutica, un personatge interpretat per Uzo Aduba (la crazy eyes d’Orange is the New Black). D’altra banda, els mètodes poc ortodoxos dels comercials de Purdue, comprant directament metges per augmentar les vendes amb l’argument que tenien el deure moral d’alleugerir el dolor dels seus pacients. I finalment, la part més estremidora, que mostra com es va desestructurant una família normal de classe treballadora quan el pare, interpretat per Taylor Kistch, pateix un accident laboral i, evidentment, li recepten OxyContin per a la recuperació. També són impactants les introduccions de cadascun dels sis capítols, amb històries reals d’aquesta tragèdia que es podria haver evitat si l’administració hagués fet bé la seva feina vigilant les martingales dels Sackler.