La força de la natura

Pol Pla (Vilas­sar de Mar, 1997) no és nou en el món de la música: durant uns cinc anys, entre el 2015 i el 2020, va for­mar part d’un grup de reg­gae fusió ano­me­nat Sim­bi­osi, que va dei­xar com a lle­gat un EP i un parell de sin­gles abans que els seus com­po­nents deci­dis­sin que “el grup ja no era una pri­o­ri­tat” per a ells i poses­sin punt final a la seva Sim­bi­osi. “Lla­vors vaig deci­dir fer el meu propi pro­jecte”, explica Pol Pla, que ja era el com­po­si­tor de bona part de les cançons del seu antic grup. Ara, el jove can­tau­tor mares­menc acaba de publi­car el seu pri­mer disc en soli­tari, un EP titu­lat Cla­vell blau, amb sis cançons, tres de les quals ja s’havien llançat prèvia­ment com a sin­gles d’avançament des del juny pas­sat: la cançó que dona títol al disc, Més a prop i Gotes, les dues pri­me­res acom­pa­nya­des dels cor­res­po­nents vide­o­clips. No ha hagut d’anar gaire lluny per fer-los: el vídeo de Cla­vell blau està gra­vat a l’hiver­na­cle de cla­vells que una amiga seva té a Vilas­sar i també en alguns indrets de la costa mares­menca, i el de Més a prop el mos­tra també en pri­mera línia de mar, a la platja de la Roca Grossa, entre Cale­lla i Sant Pol de Mar. En tot cas, sem­pre envol­tat de natura: un marc idoni per a la seva música, sen­zi­lla i sense addi­tius, sem­pre amb la veu i la gui­tarra acústica com a prin­ci­pals ingre­di­ents.

El seu segon cognom és Tarrés i és un indici. Natxo Tarrés, de Gos­sos, és oncle matern seu, i s’ha encar­re­gat de la gra­vació, la pro­ducció i les mes­cles del disc. “Amb ell sem­pre he com­par­tit cançons i idees, i segur que Gos­sos m’han influït una mica pel que fa a l’estil, perquè els he escol­tat tota la vida”, reco­neix el can­tant. Ara bé, l’apor­tació dels mem­bres de l’històric grup man­resà a Cla­vell blau no acaba aquí : Juanjo Muñoz s’ha encar­re­gat de la seva mas­te­rit­zació i Roger Farré toca el baix en alguns temes.

“Amb en Natxo vam deci­dir que volíem con­ser­var al màxim l’essència de les meves cançons, amb gui­tarra i veu i sense ves­tir-les massa amb altres ins­tru­ments. Gai­rebé només hi ha algu­nes bate­ries electròniques i bai­xos.” De fet, tot sol amb la gui­tarra i uns pedals d’efec­tes és com s’ha pre­sen­tat fins ara a les actu­a­ci­ons en directe (“M’agra­da­ria molt mun­tar una banda”, reco­neix), on també recu­pera algu­nes cançons de la seva etapa amb Sim­bi­osi, com ara Gotes, un dels temes de Cla­vell blau , que es titu­lava Les gotes de la pluja en la seva etapa ante­rior, de la qual manté la cadència reg­gae.

El títol del disc i la cançó que l’obre van sor­gir durant el con­fi­na­ment, com una imatge apa­re­guda “des del sub­cons­ci­ent”. “A poste­ri­ori, bus­cant per inter­net, vaig des­co­brir que el cla­vell blau s’asso­cia molt amb l’espi­ri­tu­a­li­tat i l’inte­rior de les per­so­nes”.

“Escric molt des de les coses que em pas­sen i em gene­ren sen­ti­ments”, afe­geix Pol Pla, que per exem­ple ha dedi­cat una de les cançons, Nica­ra­gua, al seu pare, que va morir ara fa un any i tenia “molts amics” en aquell país. Hi ha molta veri­tat en la música de Pol Pla, una veu que s’enlaira amb la força de la natura.