Tardor top

Ara fa quasi un mes, al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona, Sal­va­dor Sunyer defi­nia la pro­pera edició del Tem­po­rada Alta com la del millor car­tell inter­na­ci­o­nal. Dels noranta-nou espec­ta­cles pro­gra­mats, en vint hi intervé auto­ria inter­na­ci­o­nal de deu països dife­rents. Si fem una revisió de les cinc dar­re­res tem­po­ra­des (i obvi­ant la del 2020, en què la pandèmia va fer impos­si­ble viat­jar), com­pro­va­rem que les pro­gra­ma­ci­ons dels anys 2018 i 2019 van tenir una mit­jana supe­rior d’espec­ta­cles inter­na­ci­o­nals que la d’enguany (que repre­senta el 20,2%). La diferència és que, des del 2021, el Tem­po­rada Alta ha fet un pas ferm cap a les copro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals: aquell any es van sig­nar fins a dotze copro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals; el 2022 i aquest any en són 6.

Més enllà de les xifres, és sig­ni­fi­ca­tiu el valor de les com­pa­nyies. Per pri­mer cop, el fes­ti­val de tar­dor de Cata­lu­nya (que per a aquest dis­sabte ha pro­gra­mat el con­cert final d’Antònia Font, com explica Xavier Cas­tillón a la pàgina següent) i que s’allarga fins al 10 de desem­bre compta amb com­pa­nyies com Com­pli­cité (Drive your plow over the bones of the dead, 2 i 3 de novem­bre al Muni­ci­pal) i Rosas, d’Anne Teresa de Keers­maker (The gold­berg vari­a­ti­ons, 30 de novem­bre i 1 de desem­bre al Mer­cat de les Flors) i manté noms cab­dals de l’escena euro­pea com Milo Rau (Fami­lie, 24 i 25 de novem­bre al Muni­ci­pal), Tho­mas Oster­me­ier (Qui a tué mon père, 28 i 29 d’octu­bre a El Canal), Patrice Chéreau (La Doleur, 1 de desem­bre al Romea), Pee­ping Tom (Diptych, 28 d’octu­bre a el Jardí de Figue­res), Angélica Lid­dell (Vudú 3318 Bli­xen, 18 i 19 de novem­bre al Tea­tre de Salt), l’argentí Rodrigo Gar­cia (Cristo está en Tin­der, 16 de novem­bre a El Canal) o Mal­pelo, que aquest estiu han debu­tat al Fes­ti­val d’Avinyó (The blu­e­bird call, 10 de novem­bre a El Canal) i La Vero­nal, que ho havien fet l’any ante­rior al Palau dels Bisbe (Fir­ma­mento, 17 de novem­bre al Muni­ci­pal). És un fet que, per a la inter­na­ci­o­na­lit­zació, el Tem­po­rada Alta ha ampliat ciu­tats, i per això torna a Bar­ce­lona i pro­grama a Figue­res (en l’únic esce­nari de la demar­cació on cap aquest mun­tatge, adver­teix Sunyer).

Tot i la impor­tant aposta inter­na­ci­o­nal, el fes­ti­val de tar­dor manté la seva atenció en la pro­ducció autòctona. És des del Tem­po­rada Alta que s’estre­na­ran un gra­pat de mun­tat­ges que, poste­ri­or­ment, faran tem­po­rada a Bar­ce­lona. És el cas d’Els ossos de l’irlandès (Premi Quim Masó 2022); Casa­res-Camus: una història d’amor, diri­git per Mario Gas; Sísif fa no fa, de Jordi Oriol, o peces més per­formàtiques com De l’amis­tat, del col·lec­tiu Las hue­cas, i La mate­ria. De la leona a la inven­ci­ble, d’Olga Peri­cet i Daniel Abreu. També es repe­teix la col·labo­ració amb el Fes­ti­val Clàssics, amb el qual com­par­tei­xen dues estre­nes de lec­tu­res: Simone Weil (amb Míriam Iscla) i L’anti­crist (amb Pol López). Susanna Bar­ranco i Juan Navarro sig­nen V7: el pro­blema sigue en pie, i Ada Vilaró pre­senta (jun­ta­ment amb l’Escena Poble­nou) La memòria del gel, que indaga en els murs emo­ci­o­nals que s’inten­ten ender­ro­car men­tre el món es des­con­gela com a con­seqüència del canvi climàtic. Engany, es pro­grama la tret­zena edició del Tor­neig de Dra­matúrgia. S’hi ha con­vi­dat Lali Álva­rez, Ser­gio Baos, Frank Baier, Pau Coya, Aleix Fauró, Isis Martín, Gemma Rodríguez i Amparo Vayà; Vayà i Coya hi assis­tei­xen com a gua­nya­dors dels tor­neigs del País Valencià i les Illes Bale­ars, res­pec­ti­va­ment. Més estre­nes són les que pro­po­sen Las chi­cas del Barro (Cos(i)fica­des); David Martínez (Com qui sent ploure), Joan Sentís i La Moukh­les (Nodi: de gos­sos i mal­di­tos), el mag Sergi Buka (El caçador d’imat­ges) i l’inclas­si­fi­ca­ble Albert Pla (Rum­ba­GE­NA­RIOS).

Hi ha altres copro­duc­ci­ons que hi arri­ba­ren de gira (després d’haver fet l’estrena pre­cep­tiva). És el cas de la core­o­gra­fia de Lali Ayguadé i Akira Yos­hida (Toget­her to get there, estre­nada a Fira Tàrrega) i De Nao Albet i Mar­cel Borràs (que abans pas­sarà pel TNC). De copro­duc­ci­ons que ja fa anys que vol­ten tor­narà al fes­ti­val Non solum (es va estre­nar el 2005! amb Sergi López) i El cos més bonic que s’haurà tro­bat mai en aquest lloc, de Josep Maria Miró (estre­nada el 2021).