Pantalla

L’àngel Ferrater, al cinema

L’any Gabriel Ferrater encara cueja, amb l’estrena del llargmetratge ‘Teoria dels cossos’, de J.R. Armadàs, candidata a millor pel·lícula i a millor direcció novell als Gaudí. Al film hi plana la figura del poeta i assagista

LA PROESA
“Que el film arribi als cinemes és una proesa, perquè està rodada en llengua catalana i perquè no hi surt Barcelona”

Que el llarg­me­tratge Teo­ria dels cos­sos (Impulsa Film), una de les can­di­da­tes a millor pel·lícula als Pre­mis Gaudí 2024, arribi als cine­mes “és una pro­esa”, segons el seu direc­tor, Joan Ramon Armadàs Monclús. Pri­mer, “perquè està rodada en llen­gua cata­lana”, i segon, “perquè no hi surt Bar­ce­lona”. I Bar­ce­lona no hi surt perquè la pel·lícula té com a loca­lit­za­ci­ons prin­ci­pals les ciu­tats del nai­xe­ment (Reus) i la mort (Sant Cugat del Vallès) del poeta i assa­gista Gabriel Fer­ra­ter (1922-1972), que és “com l’àngel de la guarda” dels pro­ta­go­nis­tes del film, segons va expli­car Armadàs en la pre­es­trena de la pel·lícula a Reus. L’estrena als cine­mes està pre­vista per al 27 de desem­bre.

Teo­ria dels cos­sos –el títol coin­ci­deix amb un dels lli­bres del poeta reu­senc– està del tot vin­cu­lada a l’Any Fer­ra­ter, que es va cele­brar l’any pas­sat coin­ci­dint amb els cent anys del nai­xe­ment i els cin­quanta anys de la mort del poeta. Ara, J.R. Armadàs, amb Santi Lapeira al guió, ha vol­gut por­tar al cinema una “comèdia romàntica”, pro­ta­go­nit­zada pels actors Miquel Sitjà i Ilvana Miño. Ell, en el paper de direc­tor de la Bibli­o­teca Muni­ci­pal de Sant Cugat, i ella, pro­fes­sora de lite­ra­tura cata­lana de l’Ins­ti­tut Gabriel Fer­ra­ter. Tots dos entre­lla­cen la pròpia història romàntica amb tot un seguit d’actes cul­tu­rals rela­ci­o­nats amb l’Any Fer­ra­ter. Les lle­tres, i la cul­tura en gene­ral, són bons canals de con­ducció de les emo­ci­ons, de l’amor.

El repar­ti­ment el com­ple­ten les actrius Sònia Masuda i Mercè Rovira, en el paper de dues com­pa­nyes de feina de la pro­ta­go­nista, i Juli Fàbre­gas, com a millor amic del bibli­o­te­cari. També hi ha col·labo­ra­ci­ons espe­ci­als dels actors Joan Frank Cha­ran­son­net i Ricard Balada, i de la peri­o­dista Maria Xinxó i l’actor Fran­cesc Ore­lla, que s’inter­pre­ten a ells matei­xos.

Tant el direc­tor com part de l’equip tècnic o el mateix actor Miquel Sit­jar ja tenen ben inte­ri­o­rit­zada la figura de Fer­ra­ter, perquè ja havien par­ti­ci­pat en dos curt­me­trat­ges rela­ci­o­nats amb el mateix autor reu­senc. Però Teo­ria dels cos­sos és l’opera prima d’Armadàs a la gran pan­ta­lla. I comença bé, perquè a més de can­di­data a millor pel·lícula, també ho és a millor direcció novell als Gaudí, entre vint-i-tres can­di­dats més. Com­pe­teix amb tretze pel·lícules més per estar entre les qua­tre nomi­na­des als pre­mis, que es faran públi­ques el 12 de desem­bre.

El rodatge es va dur a terme al juny. Una de les esce­nes que més van posar a prova el direc­tor i l’equip de rodatge va ser la que es va gra­var durant la festa major de Sant Pere de Reus. I una curi­o­si­tat: un exem­plar del lli­bre Teo­ria dels cos­sos és una pri­mera edició que Fer­ra­ter va rega­lar a Marta Pes­sar­ro­dona.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor