CRISI DELS QUARANTA

La pla­ta­forma Dis­ney+ s’està con­ver­tint en una cosa més que el magat­zem dels seus clàssics i dels uni­ver­sos de Pixar, Star Wars i Mar­vel. La seva aposta per les sèries va més enllà amb pro­pos­tes fabu­lo­ses com The Bear, Only mur­ders in the buil­ding o Atlanta, per posar tres exem­ples dife­rents que poden cap­ti­var un públic molt més enllà dels dibui­xos ani­mats o els efec­tes espe­ci­als. Aquesta tar­dor, la que s’està gua­nyant el favor de la crítica i els espec­ta­dors és Fleish­man is in trou­ble, una minisèrie de vuit capítols que porta a la pan­ta­lla la novel·la del mateix títol de Taffy Bro­des­ser-Akner, una peri­o­dista i escrip­tora de Nova York que va ser fre­e­lance abans de pas­sar a la plan­ti­lla de The New York Times, on es va espe­ci­a­lit­zar en publi­car per­fils de per­so­nat­ges famo­sos. La història que ara s’ha con­ver­tit en sèrie va ser la seva pri­mera novel·la, publi­cada el 2019 amb un èxit impor­tant. El per­so­natge prin­ci­pal és el Fleish­man del títol, en Toby, un home que ja ha superat els 40 anys i que s’acaba de divor­ciar. Al pri­mer capítol el veiem gau­dint de la seva nova situ­ació, apro­fi­tant una apli­cació de cites per tenir aven­tu­res amb dones, tot el con­trari del que li pas­sava quan era jove i no tenia sort a l’hora de lli­gar. La seva situ­ació, que sem­bla idíl·lica però no ho és tant, can­via de cop quan l’exdona li endossa els dos fills, de 7 i 9 anys, un dia abans del pre­vist, amb l’excusa que ha de mar­xar a un retir de ioga. El pro­blema és que després no torna a reco­llir-los quan toca, i des­a­pa­reix mis­te­ri­o­sa­ment.

En tota la història l’espec­ta­dor pot escol­tant una veu en off que acosta les imat­ges a la lite­ra­li­tat de la novel·la ori­gi­nal i que posa un con­tra­punt dramàtic a tot el que va pas­sant. En Toby està inter­pre­tat per un magnífic Jesse Eisen­berg (que va ser nomi­nat a l’Oscar per fer de Mark Zucker­berg a The Social Network, i a qui mai agrai­rem prou haver dei­xat en ridícul Pablo Motos a El Hor­mi­guero). El seu per­so­natge és un hematòleg de pres­tigi que intenta acon­ten­tar tots aquells que depe­nen d’ell. Però no és cap heroi, i també falla. Com tota l’espècie humana, no deixa de ser un tipus con­tra­dic­tori, mera­ve­llat per la pos­si­bi­li­tat de tenir sexe amb mol­tes dones i, al mateix temps, trau­ma­tit­zat perquè troba a fal­tar la seva ex, la Rac­hel. Aquest per­so­natge, que no surt gaire en pan­ta­lla però que resulta omni­pre­sent, està inter­pre­tat per Claire Danes, una actriu que amb aquest tre­ball ha acon­se­guit girar full com­ple­ta­ment de la Car­rie de Home­land i ser nova­ment nomi­nada als Emmy. La Rac­hel és una dona ambi­ci­osa i con­des­cen­dent, que ha acon­se­guit tri­om­far com a repre­sen­tant tea­tral dei­xant de banda la seva família. O almenys així és com la veu en Toby, que final­ment s’haurà de pre­o­cu­par per acla­rir el mis­teri de la seva des­a­pa­rició. I això també vol dir bus­car una expli­cació al seu fracàs matri­mo­nial. Tan impor­tant com la relació entre en Toby i la Rac­hel és la relació d’en Toby amb la Libby –la gran amiga de joven­tut, amb qui reprèn el con­tacte i que resulta ser la pro­pietària de la veu en off– i amb en Seth, un altre amic pro­per i un supo­sat expert en dones. Amb uns diàlegs molt aguts, aquest drama amb tocs d’humor enganxa sobre­tot perquè trenca molts clixés sobre el matri­moni, el divorci i la mater­ni­tat.