Dues dolces perspectives

La barcelonina Rocio Bonilla ha consolidat el seu estil d’il·lustració: neta, en alguns moments detallista, amb tocs clàssics, que resulta simpàtica, divertida i entranyable. Una de les virtuts és que transmet les emocions que pertoca sense necessitat de l’ajut del text.

A Germans!, com en altres ocasions, tot i que no sempre, el text i la il·lustració són seus. I no és estrany, tenint en compte que exerceix de mare feliç i que la història que narra és ben senzilla de viure i veure com a pare/mare. Bonilla hi afegeix imaginació i un molt bon ritme per explicar-la amb un joc de simetries.

El llibre, molt ben editat per Animallibres –amb una tapa, a més de dura, gruixuda!–, té una característica: si es comença per una banda hi ha la versió del nen i, per l’altra banda, la de la nena. És com dos llibres, dues perspectives, que conflueixen en una descoberta. La descoberta és que tenen un nou germà. És una mica inversemblant que, per les edats i les capacitats d’observació que demostren, no siguin conscients que la mare espera un nou germà... Però és una llicència poètica per arrodonir el final que no costa gens de concedir.

La nena, la gran, veu el germà com un mico entremaliat i ploramiques, tot i que també admet que la fa riure i que el troba a faltar quan està de colònies.

El nen, el petit que passarà a ser el mitjà, veu la germana com un rinoceront avorrit i abusador, tot i que no té por del mostre nocturn i de vegades l’ajuda i el fa sentir gran.

Una història senzilla molt ben narrada visualment que manté el nivell d’altres títols de l’autora, com ara La muntanya de llibres més alta del món, Cara de pardal, De quin color és un petó? i Max i els superherois, amb Oriol Malet.