L’ofec dels mitjans

El dibuix és l’altre element bàsic del còmic al costat del guió, que representa la part literària. Des dels inicis de la historieta, en els darrers anys del segle XIX, el còmic va demostrar que admetia tota mena d’estils. Des del traç senzill del primer personatge del gènere, Yellow Kid, fins al barroquisme art nouveau de Little Nemo. Actualment, els tipus de dibuixos són tants com autors hi ha. I les tècniques que es fan servir també són il·limitades des que en els anys vuitanta es van incorporar maneres de fer pictòriques. Es pot dibuixar amb collage, ordinador o oli, a més del fonamental llapis, que és el que fa servir Carlos Giménez. Aquest autor es va formar professionalment intentant seguir les passes dels grans dibuixats americans dels anys quaranta, que tenien un elegant traç de plomí amb tinta xinesa i pinzell, amb què solien fer les ombres. Aquest estil era realista. Giménez, que va omplir moltes planes de treballs d’encàrrec per Europa, va definir el seu estil en afegir a la seva experiència realista un toc de caricatura, la qual cosa permet que les seves obres de contingut seriós siguin també humorístiques.

Ho diuen fins i tot reconeguts autors de còmic: per ser un autor d’historieta no cal saber dibuixar. O si més no, segons les convencions. Segur que tu tens un traç personal. Intenta donar forma a objectes o a personatges i anima’ls sense que hagin de ser una rèplica realista del tema representat. Només es tracta que l’element que dibuixes tingui ànima.