VIURE EN XARXA

“Nave­guem / a ulls clucs i a les pal­pen­tes / l’oceà incert / del (des)conei­xa­ment.”

Oceà d’incer­tesa, de Xavier Ser­ra­hima (2019)

Es diu que, en qual­se­vol sis­tema, el tot és molt més com­plex que la suma de les parts indi­vi­du­als que el cons­ti­tu­ei­xen. El motiu és molt sim­ple: el món no és una màquina que fun­ci­oni de manera pre­vi­si­ble i deter­mi­nista, sinó una xarxa com­plexa d’interac­ci­ons dinàmiques i rela­ci­ons entre pro­ces­sos que es van pro­duint cons­tant­ment, a tots els nivells ima­gi­na­bles. Per això, com diu el poeta, sem­bla que esti­guem nave­gant a ulls clucs i a les pal­pen­tes per l’oceà incert del des­co­nei­xe­ment.

Dues de les àrees de recerca més vigents per les impli­ca­ci­ons que tenen sobre la vida de les per­so­nes i que posen en evidència les com­ple­xi­tats d’estar sub­mer­gits en una xarxa ina­bas­ta­ble d’interac­ci­ons són la natura entesa en el seu con­junt, i les pos­si­bi­li­tats i els ris­cos de la intel·ligència arti­fi­cial, que es nodreix de la infi­ni­tud de dades i interac­ci­ons que li pro­por­ci­ona la xarxa digi­tal. Per por­tar una mica més de conei­xe­ment al des­co­nei­xe­ment de l’oceà incert per on nave­guem a ulls clucs i a les pal­pen­tes, us pro­poso dues lec­tu­res que no us dei­xa­ran indi­fe­rents.

D’una banda, a La xarxa secreta de la natura, l’espe­ci­a­lista en eco­lo­gia i engi­nye­ria fores­tal Peter Woh­lle­ben, que també és un gran divul­ga­dor i un com­promès acti­vista i con­ser­va­ci­o­nista de la natura, ens parla de la xarxa de sim­bi­o­sis que esta­blei­xen tots els ele­ments de la natura entre si. La sim­bi­osi és la relació que s’esta­bleix entre indi­vi­dus d’espècies dife­rents en bene­fici recíproc, però que jus­ta­ment per això si una de les espècies es desa­justa pot aca­bar inci­dint nega­ti­va­ment en les altres. Nor­mal­ment quan par­lem de sim­bi­osi ens ima­gi­nem la que esta­blei­xen els fongs amb els arbres. Per això el rove­llons, per exem­ple, es tro­ben en bos­cos de pins, amb els quals esta­blei­xen una relació de sim­bi­osi, espe­ci­al­ment si també hi ha boix. Tan­ma­teix, com es rela­ci­o­nen els llops amb els arbres? Per què la migració de les aus del nord d’Europa fa dis­mi­nuir la pro­ducció de per­nil als països del sud? Com afecta l’excés de llum arti­fi­cial els ani­mals, les plan­tes i a nosal­tres matei­xos? Amb un llen­guatge franc, directe, honest i emo­tiu, Woh­lle­ben ens explica que, a la natura, les xar­xes que esta­blei­xen els ani­mals i les plan­tes es man­te­nen en un equi­li­bri dinàmic, en què cada ésser du a terme una tasca com­ple­mentària a la dels altres.

D’altra banda, a 100 coses que cal saber sobre intel·ligència arti­fi­cial, el pro­fes­sor d’inves­ti­gació del CSIC Ramon López de Mánta­ras recull cent de les pre­gun­tes més habi­tu­als sobre aquesta temàtica, entre les quals des­ta­quen espe­ci­al­ment les que tenen relació, jus­ta­ment, amb la huma­ni­tat i les xar­xes soci­als i tec­nològiques que esta­blim. Què és la IA i com fun­ci­ona? Fins on pot arri­bar? Quin impacte social pot tenir? Quins aspec­tes ètics cal tenir en compte? Quins bene­fi­cis en podem treure? Quins ris­cos hem d’assu­mir en el seu desen­vo­lu­pa­ment?... El des­co­nei­xe­ment que en tenim és molt gran, així com pel que fa a les rela­ci­ons més ínti­mes de les xar­xes natu­rals que ens envol­ten.