Quins canvis hi poden haver incidit perquè tant a infants com a joves cada vegada els costi més enfrontar-se a un text escrit?
Els resultats en les proves de comprensió lectora als centres escolars de Catalunya han fet saltar totes les alarmes, perquè tothom és conscient, i sobretot els ensenyants, que un bon domini de la lectura es fonamental a la vida: afecta els resultats acadèmics de totes les assignatures, ens facilita l’accessibilitat a la majoria d’entitats, de feines... Què està passant en el món de la lectura? Quins canvis hi poden haver incidit perquè tant a infants com a joves cada vegada els costi més enfrontar-se a un text escrit, i encara més a un llibre? Sense ànim d’exhaustivitat ni d’importància en l’ordre de l’exposició, en voldria destacar alguns que, a parer meu, poden ser a la base d’aquesta reculada. Tenir-los presents pot ser un punt de partida per revertir aquesta situació que preocupa a pares, ensenyants, intel·lectuals i autoritats.
L’accés des de molt petits, i sovint d’una manera abusiva, a les pantalles ha fet que molts infants i joves es deixin portar per la facilitat de limitar la comprensió gairebé només a les imatges: els jocs virtuals en són el millor exemple. Aquesta preponderància de la imatge sobre el text escrit segurament també és una de les causes de l’èxit i de l’augment de publicacions de novel·la gràfica, de còmic o de manga.
La crisi econòmica, que ha afectat tots els sectors, també l’editorial, i un cert desprestigi del llibre, sobretot en paper, que ha passat de ser considerat un petit tresor a les llars a ser vist gairebé com una nosa (ocupa espai, es pot llegir en una tauleta...), han fet que cada cop hi hagi menys llibres a les llars i, doncs, menys facilitats per accedir a la lectura.
Lligat al punt anterior, cal assenyalar que un fenomen recent, però que ha arrelat amb rapidesa, ha fet molt mal pel que fa a la presència de llibres a les llars i pel que fa a la valoració de les obres literàries. Em refereixo a la reutilització o socialització de les lectures escolars. Crec que no cal explicar en què consisteix, però sí que ha fet un mal que està ferint de mort la LIJ catalana, ja que sovint es fa més per qüestions ideològiques que no pas econòmiques (fals ecologisme, falsa idea d’estalvi...) i també perquè l’administració en cap moment ho ha volgut veure com un problema, ni pedagògic ni econòmic. Aquest fenomen fa que molts infants ja no comencin a formar la seva biblioteca personal, que vegin les lectures literàries com un llibre de text o escolar més...
Encara en aquest àmbit cal destacar-hi un altre canvi de tendència important: els nens i nenes no compren (i no volen que els regalin) llibres etiquetats d’escolars. És a dir, les grans col·leccions escolars (estructurades per franges d’edat, sovint marcades per colors... ) cada vegada es veuen més restringides a la venda per prescripció, ja que a les llibreries, per elecció pròpia, tenen poca sortida. Per això la majoria d’editorials han hagut de potenciar col·leccions singulars, sense marcar-hi l’edat.
Un altre canvi a tenir en compte és el de la llargada dels textos, que gosaria dir que afecta totes les franges d’edat, des de l’àlbum, que sembla que només hagi de tenir un parell o tres de línies per pàgina, passant per les lectures escolars: llibres de més de cent pàgines sembla que espantin els ensenyants i, doncs, no els prescriuen i a tot estirar els recomanen.
