OBRE EL MUSEU DE LA LLENGUA FRANCESA

El pri­mer de novem­bre, va obrir les por­tes el museu de la llen­gua fran­cesa. El lloc no pot ser més simbòlic: el cas­tell de Villers-Cot­terêts, a la Picar­dia. Entre aques­tes parets, el rei Fran­cesc I va sig­nar, el 1539, el famós edicte que obli­gava a uti­lit­zar exclu­si­va­ment el francès en l’admi­nis­tració i la justícia. Ni el llatí ni altres llengües regi­o­nals: només la llen­gua de Molière. La pro­mul­gació del decret va ser, en aquell temps, una acció clau per a l’ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua fran­cesa i, alhora, per a la decadència, per exem­ple, de la llen­gua d’oc escrita. Però d’això no en diuen res, les infor­ma­ci­ons ofi­ci­als.

La inau­gu­ració d’aquesta Ciu­tat Inter­na­ci­o­nal de la Len­gua Fan­cesa ha estat pos­si­ble gràcies als 210 mili­ons d’euros que ha apor­tat el govern de Macron i una reha­bi­li­tació d’enver­ga­dura que s’ha allar­gat durant qua­tre anys. Per pri­mera vegada enla història, obre les por­tes als visi­tants el cas­tell que va hos­tat­jar François Rabe­lais i que també va aco­llir la pre­sen­tació del Tar­tuf de Molière.

El paratge on es troba el cas­tell de Villers-Cot­terêts és molt repre­sen­ta­tiu, perquè, a més a més, en un radi de menys de qua­ranta quilòmetres, hi van néixer figu­res de la cul­tura francòfona, com ara Racine, Jean de La Fon­taine, Jean Jac­ques Rous­seau i Paul i Cami­lle Clau­del.

El museu ofe­reix un recor­re­gut per quinze sales que mos­tren el nai­xe­ment i l’evo­lució del francès. Al cap­da­vall, el visi­tant s’endinsa en l’aven­tura de la llen­gua fran­cesa, la seva difusió arreu del món, el con­tacte amb altres llengües i el lli­gam monu­men­tal amb “la cons­trucció política de la nació”.

Però la Ciu­tat Inter­na­ci­o­nal vol ser més que un museu. Ofe­rirà expo­si­ci­ons per­ma­nents i tem­po­rals, amb la intenció d’ofe­rir una apro­xi­mació lingüística i científica, així com lúdica. Els visi­tants cami­na­ran, en aquest sen­tit, sota un cel lèxic far­cit de mots sus­pe­sos tals com abécédaire, zibou­la­teur, cha­ra­bia i mota­mo­ter. També hi haurà espec­ta­cles, con­certs, debats, tallers, residències artísti­ques, una lli­bre­ria... El cafè ja hi és: Chez Ale­xan­dre.

La intel·ligència arti­fi­cial pro­posa una lec­tura per­so­na­lit­zada per a cada visi­tant, que pot sen­tir, entre d’altres, les veus autènti­ques o simu­la­des d’Ale­xan­dre Dumas, Joana d’Arc, Léopold Sédar Seng­hor i el mateix rei Fran­cesc I.

Tan­ma­teix, ni a la sala de les llengües regi­o­nals ni en el web, la llen­gua cata­lana no hi té pràcti­ca­ment presència. Entre les “vui­tanta llengües de França”, el català hi és gai­rebé resi­dual. No s’esmenta ni com a exem­ple, i per això c’est dom­mage.