No serà la millor sèrie de l’any, però garanteix entreteniment i acció frenètica per fer una marató d’aquelles de cap de setmana que serveixen per oblidar-se de tots els problemes. Això sí, o es mira en versió original apreciant la musicalitat de l’idioma coreà, o cal empassar-se la versió doblada a l’espanyol amb accent llatinoamericà, que d’entrada resulta xocant i inevitablement ens remet als dibuixos animats que els que tenim una edat vèiem de petits. Bloodhounds, que és el títol d’aquesta sèrie sud-coreana que es pot trobar a Netflix, explica la història de dos joves boxejadors amateurs que es coneixen enfrontant-se en un combat i acaben sent bons amics. Tots dos són de classe humil i passen encara més penúries per culpa de la pandèmia de la covid. En el cas de Kim Geon-woo, un jove de cor noble i respectuós, la boxa es converteix en una sortida per aconseguir els diners que necessita la seva mare. La dona és la mestressa d’una cafeteria i veu com la seva vida s’ensorra per culpa de la pandèmia i el conseqüent aïllament social i les quarantenes. Això fa que, per poder pagar el lloguer del local, caigui en mans d’usurers que s’aprofiten amb enganys de la situació dels més vulnerables per treure’n el màxim profit, amb amenaces i violència incloses. És amb aquest panorama que Geon-woo i el seu nou amic Hong Woo-jin es veuen obligats a endinsar-se en el fosc món dels préstecs. Quan rebutgen treballar per a usurers violents i aprofitats, acaben contactant amb un personatge que és tot el contrari. El senyor Choi deixa diners als pobres que no poden pagar-se tractaments mèdics, sense cobrar-los interessos. L’ancià, que va en cadira de rodes, és un enigmàtic personatge amb un passat complex que s’anirà revelant a mesura que avança la història. D’on treu els diners per a tanta benevolència és un dels misteris que s’aniran desgranant. Choi, veient la fortalesa i el caràcter dels dos nois boxejadors, decideix contractar-los com a guardaespatlles de la seva protegida, una noia que es dedica a enxampar aquells que volen aprofitar-se de l’ajuda de Choi. La situació es complica, però, per les operacions de l’antagonista, un mafiós que està tirant endavant una maquiavèl·lica operació urbanística al voltant de la construcció d’un hotel, aturada també per la pandèmia. Aquest individu i els seus sequaços no tenen cap mena d’escrúpols i ho fan passar molt malament a qualsevol que s’interposi en el seu camí. No compta, però, amb l’esperit de resistència dels protegits del senyor Choi. El millor de la sèrie són, sens dubte, les escenes d’acció, especialment les baralles a cops de puny, que estan perfectament coreografiades i te les creus encara que saps que són impossibles. La sèrie, que es va estrenar a l’estiu, està basada en un webtoon, un còmic en línia que també ha tingut molt d’èxit. Tot i que es pot incloure dins de la categoria dels k-drama, no es tracta de cap història fantàstica ni edulcorada amb el típic romanticisme ensucrat tan característic d’aquest gènere. I encara que els personatges siguin prou arquetípics, la veritat és que la interpretació dels actors –els protagonistes són secundaris molt vistos en altres sèries– fa que tota la trama sigui creïble i, sobretot, addictiva.