UN GRAN PETIT ‘ATLÀS’

Consultareu el Petit atles lingüístic de la Vall d’Aran, en color i en tapa dura, i enlloc més que a la coberta hi llegireu qui és l’autor d’aquesta obra esplèndida. Us el presento de manera ràpida: Aitor Carrera i Baiget, filòleg, professor de la Universitat de Lleida, membre de l’Institut d’Estudis Aranesos, director de la Càtedra d’Estudis Occitans. El 2005 va escriure una tesi de lingüística occitana i, abans i després d’aquell any, un centenar de textos, alguns en premsa, dedicats sobretot a la dialectologia, la sociolingüística, la toponímia i la gramàtica.

A més a més, Carrera va fer possible el primer traductor automàtic occità-català; és a dir, occità d’Aran-català (i a la inversa) i occità referencial-català (i a la inversa). És a dir: si el text s’ha d’adreçar al Consell General d’Aran, caldrà valer-se de l’occità d’Aran, i si s’ha d’adreçar a la Universitat de Montpeller, caldrà fer servir l’occità referencial. Trobareu el traductor a gencat.cat.

Així, consultareu el Petit atles i us sabreu lectors d’una obra que supera a bastament l’Atlas lingüístic de la Vall d’Aran, d’Antoni Griera, que depassa l’aportació de l’eminent Joan Coromines al coneixement del gascó parlat a Catalunya i que amplia amb escreix les dades de l’Atlas linguistique de la Gascogne, de Jean Séguy. En cadascun dels tres-cents mapes occitans d’aquesta obra “tan plan hèta” (o “tan plan facha” en occità referencial), hi llegireu uns breus comentaris sovint de base etimològica, a imatge dels comentaris del Petit atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons.

I us preguntareu: “I tot això, un home sol?” La resposta és que sí, i ho ha fet durant un quart de segle. Són disset punts d’enquesta distribuïts per tots els terçons en què es divideix la Val d’Aran, incloent-hi la sovint desatesa part baixa de la comarca. Parlem de Canejan, Bausen, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Aubèrt, Vielha, Betren, Escunhau, Arties, Garòs, Gessa, Salardú, Tredòs i Bagergue. Potser és veritat que en aquesta obra mateix calia haver explicat el mètode de recollida de dades i fins haver inclòs el qüestionari, o haver-hi tingut accés d’alguna manera.

Tan sols fullejant el gran petit atles, us adonareu que l’edició és més que correcta; el color, agraït; l’estructura, clara, i els índexs, ben trobats: de formes occitanes, de formes catalanes, de formes franceses i francoprovençals, de formes llatines i gregues. També hi ha un índex alfabètic d’autors i altres noms propis de persona.

La cartografia de l’atles es distribueix en divuit capítols, sí, desiguals perquè el camp i els cultius, la casa i les ocupacions domèstiques, els vegetals, els insectes, els ocells, els animals salvatges... donen més joc (lingüístic) que, per exemple, els oficis.

L’obra permet diferents nivells de consulta: l’especialista hi trobarà un pou de dades que li poden obrir la porta al debat intel·lectual. Tampoc no s’ha de descartar la possibilitat de regalar el Petit atles lingüístic a tots els qui confessen viure un amor apassionat amb el català, l’occità i les llengües en general.