Potenciar la creativitat

No és estrany que un adult, mirant una obra abs­tracta, digui allò d’“el meu fill de cinc anys ho fa millor”. La ignorància és ago­sa­rada. També hi ha l’altre extrem, quan uns pares es pen­sen que tenen un geni perquè ha fet alguna cosa de manera admi­ra­ble, com ara cons­truir un palau inven­tat amb peces de Lego... Nor­mal­ment no n’hi ha per exci­tar-se tant, però en qual­se­vol cas, el que és posi­tiu és afa­vo­rir aquesta cre­a­ti­vi­tat, donar-hi espai, mate­ri­als, temps. Per tant, valo­rar en la justa mesura el que un fill, alumne, net o el que sigui ens mos­tra. I, si és el cas, més aviat pas­sar-nos de lloança que de crítica, per cons­truc­tiva que sigui.

Pere Per­fecte, arqui­tecte és el ter­cer títol d’una col·lecció d’àlbums il·lus­trats que se cen­tren en la tendència CTEM (ciència, tec­no­lo­gia, engi­nye­ria i matemàtiques) que s’aplica a l’edu­cació primària. Perquè no cal poten­ciar només la cre­ació artística, la tècnica també pot ser digna d’elogi.

El Pere pro­ta­go­nista té un espe­rit cre­a­tiu precoç i sor­pre­nent: quan només tenia dos anys va cons­truir una gran torre amb els bol­quers bruts. A mesura que crei­xia les estruc­tu­res eren més i més ela­bo­ra­des, gràcies a una per­se­ve­rança i curi­o­si­tat ines­go­ta­bles. La senyo­reta Romaní, però, menysté la seva habi­li­tat i el Pere s’avor­reix a l’escola... Fins que un dia d’excursió, la seva capa­ci­tat com a arqui­tecte sal­varà els com­panys de classe. I la mes­tra.

Les il·lus­tra­ci­ons de David Roberts com­bi­nen reto­la­dor, lla­pis de colors i retocs digi­tals, damunt d’exten­sos fons blancs o de quadrícula mil·lime­trada. Els tex­tos breus d’Andrea Beaty, amb força humor, són rimats, cosa que la tra­duc­tora (Aurèlia Manils) manté a la per­fecció.

Els dos lli­bres ante­ri­ors de la col·lecció són Ada Magnífica, científica i Rosa Pio­nera, engi­nyera. Les nenes pro­ta­go­nis­tes tenen una visió femi­nista, afe­gida a la científica. Fins i tot, la Rosa Pio­nera porta un moca­dor al cap com la Rosie, la icona nord-ame­ri­cana adop­tada pel femi­nisme. Tant l’Ada com la Rosa han de ser tos­su­des per poder saciar la seva curi­o­si­tat científica, com ho van haver de ser Marie Curie i la matemàtica Ada Love­lace, entre d’altres. Una bona col·lecció.