Una bona animalada
“Una bona història només ho és si ens continua rondant pel cap quan s’acaba”, és el lema de Lorenz Pauli, autor i rondallista suís nascut el 1967. Ell i la il·lustradora Kathrin Schärer –també suïssa, però del 1969– ens ofereixen a Dolent una història que, sí, ens acompanya després de tancar l’àlbum.
I ho fa perquè la trama, que passa en una granja, té gràcia, és senzilla i efectiva, però especialment per les il·lustracions dels animals, molt expressius i, en general, mostrats en uns primers plans que increpen el lector.
Un cavall, una cabra, un gos, un colom, un gall i una colla de porcs en són els protagonistes. També un ratolí afamat i un gat avorrit, com a excusa per al nus dramàtic. El gos, com qui no vol la cosa, explica que és un bon jan gairebé sempre, però que de vegades borda el gall quan no s’ho espera i l’espanta molt. Entre rialles, tots els animals van fent la seva confessió, mentre el ratolí, buscant menjar, surt del seu amagatall i el gat se l’hi acosta sense fer soroll i rellepant-se.
Quan comenten que el cavall és incapaç de fer cap bretolada, CLAC, l’equí posa la peülla damunt del ratolí. Ningú riu. Al contrari, queden glaçats. Sobretot el gat, que marxa en sentir que el cavall ha decidit que a partir d’ara els ratolins seran per a ell. Un cop el gat no hi és, el cavall aixeca la pota i el ratolí, ben viu, li agraeix que l’hagi salvat del gat. I menja blat de moro.
Una història sobre els límits del bé i del mal –cal ser bons, però de vegades està bé fer una bretolada per diversió–, sobre bones i males intencions i sobre el pes de les aparences. I amb un sentit de l’humor molt agradable basat en les expressions dels animals. Una delícia d’animalada.