0
Articles
27 octubre 2023 21.00 h

Opinió

A L’ENTORN DE LA LECTURA

Quins canvis hi poden haver incidit perquè tant a infants com a joves cada vegada els costi més enfrontar-se a un text escrit?

Els resul­tats en les pro­ves de com­prensió lec­tora als cen­tres esco­lars de Cata­lu­nya han fet sal­tar totes les alar­mes, perquè tot­hom és cons­ci­ent, i sobre­tot els ense­nyants, que un bon domini de la lec­tura es fona­men­tal a la vida: afecta els resul­tats acadèmics de totes les assig­na­tu­res, ens faci­lita l’acces­si­bi­li­tat a la majo­ria d’enti­tats, de fei­nes... Què està pas­sant en el món de la lec­tura? Quins can­vis hi poden haver inci­dit perquè tant a infants com a joves cada vegada els costi més enfron­tar-se a un text escrit, i encara més a un lli­bre? Sense ànim d’exhaus­ti­vi­tat ni d’importància en l’ordre de l’expo­sició, en vol­dria des­ta­car alguns que, a parer meu, poden ser a la base d’aquesta recu­lada. Tenir-los pre­sents pot ser un punt de par­tida per rever­tir aquesta situ­ació que pre­o­cupa a pares, ense­nyants, intel·lec­tu­als i auto­ri­tats.

1.

L’accés des de molt petits, i sovint d’una manera abu­siva, a les pan­ta­lles ha fet que molts infants i joves es dei­xin por­tar per la faci­li­tat de limi­tar la com­prensió gai­rebé només a les imat­ges: els jocs vir­tu­als en són el millor exem­ple. Aquesta pre­pon­derància de la imatge sobre el text escrit segu­ra­ment també és una de les cau­ses de l’èxit i de l’aug­ment de publi­ca­ci­ons de novel·la gràfica, de còmic o de manga.

2.

La crisi econòmica, que ha afec­tat tots els sec­tors, també l’edi­to­rial, i un cert des­pres­tigi del lli­bre, sobre­tot en paper, que ha pas­sat de ser con­si­de­rat un petit tre­sor a les llars a ser vist gai­rebé com una nosa (ocupa espai, es pot lle­gir en una tau­leta...), han fet que cada cop hi hagi menys lli­bres a les llars i, doncs, menys faci­li­tats per acce­dir a la lec­tura.

3.

Lli­gat al punt ante­rior, cal asse­nya­lar que un feno­men recent, però que ha arre­lat amb rapi­desa, ha fet molt mal pel que fa a la presència de lli­bres a les llars i pel que fa a la valo­ració de les obres literàries. Em refe­reixo a la reu­ti­lit­zació o soci­a­lit­zació de les lec­tu­res esco­lars. Crec que no cal expli­car en què con­sis­teix, però sí que ha fet un mal que està ferint de mort la LIJ cata­lana, ja que sovint es fa més per qüesti­ons ideològiques que no pas econòmiques (fals eco­lo­gisme, falsa idea d’estalvi...) i també perquè l’admi­nis­tració en cap moment ho ha vol­gut veure com un pro­blema, ni pedagògic ni econòmic. Aquest feno­men fa que molts infants ja no comen­cin a for­mar la seva bibli­o­teca per­so­nal, que vegin les lec­tu­res literàries com un lli­bre de text o esco­lar més...

4.

Encara en aquest àmbit cal des­ta­car-hi un altre canvi de tendència impor­tant: els nens i nenes no com­pren (i no volen que els rega­lin) lli­bres eti­que­tats d’esco­lars. És a dir, les grans col·lec­ci­ons esco­lars (estruc­tu­ra­des per fran­ges d’edat, sovint mar­ca­des per colors... ) cada vegada es veuen més res­trin­gi­des a la venda per pres­cripció, ja que a les lli­bre­ries, per elecció pròpia, tenen poca sor­tida. Per això la majo­ria d’edi­to­ri­als han hagut de poten­ciar col·lec­ci­ons sin­gu­lars, sense mar­car-hi l’edat.

5.

Un altre canvi a tenir en compte és el de la llar­gada dels tex­tos, que gosa­ria dir que afecta totes les fran­ges d’edat, des de l’àlbum, que sem­bla que només hagi de tenir un parell o tres de línies per pàgina, pas­sant per les lec­tu­res esco­lars: lli­bres de més de cent pàgines sem­bla que espan­tin els ense­nyants i, doncs, no els pres­cri­uen i a tot esti­rar els reco­ma­nen.

6.

La mas­si­fi­cació i la com­ple­xi­tat de les aules dels nos­tres cen­tres esco­lars fan que cada vegada costi més d’asso­lir una bona lec­tura mecànica per part dels infants que apre­nen a lle­gir, si no hi ha una forta impli­cació fami­liar. Aquesta man­cança s’arros­sega al llarg de l’esco­la­rit­zació i fa que cada vegada costi més asso­lir una bona lec­tura com­pren­siva, i ja no cal dir literària.

El pla naci­o­nal del lli­bre i la lec­tura vol posar fil a l’agu­lla i rever­tir aquesta situ­ació, col·labo­rem-hi en tot el que puguem i tin­guem en compte, entre molts altres, natu­ral­ment, aquests can­vis sobre els quals us pro­poso refle­xi­o­nar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor