Des fa dotze anys s’organitzen a Sitges les jornades sobre mercat de l’art, col·leccionisme i museus, que ja han esdevingut una mena de pelegrinatge a la Meca anual per a tots aquells que ens dediquem a la recerca en aquest àmbit. S’hi presenten sempre novetats interessants dels investigadors, estudis sobre col·leccionistes i, en ocasions, són els mateixos col·leccionistes els que presenten les seves col·leccions. Aquest ha estat el cas de la família Casacuberta-Marsans que, en la jornada d’enguany , ha deixat tothom estabornit amb els plans que tenen per a la seva col·lecció, de la qual fins ara solament teníem coneixement els experts o els aficionats a la cosa artística que trobaven, de tant en tant, referències a la col·lecció als catàlegs de les exposicions a què els Casacuberta-Marsans cedien alguna obra.

Com va publicar Maria Palau a El Punt Avui avançant-se a tothom –si no m’erro, era l’única periodista aquell dia a la sala i va estar-s’hi tot el dia–, la col·lecció Casacuberta-Marsans obrirà seu al barri gòtic en un edifici emblemàtic, l’antic hospital de Sant Sever. S’hi havia de fer un hotel de luxe, però la mort del promotor ha provocat que allà s’hi acabi instal·lant una infraestructura cultural que hostatjarà una col·lecció artística. Poques vegades passa que la cultura derrota un hotel en el combat per un edifici històric, així que, aquest cop, podem celebrar-ho.

La col·lecció Casacuberta-Marsans ha estat formada per Fernando Casacuberta i Coty Marsans amb grans esforços econòmics i amb molt d’ull, paciència i criteri. És constitutivament força eclèctica i va des dels temps medievals fins al segle XX. S’hi poden trobar des de meravellosos fregits d’Isidre Nonell –un conjunt realment impactant–, fins a obres insígnia de l’art medieval, que són les que conec millor per la meva especialitat. Recordo la impressió que em va produir veure un retaule sencer de Joan Mates procedent del santuari de Penafel, o altres obres de Lluís Borrassà i Bartolomé Bermejo. Sobre aquest darrer, em ve al cap la visita que vaig fer als Casacuberta-Marsans a la seva casa de Pals acompanyant Joan Molina, cap de pintura gòtica espanyola del Museo del Prado, per anar a veure una obra del genial pintor cordovès quan el museu preparava una mostra sobre ell. I recordo també l’impacte de la rebuda que ens va brindar un retrat imponent de l’Anna Maria, germana de Salvador Dalí, ubicat al rebedor de la casa. A banda, he anat mantenint el contacte amb el Fernando per mirar que adquirís algunes obres interessants que estaven a la venda, tot i que no m’acostuma a fer cas perquè és humà i també s’equivoca. Fins i tot, quan jo era conservador del Museu de Lleida, havíem arribat a competir en alguna subhasta, i així ho explico al meu darrer llibre –disculpin la falca publicitària– amb més discreció que en aquest article.

És una gran notícia que aquesta família de col·leccionistes –com una rara avis, sembla que alguns dels fills han heretat la pulsió dels pares– hagin decidit fer aquest pas i posar la seva col·lecció a l’abast, encara que, de moment, no obri les portes a tothom i només sigui accessible als experts. Però tranquils, que tot arribarà.