La primera vegada que vaig llegir Gabriele Romagnoli era, segur, un dissabte. No sabria dir de quin any (potser del 2021, potser d’abans), però estic convençut que només podia ser un dissabte que, com diu la dita, és dia de recapte. En sé el motiu.

A primera hora de cada dissabte, exacte com un rellotge i puntual com un clau, Joan Josep Isern publica des del 4 d’abril del 2020 una selecció d’articles traduïts del periodista i escriptor de Bolonya nascut el 1960, autor de Senza fine, de Coraggio!, de Cosa faresti se.

El bo de l’Isern va començar a difondre Romagnoli, periodista esportiu i humanista, en un acte de generositat discreta, agraint a la periodista i professora Mercè Ibarz, nascuda a Saidí (Baix Cinca), que en parlés en un article titulat Acció de gràcies –les gràcies amb minúscula–. Feia pocs dies que als Estats Units havien celebrat el Dia d’Acció de Gràcies –aquí les gràcies són una festa–, i Ibarz esmentava Romagnoli i en traduïa un text del 28 de novembre del 2019.

Un text que aleshores i encara avui Romagnoli encapçala a la portada del diari italià La Repubblica, de dilluns a divendres, amb la frase “la prima cosa bella”. És a dir, “la primera cosa bona” (seguint Ibarz) o “la primera cosa bonica” (seguint Isern) de cada dia. Poden ser les nines a qui els nens expliquen la veritat, les finestres que salven la vida dels ocells, l’error judicial que s’esmena in extremis, el període de temps entre el dia i la nit en què passen les coses més secretes, la mà d’una mare, el tren a Samarcanda... Poden ser tantes vivències, tantes reflexions, les primeres coses maques de cada dia.

El text de Romagnoli del dijous 28 de novembre del 2019 parla de la festa cristiana del Dia d’Acció de Gràcies, que a l’Amèrica del Nord se celebra el quart dijous de novembre. “És una festa en el sentit més pur i menys divisiu del terme. És la festa menys comercial que hi ha: no s’hi compren ni regals superflus ni vestits comprometedors. No s’hi ocupen les places, no s’hi maltracten les plantes.”

Però Romagnoli, aquell dijous de fa quatre anys, també va escriure que el Dia d’Acció de Gràcies “agraïm fins i tot l’absència, per tot el bé que ha significat quan era presència”. I dit en veu baixa: “Si no fos per la massacre de galls dindi, seria una festa exemplar.”

Gabriele Romagnoli només té un llibre traduït al català. Es titula Viatjar lleuger i el va publicar Àtic dels Llibres el 2018. El llibre explica que, en qualsevol moment o en qualsevol lloc, els amors acaben, els diners es perden, les condicions de vida canvien. Però, si “viatges lleuger”, neixen altres passions, noves fortunes i maneres esplèndides de continuar vivint.

També pot ser que això passi un dissabte, tranquil·lament, llegint La República.