Pantalla

NI DESCANS PER VACANCES

Un viatge del qual tinc un record ines­bor­ra­ble és el que em va por­tar fa anys a Egipte. Sobre­tot recordo aquells llargs tra­jec­tes nave­gant pel riu Nil que et per­me­ten con­tem­plar qua­dres d’autèntics pes­se­bres vivents a les ribes, com a gran al·lici­ent entre visita i visita als antics tem­ples faraònics. Un somni fet rea­li­tat que va satis­fer una passió per l’egip­to­lo­gia que venia de lluny, insu­flada per Agatha Chris­tie o, més ben dit, per l’adap­tació que va fer John Gui­ller­min d’una de les seves novel·les policíaques més popu­lars, Mort al Nil, que em va fra­par en alguna repo­sició que se’n va fer als cines.

Ara que Ken­neth Bran­nagh ha estre­nat Mis­te­rio en Vene­cia, la ter­cera entrega d’una reno­vada saga amb què intenta revi­far aque­lla febrada dels setanta i vui­tanta per ver­si­o­nar les obres de l’escrip­tora anglesa (amb més mit­jans, però menys ins­pi­ració i, ja no diguem, ori­gi­na­li­tat) reme­moro no només aque­lla visita al país africà, sinó la pel·lícula que no em canso mai de veure. La meva pre­fe­rida, sinó la millor d’aquest estil, jun­ta­ment amb Mort sota el sol i Assas­si­nat a l’Ori­ent Express.

Tot just començar, ja caus ren­dit pel repar­ti­ment, estel·lar com de cos­tum: Bette Davis, Jane Birkin, Mia Far­row, Oli­via Hus­sey, Angela Lans­bury, Mag­gie Smith, David Niven, Jack War­den, George Ken­nedy... i aquí amb Peter Usti­nov estre­nant-se i repre­nent el per­so­natge d’Her­cule Poi­rot arran de la renúncia d’Albert Fin­ney de tor­nar a encar­nar-lo, mal­grat l’èxit d’Assas­si­nat a l’Ori­ent Express, perquè segons sem­bla no volia pas­sar el tràngol d’haver-se de maqui­llar de mati­nada i evi­tar així tem­pe­ra­tu­res de 50 graus durant el rodatge. Usti­nov, a qui no li va impor­tar poder morir sota el sol (per­do­neu la referència fàcil), no només va accep­tar el repte fei­xuc, sinó que ho va fer amb tal con­vicció i carisma que Poi­rot s’asso­ci­a­ria per sem­pre més a ell. De fet, Bran­nagh l’imita tan des­ca­ra­da­ment, i no a Fin­ney, que sem­bla una paròdia d’algun per­so­natge del Polònia.

I a John Gui­ller­min, que no és millor que Sid­ney Lumet, però sí un rea­lit­za­dor més que com­pe­tent, el van fit­xar perquè havia demos­trat saber treure el màxim ren­di­ment d’un càsting far­cit d’estre­lles que es podien eclip­sar les unes a les altres. En va sor­tir ben airós a El colós en fla­mes, King Kong i El pont de Rema­gen. També aquí, per bé que, tot s’ha dir, faci­li­tava les coses rodar un guió fir­mat per Ant­hony She­fer, autor de títols com L’Empremta, The wicker man i Fre­nesí (valga’m Déu!) i, per aca­bar-ho d’ado­bar, tenir com a colofó el com­po­si­tor Nino Rota (sigui san­ti­fi­cat el seu nom) i Jack Car­diff per foto­gra­fiar aquest encre­ua­ment entre un who­du­nit i un docu­men­tal històric (amén!).

Històric perquè a diferència de la novel·la ori­gi­nal escrita el 1937, els ele­ments colo­ni­a­lis­tes, impe­ri­a­lis­tes i de menys­preu clas­sista, per no dir racista, de l’Imperi britànic ja no reei­xien (tant) als setanta i es va voler inci­dir a des­ta­car la fas­ci­nació que sent Poi­rot –com un turista res­pectuós– quan admira els monu­ments que els fara­ons van fer cons­truir en temps remots per aque­lles loca­lit­za­ci­ons. Pel que fa a la trama del crim, que Poi­rot haurà d’inves­ti­gar –perquè com bé sabem no des­cansa ni per vacan­ces–, s’agra­eix que s’agi­litzi reduint per­so­nat­ges i inter­ro­ga­to­ris res­pecte a la novel·la.

Entre les esce­nes memo­ra­bles, recordo l’atmos­fera màgica que es res­pira a Abu Sim­bel, el bloc de pedra gegant que quasi esclafa Poi­rot men­tre visita Kar­nak; el bastó sabre amb què David Niven mata una serp veri­nosa, i Angela Land­sury com a escrip­tora cuqui que es passa amb la beguda, i no par­lem, pre­ci­sa­ment, del te de les cinc (o sí, però no amb un núvol de llet, que diríem...).

Mort al Nil (Death in the Nile) Direcció: John Guillermin Producció: John Knatchbull, Richard B. Goodwin Guió: Anthony Shaffer País: Regne Unit Any: 1978
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor