Articles

Opinió

EL QUART DIJOUS DE NOVEMBRE

A primera hora de cada dissabte, puntual com un clau, Joan Josep Isern publica una selecció d’articles traduïts del periodista i escriptor Gabriele Romagnoli

La pri­mera vegada que vaig lle­gir Gabri­ele Romagnoli era, segur, un dis­sabte. No sabria dir de quin any (pot­ser del 2021, pot­ser d’abans), però estic con­vençut que només podia ser un dis­sabte que, com diu la dita, és dia de recapte. En sé el motiu.

A pri­mera hora de cada dis­sabte, exacte com un rellotge i pun­tual com un clau, Joan Josep Isern publica des del 4 d’abril del 2020 una selecció d’arti­cles traduïts del peri­o­dista i escrip­tor de Bolo­nya nas­cut el 1960, autor de Senza fine, de Corag­gio!, de Cosa faresti se.

El bo de l’Isern va començar a difon­dre Romagnoli, peri­o­dista espor­tiu i huma­nista, en un acte de gene­ro­si­tat dis­creta, agraint a la peri­o­dista i pro­fes­sora Mercè Ibarz, nas­cuda a Saidí (Baix Cinca), que en parlés en un arti­cle titu­lat Acció de gràcies –les gràcies amb minúscula–. Feia pocs dies que als Estats Units havien cele­brat el Dia d’Acció de Gràcies –aquí les gràcies són una festa–, i Ibarz esmen­tava Romagnoli i en traduïa un text del 28 de novem­bre del 2019.

Un text que ales­ho­res i encara avui Romagnoli encapçala a la por­tada del diari italià La Repub­blica, de dilluns a diven­dres, amb la frase “la prima cosa bella”. És a dir, “la pri­mera cosa bona” (seguint Ibarz) o “la pri­mera cosa bonica” (seguint Isern) de cada dia. Poden ser les nines a qui els nens expli­quen la veri­tat, les fines­tres que sal­ven la vida dels ocells, l’error judi­cial que s’esmena in extre­mis, el període de temps entre el dia i la nit en què pas­sen les coses més secre­tes, la mà d’una mare, el tren a Samar­canda... Poden ser tan­tes vivències, tan­tes refle­xi­ons, les pri­me­res coses maques de cada dia.

El text de Romagnoli del dijous 28 de novem­bre del 2019 parla de la festa cris­ti­ana del Dia d’Acció de Gràcies, que a l’Amèrica del Nord se cele­bra el quart dijous de novem­bre. “És una festa en el sen­tit més pur i menys divi­siu del terme. És la festa menys comer­cial que hi ha: no s’hi com­pren ni regals super­flus ni ves­tits com­pro­me­te­dors. No s’hi ocu­pen les pla­ces, no s’hi mal­trac­ten les plan­tes.”

Però Romagnoli, aquell dijous de fa qua­tre anys, també va escriure que el Dia d’Acció de Gràcies “agraïm fins i tot l’absència, per tot el bé que ha sig­ni­fi­cat quan era presència”. I dit en veu baixa: “Si no fos per la mas­sa­cre de galls dindi, seria una festa exem­plar.”

Gabri­ele Romagnoli només té un lli­bre traduït al català. Es titula Viat­jar lleu­ger i el va publi­car Àtic dels Lli­bres el 2018. El lli­bre explica que, en qual­se­vol moment o en qual­se­vol lloc, els amors aca­ben, els diners es per­den, les con­di­ci­ons de vida can­vien. Però, si “viat­ges lleu­ger”, nei­xen altres pas­si­ons, noves for­tu­nes i mane­res esplèndi­des de con­ti­nuar vivint.

També pot ser que això passi un dis­sabte, tran­quil·lament, lle­gint La República.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor