LES JOIES DELS CASACUBERTA-MARSANS

Des fa dotze anys s’orga­nit­zen a Sit­ges les jor­na­des sobre mer­cat de l’art, col·lec­ci­o­nisme i museus, que ja han esde­vin­gut una mena de pele­gri­natge a la Meca anual per a tots aquells que ens dedi­quem a la recerca en aquest àmbit. S’hi pre­sen­ten sem­pre nove­tats interes­sants dels inves­ti­ga­dors, estu­dis sobre col·lec­ci­o­nis­tes i, en oca­si­ons, són els matei­xos col·lec­ci­o­nis­tes els que pre­sen­ten les seves col·lec­ci­ons. Aquest ha estat el cas de la família Casa­cu­berta-Mar­sans que, en la jor­nada d’enguany , ha dei­xat tot­hom esta­bor­nit amb els plans que tenen per a la seva col·lecció, de la qual fins ara sola­ment teníem conei­xe­ment els experts o els afi­ci­o­nats a la cosa artística que tro­ba­ven, de tant en tant, referències a la col·lecció als catàlegs de les expo­si­ci­ons a què els Casa­cu­berta-Mar­sans cedien alguna obra.

Com va publi­car Maria Palau a El Punt Avui avançant-se a tot­hom –si no m’erro, era l’única peri­o­dista aquell dia a la sala i va estar-s’hi tot el dia–, la col·lecció Casa­cu­berta-Mar­sans obrirà seu al barri gòtic en un edi­fici emblemàtic, l’antic hos­pi­tal de Sant Sever. S’hi havia de fer un hotel de luxe, però la mort del pro­mo­tor ha pro­vo­cat que allà s’hi acabi ins­tal·lant una infra­es­truc­tura cul­tu­ral que hos­tat­jarà una col·lecció artística. Poques vega­des passa que la cul­tura der­rota un hotel en el com­bat per un edi­fici històric, així que, aquest cop, podem cele­brar-ho.

La col·lecció Casa­cu­berta-Mar­sans ha estat for­mada per Fer­nando Casa­cu­berta i Coty Mar­sans amb grans esforços econòmics i amb molt d’ull, paciència i cri­teri. És cons­ti­tu­ti­va­ment força eclèctica i va des dels temps medi­e­vals fins al segle XX. S’hi poden tro­bar des de mera­ve­llo­sos fre­gits d’Isi­dre Nonell –un con­junt real­ment impac­tant–, fins a obres insígnia de l’art medi­e­val, que són les que conec millor per la meva espe­ci­a­li­tat. Recordo la impressió que em va pro­duir veure un retaule sen­cer de Joan Mates pro­ce­dent del san­tu­ari de Pena­fel, o altres obres de Lluís Bor­rassà i Bar­to­lomé Ber­mejo. Sobre aquest dar­rer, em ve al cap la visita que vaig fer als Casa­cu­berta-Mar­sans a la seva casa de Pals acom­pa­nyant Joan Molina, cap de pin­tura gòtica espa­nyola del Museo del Prado, per anar a veure una obra del genial pin­tor cor­dovès quan el museu pre­pa­rava una mos­tra sobre ell. I recordo també l’impacte de la rebuda que ens va brin­dar un retrat impo­nent de l’Anna Maria, ger­mana de Sal­va­dor Dalí, ubi­cat al rebe­dor de la casa. A banda, he anat man­te­nint el con­tacte amb el Fer­nando per mirar que adquirís algu­nes obres interes­sants que esta­ven a la venda, tot i que no m’acos­tuma a fer cas perquè és humà i també s’equi­voca. Fins i tot, quan jo era con­ser­va­dor del Museu de Lleida, havíem arri­bat a com­pe­tir en alguna sub­hasta, i així ho explico al meu dar­rer lli­bre –dis­cul­pin la falca publi­citària– amb més dis­creció que en aquest arti­cle.

És una gran notícia que aquesta família de col·lec­ci­o­nis­tes –com una rara avis, sem­bla que alguns dels fills han here­tat la pulsió dels pares– hagin deci­dit fer aquest pas i posar la seva col·lecció a l’abast, encara que, de moment, no obri les por­tes a tot­hom i només sigui acces­si­ble als experts. Però tran­quils, que tot arri­barà.