Incansable Batiste

Jordi Batiste va debutar discogràficament el 1966 amb el primer dels dos EP –discos amb quatre cançons, dues per cara– que va gravar amb el seu primer grup, Els 3 Tambors, formació pionera del rock en català, amb algun tema dylanià que avui podria signar La Ludwig Band. Gairebé sis dècades després, Batiste continua fent música, als 75 anys, i per ironies del destí i del mercat discogràfic ha tornat al punt de partida, com a mínim pel que fa als formats en què està llançant la seva música des d’aquell punt i a part que per a tots va ser la pandèmia. El mateix 2020 va publicar Entresons, un disc de dues cançons, la que li dona títol i Sota l’art de pedra. El 2022, va aparèixer Entresons 2, amb els temes Com el mar i Ocells confosos, als quals es va sumar poc després el single Desconsolats. I ara acaba de sortir Entresons 3, que inclou Quasi em mato i Rosamare. Evidentment, estem parlant de llançaments digitals, a les plataformes.

L’home que va formar part també del Grup de Folk, Màquina!, Ia & Batiste i Els Miralls de Dylan –a més d’haver estat la veu a l’ombra del mític Rocky Muntanyola–, autor o coautor d’uns quants àlbums importants en les seves diferents etapes, entre els quals el mític Chichonera’s Cat (1975) gravat amb Ia Clua, ara torna a publicar singles i EP, també per raons pràctiques que ell explica així: “Jo tinc el meu estudi a casa i no paro de fer música. Amb aquest sistema, a mesura que van sortint les cançons les puc anar publicant sense haver d’esperar per tenir-ne 10 enllestides, ni dependre del ritme d’edició de les fàbriques de discos. No dic que sigui la millor manera de fer-ho però a mi em va de conya. Ara mateix estic treballant en tres noves cançons que formaran part d’Entresons 4, però sí que m’agradaria reunir algun dia aquestes 10 cançons en un àlbum físic.”

Entresons , el títol genèric d’aquests singles i EP virtuals, té a veure amb això, en paraules de Batiste: “L’entreson és l’estat en què et trobes entre que dorms i estàs despert o a l’inrevés, tant al matí com a la nit. És un moment molt màgic en què se t’acudeixen coses. De fet, algunes d’aquestes cançons han sorgit així i, a més, totes les lletres tenen alguna cosa d’oníric: són coses somiades i d’altres reals, però disfressades, perquè els cantautors hem de fer una mica de trampa per guarnir les coses amb poesia.”

Rosamare és una cançó dedicada a la seva mare. “Quan algú es mor sempre penses: si pogués tirar enrere potser faria alguna cosa diferent amb ella. Ella era una gran aficionada a la música i va ser decisiva perquè jo fos músic”, afirma Batiste sobre aquesta cançó delicada, que “acaba amb un plor, un crit, en tot cas res negatiu”, i que va acompanyada d’un videoclip “amb dibuixos no gaire animats” que ha fet ell en què la idea de tirar enrere se subratlla quan, en la part final, les imatges van enrere a càmera ràpida. Mentre enllesteix els nous temes, en una línia més rockera que no vol perdre mai, prepara “sense presses” els concerts de presentació amb el seu fill Marcel a la bateria, Gabi Arguimbau a la guitarra i Laia Rius al violí.