Equilibri nadalenc a l’escenari

Les places de les ciutats es tenyeixen de les acrobàcies del circ pels volts de Nadal. El vermell, que avui es vincula al Nadal més pel Pare Noel simpaticot que per la divertida malícia dels dimonis d’Els Pastorets, congenia molt bé amb el circ. Els telons de vellut de color grana, (cosí germà del vermell nadalenc) li donen una distinció i una suavitat, tant si són funcions de circ clàssic com propostes contemporànies. Si aquest dimecres ha arrencat la temporada de Rhum & Cia a la Sala Beckett amb Picasso, rey, monstruo y payaso, avui mateix s’estrena Glatir, la 28a edició del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris. Pel que fa al circ tradicional, a Girona se celebra la desena edició consecutiva del Gran Circ de Nadal, i el Circ Històric Raluy, comandat per Rosa Raluy (que també va estar a Girona per fires) fa una setmana que s’ha tornat a plantar al Port Vell de Barcelona, on s’estarà fins al febrer. A l’agenda hem inclòs altres propostes circenses (algunes amb una llarga trajectòria, com NUYE, dels “eia”; Quan no tocàvem de peus a terra, de Circ Pistolet, o Karoli, l’home roda, que hem rescatat de l’agenda de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya

Aquest dimarts han començat els passis escolars de Glatir. Amb humilitat i constància, l’ Ateneu Popular de Nou Barris ha signat cada any una producció pròpia, feta a partir d’un projecte amb una direcció artística que va canviant. Enguany, Magda Puig i Oriol Escursell han proposat construir un espectacle net, elegant, carregat de verticals, ja siguin amb contorsions a terra o aguantant-se només amb el cap des d’un personalitzat trapezi Washington. Glatir busca destil·lar les imatges de la cultura tradicional(des de pujar a dalt d’un avet pelat, convertit en una perxa xinesa per a l’ocasió, a ballar una mena de mascarada) en una estètica contemporània. Ho fa acompanyat de la veu d’una àvia que recorda fets quotidians d’ahir que contrasten amb la societat de consum actual. De fons, plantegen preguntes, com ara: quant temps ha de passar perquè una expressió artística passi a ser considerada pròpia d’una comunitat? No volen donar respostes, només somien en una cultura integradora, transversal que beu dels costums dels seus habitants i els converteix en una festa compartida.

Pujar a un arbre, ballar cobert per un capgròs o per una màscara fetes amb elements naturals, ballar sobre un taüt, saltar amb samarra i esquellots per la plaça o mostrar devoció amb una ofrena floral que esdevé una escultura efímera. Aquests són alguns dels elements que han rescatat de les cultures dels artistes que formen part de repartiment: Amaya Goñi (especialista en trapezi), Sílvia Capell (perxa xinesa), Alícia Sáez (acrodansa), Mateo Castelblanco (trapezi Washington) i Juan Carlos Panduro (verticalisme). Cadascú ha aportat alguna tradició a la dramatúrgia i, en conjunt, han provat de convertir-la en figura acrobàtica. La dansa més rítmica apareix amb l’adaptació que el coreògraf Joan Serra (a qui es ret homenatge en el desè aniversari de la seva mort) va fer d’una dansa tradicional basca, però domina una certa quietud en un espai en què els plans d’actuació es modifiquen gràcies a l’aparició de taules subjectades pel sostre, el trapezi (convertit en una biga de fusta) i una estructura de ferro que simula el perímetre d’una taula que dona nous camps per experimentar l’equilibri. Glatir batega amb el cant a cappella i uns finíssims acords de piano. Escursell i Puig, que es van conèixer gràcies a un encàrrec anterior per fer un Combinat del Circ, han optat per aprofitar al màxim el privilegi de treballar amb temps i unes notables condicions per fer el millor espectacle possible, «i si arriba l’opció de fer bolos,ja ho adaptarem», comenta Escursell.

A la Sala Beckett, Rhum & Cia s’atreveixen a fer un controvertit homenatge a la vida de Picasso. Amb autoria de María Folguera i coproduït per Circo Price de Madrid (que Folguera dirigeix), representen Picasso, rey, monstruo y payaso. Ara, emergeix molt més un to dramàtic del pintor genial (Jordi Martínez), que conversa amb el seu amic Ramón Gómez de la Serna (Joan Arqué, que també executa el paper de director) sobre els cadàvers que ha anat estenent per la seva vida i la seva obra. Queralt Albinyana se suma a la proposta, fins ara, íntegrament masculina. Rhum sembla un equip que s’adapta a totes les condicions i que sap extreure suc de cada nova aventura. I Albinyana, habitual de Dei Furbi, desplega frescor al costat de Piero Steiner, Lluc Armengol, Xavi Lozano i Mauro Pagaganini. Els dos protagonistes es distancien més del nas i la màscara, mentre que els altres mantenen el to inconformista, l’aire d’infant que fracassa un cop i un altre, propi del clown. El resultat és un quadre que ensenya la manera d’actuar d’un depredador sexual (Picasso operava des del domini amb les seves amants, demanant que confiessin en ell i mantenint-hi, sovint, un doble joc) que no el blanqueja i que respecta les diverses èpoques (blava, rosa, negra i també el cubisme) d’una forma lúdica i prou pedagògica. El traç gros es desplega a la sala del psiquiatre, però abans destil·len diferents tons de la sensibilitat del clown, sempre disposat a sorprendre i deixar-se sorprendre, com uns bohemis de poca traça.

Del Gran Circ de Nadal de Girona (que celebra el desè aniversari) es pot avançar que, aquest cop, s’instal·la en una gran vela, de 42 metres de diàmetre i que en cinc dies programaran dotze funcions amb un aforament màxim de 18.720 espectadors. Fins a vint-i-cinc artistes guardonats en els principals festivals del món i presentat, com sempre, per Genís Matabosch. D’altra banda, el Circ de Nadal de l’Hospitalet de Llobregat , proposa un espectacle inèdit amb disciplines com acrobàcia, malabars i trapezis. Les funcions són gratuïtes, tot i que tenen preferència els empadronats al municipi.

Més enllà del circ, tanquem la llista de recomanacions (que ja vam iniciar la setmana passada) amb els retorns de Fitzroy, de Jordi Galceran, al Teatre Borràs (una comèdia d’altura amb girs entre escatològics i vitals) i el Firmamento, de La Veronal (un treball de dansa teatre al Mercat de les Flors en què Marcos Morau fa una regressió a la seva adolescència). D’altra banda, també cal parlar del darrer musical per a tots els públics en català, de Coco Comín, inspirat en el conte de Charles Dickens. A la Cúpula Arenas, Oliver Twist es programa en horaris per a la canalla fins al 7 de gener. Onze intèrprets (alguns dels petits van participar en el repartiment de Billy Elliot) canten en directe una història d’aventures en què també hi ha ballet, jazz, claqué i acrobàcia. La Cúpula Arenas completarà la programació amb concerts de tributs de Nadal (a Beatles, Queen, Elvis Presley, Abba, David Bowie, Frank sinatra i al rock català) i una sessió de Toni Moog (30 de desembre). Per últim, l’artista infantil Lulí Pampín cantarà i ballarà al públic amb el show Bienvenidos (4 de gener, 17h). Més de 12 milions de seguidors s’aprenen cada cançó i cada coreografia dels exitosos vídeos d’aquesta ídol internacional, que sumen més de 6.000 milions de visualitzacions.