El Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (Comebe) gestiona tots els espais relacionats amb el conflicte bèl·lic de les comarques del sud menys un: el Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, situat a Gandesa, que va ser impulsat i que avui dia encara gestiona el CEBE (Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre), una entitat que l’any 1998 van impulsar un grup d’estudiosos i col·leccionistes de la capital de la Terra Alta interessats en la recuperació de material documental, bèl·lic i cultural de la Guerra Civil. “Gandesa, com a municipi, està integrat al Comebe i participa activament a les reunions, però pel que fa al museu, per una sèrie de discrepàncies polítiques al seu moment que a mi em queden molt lluny en va quedar al marge”, explica Albert Julià, tècnic de l’Ajuntament i secretari del CEBE. El cas és que a finals dels anys noranta, quan es va plantejar crear un museu sobre la batalla de l’Ebre teòricament havia d’anar a Gandesa, perquè ja estava en funcionament, però es va acabar fent a Corbera d’Ebre, i això va provocar un trencament. “Es va plantejar una absorció, i tinc entès que la junta del centre d’estudis del moment no va voler acceptar aquests termes, que eren gairebé una absorció i entrega a fons perdut del fons material i documental”, explica, des de la distància dels anys passats, Albert Julià, que destaca que malgrat tot avui dia el CEBE “col·labora activament amb el Comebe” i s’intercanvien exposicions. “Hi ha cordialitat i una coordinació correcta, però totes les vegades que s’ha plantejat un encaix del CEBE al Comebe, sempre es va pel mateix camí, que és el de l’absorció i la dissolució de l’associació, i a això el CEBE, lògicament, no hi està disposat. És difícil que s’arribi a un acord si no canvien les condicions que s’exigeixen.” Per la seva banda, la directora del Comebe, Cinta Farnós, reconeix: “El del museu de Gandesa és un tema que anem parlant, però encara no està tancat. La veritat és que un dels temes que hem d’afrontar.”

Discrepàncies a banda, ara el centre està duent a terme obres de millora i ampliació del museu, per un import de 253.883 euros, 200.000 dels quals ha aportat el Ministeri de Cultura. A més de millorar l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, s’han ampliat dues sales. La principal “és una sala que, quan s’acabi de museïtzar, que serà en breu, estarà dedicada a l’aviació, fent especial incís en l’aviació republicana i en la seva intervenció a la batalla de l’Ebre”. La museïtzació s’ha dut a terme amb la col·laboració “molt activa” de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR), de Barcelona, una entitat que disposa d’un fons documental “espectacular” sobre l’aviació republicana, part del qual serà cedit al museu. “Serà una sala interactiva, i també s’hi exposaran peces i documents originals (peces originals de motors d’avió, gorres i ulleres i manuals informatius d’aviadors, etc.), a més de panells explicatius sobre la intervenció de l’aviació a la batalla de l’Ebre”, detalla Julià.

També han reservat espai per a una segona sala, més petita, en la qual s’ubicaran les peces (plaques i monuments) que s’han retirat dels carrers i dels espais públics arran de la llei de memòria democràtica: “Són peces de propaganda franquista que s’ubicaran aquí per donar-los una explicació de caràcter històric i museístic. Per exemple, una làpida d’un aviador de la legió Condor nazi, unes plaques commemoratives de soldats franquistes caiguts...” El CEBE també es planteja exposar parts del monument franquista que hi havia al Coll del Moro, punt des del qual el dictador Francisco Franco va dirigir la batalla de l’Ebre. Aquest monument es va retirar del lloc originari l’any 2017, i les restes es guarden en un magatzem de la Diputació de Tarragona. Que ara s’exposi aquest material tret per llei de l’espai públic pot generar algun tipus de rebuig per part de la ciutadania? “Jo entenc que no. Si hi ha un lloc on es pot mostrar és precisament al museu. Evidentment, es pot explicar d’una manera més asèptica que si està ubicat al lloc.

El Museu està situat a les antigues escoles públiques, que durant la guerra van ser reconvertides en hospital de sang. Fa un any van crear una nova visita interactiva: un recorregut animat i immersiu per totes les sales de l’equipament que té com a fil conductor el Jaume, un personatge que representa un soldat de la lleva del Biberó i que porta aquest nom pel dia que va començar la batalla de l’Ebre, el 25 de juliol –dia de Sant Jaume– del 1938.