ACCIÓ FRENÈTICA

No serà la millor sèrie de l’any, però garan­teix entre­te­ni­ment i acció frenètica per fer una marató d’aque­lles de cap de set­mana que ser­vei­xen per obli­dar-se de tots els pro­ble­mes. Això sí, o es mira en versió ori­gi­nal apre­ci­ant la musi­ca­li­tat de l’idi­oma coreà, o cal empas­sar-se la versió doblada a l’espa­nyol amb accent lla­ti­no­a­me­ricà, que d’entrada resulta xocant i ine­vi­ta­ble­ment ens remet als dibui­xos ani­mats que els que tenim una edat vèiem de petits. Blo­od­hounds, que és el títol d’aquesta sèrie sud-core­ana que es pot tro­bar a Net­flix, explica la història de dos joves boxe­ja­dors ama­teurs que es conei­xen enfron­tant-se en un com­bat i aca­ben sent bons amics. Tots dos són de classe humil i pas­sen encara més penúries per culpa de la pandèmia de la covid. En el cas de Kim Geon-woo, un jove de cor noble i res­pectuós, la boxa es con­ver­teix en una sor­tida per acon­se­guir els diners que neces­sita la seva mare. La dona és la mes­tressa d’una cafe­te­ria i veu com la seva vida s’ensorra per culpa de la pandèmia i el con­seqüent aïlla­ment social i les qua­ran­te­nes. Això fa que, per poder pagar el llo­guer del local, cai­gui en mans d’usu­rers que s’apro­fi­ten amb enganys de la situ­ació dels més vul­ne­ra­bles per treure’n el màxim pro­fit, amb ame­na­ces i violència inclo­ses. És amb aquest pano­rama que Geon-woo i el seu nou amic Hong Woo-jin es veuen obli­gats a endin­sar-se en el fosc món dels préstecs. Quan rebut­gen tre­ba­llar per a usu­rers vio­lents i apro­fi­tats, aca­ben con­tac­tant amb un per­so­natge que és tot el con­trari. El senyor Choi deixa diners als pobres que no poden pagar-se trac­ta­ments mèdics, sense cobrar-los interes­sos. L’ancià, que va en cadira de rodes, és un enigmàtic per­so­natge amb un pas­sat com­plex que s’anirà reve­lant a mesura que avança la història. D’on treu els diners per a tanta bene­volència és un dels mis­te­ris que s’ani­ran des­gra­nant. Choi, veient la for­ta­lesa i el caràcter dels dos nois boxe­ja­dors, deci­deix con­trac­tar-los com a guar­da­es­pat­lles de la seva pro­te­gida, una noia que es dedica a enxam­par aquells que volen apro­fi­tar-se de l’ajuda de Choi. La situ­ació es com­plica, però, per les ope­ra­ci­ons de l’anta­go­nista, un mafiós que està tirant enda­vant una maquiavèl·lica ope­ració urbanística al vol­tant de la cons­trucció d’un hotel, atu­rada també per la pandèmia. Aquest indi­vidu i els seus sequaços no tenen cap mena d’escrúpols i ho fan pas­sar molt mala­ment a qual­se­vol que s’inter­posi en el seu camí. No compta, però, amb l’espe­rit de resistència dels pro­te­gits del senyor Choi. El millor de la sèrie són, sens dubte, les esce­nes d’acció, espe­ci­al­ment les bara­lles a cops de puny, que estan per­fec­ta­ment core­o­gra­fi­a­des i te les creus encara que saps que són impos­si­bles. La sèrie, que es va estre­nar a l’estiu, està basada en un web­toon, un còmic en línia que també ha tin­gut molt d’èxit. Tot i que es pot incloure dins de la cate­go­ria dels k-drama, no es tracta de cap història fantàstica ni edul­co­rada amb el típic roman­ti­cisme ensu­crat tan carac­terístic d’aquest gènere. I encara que els per­so­nat­ges siguin prou arquetípics, la veri­tat és que la inter­pre­tació dels actors –els pro­ta­go­nis­tes són secun­da­ris molt vis­tos en altres sèries– fa que tota la trama sigui creïble i, sobre­tot, addic­tiva.