El primer de novembre, va obrir les portes el museu de la llengua francesa. El lloc no pot ser més simbòlic: el castell de Villers-Cotterêts, a la Picardia. Entre aquestes parets, el rei Francesc I va signar, el 1539, el famós edicte que obligava a utilitzar exclusivament el francès en l’administració i la justícia. Ni el llatí ni altres llengües regionals: només la llengua de Molière. La promulgació del decret va ser, en aquell temps, una acció clau per a l’oficialitat de la llengua francesa i, alhora, per a la decadència, per exemple, de la llengua d’oc escrita. Però d’això no en diuen res, les informacions oficials.

La inauguració d’aquesta Ciutat Internacional de la Lengua Fancesa ha estat possible gràcies als 210 milions d’euros que ha aportat el govern de Macron i una rehabilitació d’envergadura que s’ha allargat durant quatre anys. Per primera vegada enla història, obre les portes als visitants el castell que va hostatjar François Rabelais i que també va acollir la presentació del Tartuf de Molière.

El paratge on es troba el castell de Villers-Cotterêts és molt representatiu, perquè, a més a més, en un radi de menys de quaranta quilòmetres, hi van néixer figures de la cultura francòfona, com ara Racine, Jean de La Fontaine, Jean Jacques Rousseau i Paul i Camille Claudel.

El museu ofereix un recorregut per quinze sales que mostren el naixement i l’evolució del francès. Al capdavall, el visitant s’endinsa en l’aventura de la llengua francesa, la seva difusió arreu del món, el contacte amb altres llengües i el lligam monumental amb “la construcció política de la nació”.

Però la Ciutat Internacional vol ser més que un museu. Oferirà exposicions permanents i temporals, amb la intenció d’oferir una aproximació lingüística i científica, així com lúdica. Els visitants caminaran, en aquest sentit, sota un cel lèxic farcit de mots suspesos tals com abécédaire, ziboulateur, charabia i motamoter. També hi haurà espectacles, concerts, debats, tallers, residències artístiques, una llibreria... El cafè ja hi és: Chez Alexandre.

La intel·ligència artificial proposa una lectura personalitzada per a cada visitant, que pot sentir, entre d’altres, les veus autèntiques o simulades d’Alexandre Dumas, Joana d’Arc, Léopold Sédar Senghor i el mateix rei Francesc I.

Tanmateix, ni a la sala de les llengües regionals ni en el web, la llengua catalana no hi té pràcticament presència. Entre les “vuitanta llengües de França”, el català hi és gairebé residual. No s’esmenta ni com a exemple, i per això c’est dommage.