Pol Pla (Vilassar de Mar, 1997) no és nou en el món de la música: durant uns cinc anys, entre el 2015 i el 2020, va formar part d’un grup de reggae fusió anomenat Simbiosi, que va deixar com a llegat un EP i un parell de singles abans que els seus components decidissin que “el grup ja no era una prioritat” per a ells i posessin punt final a la seva Simbiosi. “Llavors vaig decidir fer el meu propi projecte”, explica Pol Pla, que ja era el compositor de bona part de les cançons del seu antic grup. Ara, el jove cantautor maresmenc acaba de publicar el seu primer disc en solitari, un EP titulat Clavell blau, amb sis cançons, tres de les quals ja s’havien llançat prèviament com a singles d’avançament des del juny passat: la cançó que dona títol al disc, Més a prop i Gotes, les dues primeres acompanyades dels corresponents videoclips. No ha hagut d’anar gaire lluny per fer-los: el vídeo de Clavell blau està gravat a l’hivernacle de clavells que una amiga seva té a Vilassar i també en alguns indrets de la costa maresmenca, i el de Més a prop el mostra també en primera línia de mar, a la platja de la Roca Grossa, entre Calella i Sant Pol de Mar. En tot cas, sempre envoltat de natura: un marc idoni per a la seva música, senzilla i sense additius, sempre amb la veu i la guitarra acústica com a principals ingredients.

El seu segon cognom és Tarrés i és un indici. Natxo Tarrés, de Gossos, és oncle matern seu, i s’ha encarregat de la gravació, la producció i les mescles del disc. “Amb ell sempre he compartit cançons i idees, i segur que Gossos m’han influït una mica pel que fa a l’estil, perquè els he escoltat tota la vida”, reconeix el cantant. Ara bé, l’aportació dels membres de l’històric grup manresà a Clavell blau no acaba aquí : Juanjo Muñoz s’ha encarregat de la seva masterització i Roger Farré toca el baix en alguns temes.

“Amb en Natxo vam decidir que volíem conservar al màxim l’essència de les meves cançons, amb guitarra i veu i sense vestir-les massa amb altres instruments. Gairebé només hi ha algunes bateries electròniques i baixos.” De fet, tot sol amb la guitarra i uns pedals d’efectes és com s’ha presentat fins ara a les actuacions en directe (“M’agradaria molt muntar una banda”, reconeix), on també recupera algunes cançons de la seva etapa amb Simbiosi, com ara Gotes, un dels temes de Clavell blau , que es titulava Les gotes de la pluja en la seva etapa anterior, de la qual manté la cadència reggae.

El títol del disc i la cançó que l’obre van sorgir durant el confinament, com una imatge apareguda “des del subconscient”. “A posteriori, buscant per internet, vaig descobrir que el clavell blau s’associa molt amb l’espiritualitat i l’interior de les persones”.

“Escric molt des de les coses que em passen i em generen sentiments”, afegeix Pol Pla, que per exemple ha dedicat una de les cançons, Nicaragua, al seu pare, que va morir ara fa un any i tenia “molts amics” en aquell país. Hi ha molta veritat en la música de Pol Pla, una veu que s’enlaira amb la força de la natura.