AMB ADN EIVISSENC

Els púnics o fenicis provinents de Cartago van estar entre els primers pobladors de l’illa d’Eivissa i van enterrar els seus morts des de finals del segle VII abans de Crist a la necròpoli del Puig dels Molins, la més extensa i més ben conservada de la Mediterrània. “Nosaltres estàvem treballant en un garatge estudi al costat del Museu del Puig dels Molins i ens sentíem com aquells primers pobladors de l’illa”, explica el polifacètic creador audiovisual Toni Planells (1991), conegut com a Toni Pla i en la música com a Slim Samurai, per argumentar que el seu projecte en comú amb Carlos Ramis (1997), Karlus, l’hagin batejat amb el nom de Púniks. La referència d’aquests dos músics eivissencs a les seves arrels més profundes no és gratuïta: la música de Púniks sona cent per cent contemporània i transfronterera, amb aires de músiques urbanes, electrònica ballable i indie pop, però l’essència eivissenca s’aprecia en les lletres i en el català salat d’accent illenc en què estan cantades, a més de petits detalls sonors –unes castanyoles a Dimonis o el crit camperol del pagesos eivissencs, l’uc, a Mar– que, de moment, no són gaire evidents, perquè en realitat aquest és l’inici d’un llarg viatge que no ha fet res més que començar amb Sa curta, el disc de debut de Púniks. El títol, Sa curta, fa referència a una de les modalitats del ball pagès d’Eivissa, i juga també amb la curta durada d’aquest disc de set cançons que, entre totes, superen per poc els vint minuts. Ja tenen previst que el proper disc tingui una durada més extensa, d’àlbum convencional, i es titularà, òbviament, Sa llarga, “el ball principal, el ball pagès per antonomàsia”, com el descriu la Viquipèdia.

Mentrestant, cal gaudir de les set cançons de Sa curta, totes amb títols d’una sola paraula que representa un concepte: Llum, Aire i Dimonis, que van ser els tres primers singles d’avançament del disc, completat amb Mar, Drac i Ciutat, una cançó molt viscuda i dialogada sobre dues persones que surten de l’illa per anar a una gran ciutat, freda i alienant. La nostàlgia d’estar lluny de casa, l’encant d’una nit d’estiu a l’illa, l’estima a la natura i la lluita per un món millor són alguns dels temes d’un disc que té just al mig la preciosa Portmany, fent funcions d’interludi, i cita un topònim que té els seus orígens en la presència romana a l’illa. Dues cadires artesanals a la portada del disc subratllen la voluntat de connexió de Púniks amb la tradició, però que ningú esperi un disc folk fet amb instruments mil·lenaris, perquè aquí predominen les bases electròniques, treballades amb el productor Pache.

“Amb en Karlus compartim la passió per l’Eivissa tradicional i tots dos hem fet coses prèviament relacionades amb tot aquest món, ja sigui fotografia, vídeo o poesia. Jo entrevisto gent gran que fa instruments pagesos en un projecte anomenat Cult-i-Art. En el futur, volem samplejar músiques tradicionals o col·laborar amb cantadors i balladors de totes les edats”, explica Planells, que afegeix que el proper repte de Púniks és preparar un directe que sigui “més un espectacle que no pas un concert”.