Pantalla

La del ros i el moreno

A casa n’eren molt fans, de la sèrie i dels pro­ta­go­nis­tes. L’eme­tien a TVE els dime­cres a la nit, si no recordo mala­ment, i encara molts la recor­den com “la del ros i el moreno”. Starsky & Hutch va ser tot un feno­men, d’aquests que que­den gra­vats per sem­pre a la nos­tra memòria tele­vi­siva. I en gran part, sobre­tot per als nens de l’època, perquè la pare­lla de poli­cies de paisà conduïa un fla­mant cotxe ver­mell deco­rat amb una fletxa blanca que ens tenia fas­ci­nats. Es trac­tava d’un Gran Torino, el mateix cotxe que Walt Kowalski –el veterà de la guerra de Corea jubi­lat encar­nat per Clint Eastwood i que dona nom a un dels seus grans films– també tenia com a tre­sor més pre­uat, jun­ta­ment amb el seu gos. Pels car­rers d’aquí no en cor­rien, i jo en tenia un de clis­sat que estava apar­cat com a reclam d’un comerç de cot­xes de segona mà que hi havia a mig camí d’anar a la platja, a l’altura de Cas­tell d’Aro. Vist ara, sí que n’era, d’hor­tera, aquell cotxe (pit­jor era el nos­tre Seat 124!) tal com creia el ros, que li refre­gava que allò era un “tomàquet amb rat­lles” a Starsky, l’orgullós pro­pi­e­tari del vehi­cle.

Starsky, el moreno (Paul Mic­hael Gla­ser), era un xic macarra, perquè a diferència de Hutch (David Soul) pro­ve­nia dels car­rers, ves­tia cami­se­tes sua­des i uns carac­terístics jer­seis de llana com els que feien les iaies o venien els peru­ans per fires. En canvi, en Hutch, el ros, era el nen maco i sem­pre anava més ben posat, amb les seves xupes de cuir o jaque­tes texa­nes. La seva com­bi­nació estètica, el con­trast i la diferència de caràcters, mar­ca­rien el gènere cine­ma­togràfic de les ano­me­na­des –més tard– buddy movies tant popu­lars les dues dècades poste­ri­ors en el cinema de Hollywood. Eren gats vells, es movien a la per­fecció per com­ba­tre el crim i eren con­tun­dents con­tra els tra­fi­cants i delinqüents.

Starsky i Hutch tenien com a con­nexió un gran con­fi­dent dels bai­xos fons a la fictícia Bay City, Huggy Bear (Anto­nio Far­gas). Entra­nya­ble, no com el sem­pre enfa­dat cap de poli­cia Harold Bobey (ben­nie Hamil­ton) que, com els super­vi­sors de tants altres poli­cies de l’època (estil Harry el Brut o més tard els d’Eddie Murphy a Super­dec­tec­tiu a Hollywood) no paia prou bé els mètodes poc orto­do­xos i expe­di­tius de la pare­lla.

Sí que tinc el record de com a vega­des ens feien patir, sobre­tot una en con­cret, que encara recordo com si fos ahir i que em devia crear un petit trauma: quan un d’ells dos va ser segres­tat i quasi mor a mans d’un psicòpata que després es va des­co­brir que tenia doble per­so­na­li­tat (d’home i dona) a l’estil de Mic­hael Caine a Ves­tida per matar.

Als setanta, a part de ser una sèrie tre­pi­dant, també va rebre mol­tes crítiques per la violència exer­cida, fins al punt que van obli­gar els guio­nis­tes a tallar esce­nes d’acció a canvi de desen­vo­lu­pa­ments més romàntics a mesura que avançava la sèrie. També hi van posar culle­rada els haters de torn, con­ser­va­dors ran­cis que avui es mani­fes­ta­rien a Fer­raz invo­cant la verge Maria, per la sos­pita que els pro­ta­go­nis­tes eren “massa amics”. Per què? Doncs perquè com­par­tien sauna, s’abraçaven tot sovint i es pre­o­cu­pa­ven l’un per l’altre, i això es veu que els mas­cles de pura raça no ho poden fer... Aviam si no es podien esti­mar amb boge­ria, com­par­tis­sin o no les pis­to­les, coi!

Un cop es va can­cel·lar la sèrie després de qua­tre tem­po­ra­des, tant un actor com l’altre no van tenir gaire recor­re­gut des­ta­cat com a intèrprets. Soul, més (recor­dem Salem’s Lot), i també va des­pun­tar com a can­tant de country. Gla­ser va diri­gir sèries i pel·lícules, entre les quals Run­ning Man i epi­so­dis de la sèrie Miami Vice . Qui millor per impar­tir lliçons a Crockett i Tubbs, dos altres mítics agents de poli­cia que mar­ca­rien una època, la dels vui­tanta.

Starsky & Hutch Creador: William Blinn Direcció: Jack Starrett Cadena: ABC Anys: 1975-1979 (TVE la va emetre a partir del 1978) Episodis: 92
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor