Tardor top

Ara fa quasi un mes, al Teatre Municipal de Girona, Salvador Sunyer definia la propera edició del Temporada Alta com la del millor cartell internacional. Dels noranta-nou espectacles programats, en vint hi intervé autoria internacional de deu països diferents. Si fem una revisió de les cinc darreres temporades (i obviant la del 2020, en què la pandèmia va fer impossible viatjar), comprovarem que les programacions dels anys 2018 i 2019 van tenir una mitjana superior d’espectacles internacionals que la d’enguany (que representa el 20,2%). La diferència és que, des del 2021, el Temporada Alta ha fet un pas ferm cap a les coproduccions internacionals: aquell any es van signar fins a dotze coproduccions internacionals; el 2022 i aquest any en són 6.

Més enllà de les xifres, és significatiu el valor de les companyies. Per primer cop, el festival de tardor de Catalunya (que per a aquest dissabte ha programat el concert final d’Antònia Font, com explica Xavier Castillón a la pàgina següent) i que s’allarga fins al 10 de desembre compta amb companyies com Complicité (Drive your plow over the bones of the dead, 2 i 3 de novembre al Municipal) i Rosas, d’Anne Teresa de Keersmaker (The goldberg variations, 30 de novembre i 1 de desembre al Mercat de les Flors) i manté noms cabdals de l’escena europea com Milo Rau (Familie, 24 i 25 de novembre al Municipal), Thomas Ostermeier (Qui a tué mon père, 28 i 29 d’octubre a El Canal), Patrice Chéreau (La Doleur, 1 de desembre al Romea), Peeping Tom (Diptych, 28 d’octubre a el Jardí de Figueres), Angélica Liddell (Vudú 3318 Blixen, 18 i 19 de novembre al Teatre de Salt), l’argentí Rodrigo Garcia (Cristo está en Tinder, 16 de novembre a El Canal) o Malpelo, que aquest estiu han debutat al Festival d’Avinyó (The bluebird call, 10 de novembre a El Canal) i La Veronal, que ho havien fet l’any anterior al Palau dels Bisbe (Firmamento, 17 de novembre al Municipal). És un fet que, per a la internacionalització, el Temporada Alta ha ampliat ciutats, i per això torna a Barcelona i programa a Figueres (en l’únic escenari de la demarcació on cap aquest muntatge, adverteix Sunyer).

Tot i la important aposta internacional, el festival de tardor manté la seva atenció en la producció autòctona. És des del Temporada Alta que s’estrenaran un grapat de muntatges que, posteriorment, faran temporada a Barcelona. És el cas d’Els ossos de l’irlandès (Premi Quim Masó 2022); Casares-Camus: una història d’amor, dirigit per Mario Gas; Sísif fa no fa, de Jordi Oriol, o peces més performàtiques com De l’amistat, del col·lectiu Las huecas, i La materia. De la leona a la invencible, d’Olga Pericet i Daniel Abreu. També es repeteix la col·laboració amb el Festival Clàssics, amb el qual comparteixen dues estrenes de lectures: Simone Weil (amb Míriam Iscla) i L’anticrist (amb Pol López). Susanna Barranco i Juan Navarro signen V7: el problema sigue en pie, i Ada Vilaró presenta (juntament amb l’Escena Poblenou) La memòria del gel, que indaga en els murs emocionals que s’intenten enderrocar mentre el món es descongela com a conseqüència del canvi climàtic. Engany, es programa la tretzena edició del Torneig de Dramatúrgia. S’hi ha convidat Lali Álvarez, Sergio Baos, Frank Baier, Pau Coya, Aleix Fauró, Isis Martín, Gemma Rodríguez i Amparo Vayà; Vayà i Coya hi assisteixen com a guanyadors dels torneigs del País Valencià i les Illes Balears, respectivament. Més estrenes són les que proposen Las chicas del Barro (Cos(i)ficades); David Martínez (Com qui sent ploure), Joan Sentís i La Moukhles (Nodi: de gossos i malditos), el mag Sergi Buka (El caçador d’imatges) i l’inclassificable Albert Pla (RumbaGENARIOS).

Hi ha altres coproduccions que hi arribaren de gira (després d’haver fet l’estrena preceptiva). És el cas de la coreografia de Lali Ayguadé i Akira Yoshida (Together to get there, estrenada a Fira Tàrrega) i De Nao Albet i Marcel Borràs (que abans passarà pel TNC). De coproduccions que ja fa anys que volten tornarà al festival Non solum (es va estrenar el 2005! amb Sergi López) i El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, de Josep Maria Miró (estrenada el 2021).