Nascuda en un poble del nord-oest de Suècia el 1970, Marit Kapla ha destacat en el periodisme i també en l’àmbit cinematogràfic, on ha estat jurat al Festival de Göteborg i de la modalitat d’obres innovadores al de Canes. Periodista de llarg recorregut, el 2019 va unir les seves dues passions per oferir-nos una novel·la, Osebol, que recull les veus dels habitants del poble on es va criar, infinitat de records de gent anònima que Kapla ha transcrit en format de vers. Vivències de la natura, records dels familiars o de la guerra. La connexió amb el paisatge i la natura componen un fresc, un puzle ben original, on trobarem més informació que als llibres d’història. Es tracta d’una memòria personal i col·lectiva, en què es poden sentir els cants dels ocells, el so del vent entre els arbres, els rierols i els fascinants animals salvatges, que són també una indagació en la nostra mateixa vida.

El testimoni periodístic dins d’una estructura de novel·la en format vers és, així mateix, un document de primer ordre. Durant segles, la història sempre s’ha interpretat protagonitzada per reis, generals i altres pollastres. Ara, la veu és del poble, i Marit Kapla fa de l’experiència un interessant exercici d’estil, que ha projectat en un nou llibre sobre l’amor al país escandinau. La idea va sorgir –segons em va confessar l’autora– a partir de quina seria la millor manera d’explicar la història del poble on va néixer. En el moment de buscar referents es va decidir per imitar l’estil de la Premi Nobel bielorussa Svetlana Aleksiévitx, és a dir per concedir tot el protagonisme a les veus del carrer, als ciutadans que no compten per a ningú.

Posteriorment, les cintes gravades, després de ser autoritzades pels veïns, es van incorporar a la gran galeria que representa Osebol. La fórmula era acostar tant com es pogués les declaracions al conjunt del llibre per tal de forçar la versemblança al màxim. No és d’estranyar que algú ens expliqui la seva predilecció pels fruits del bosc, pels animals de companyia, pels viatges a altres ciutats europees o pels records biogràfics, tant d’episodis més èpics, com la Guerra Mundial, com d’altres d’anodins o aparentment irrellevants. El que importa és la coherència del text dins del caos de les nostres vides.

La crònica literària i històrica es combina, així, amb l’emocional, sobretot quan el text despullat sorgeix com un poema. No hi ha invenció, tot és tal qual, cru o tendre. L’impacte del llibre dins la societat sueca va ser important, fins al punt que la novel·la va rebre el prestigiós Premi August el 2019, entre altres d’àmbit nacional i internacional, sobretot a Anglaterra, on ha tingut molt bona recepció. De fet, Kapla ha buscat una visió general dins un microhàbitat perdut del món. El que resulta curiós és que la suma de tots aquests comentaris esparsos acabi formant un tot. L’experiència seria interessant per dur-la a àrees en conflicte o que intenten superar una guerra. El diàleg o simplement saber què opina l’altre és important. Tant com estimar el que no coneixes, com passa en el cas d’Espanya. El llibre de Kapla és edificant.