Un dels elements més característics del llenguatge del còmic és el globus, també anomenat bafarada. De fet, la diferència entre el relat il·lustrat i la historieta es troba en aquest element en què s’encabeixen els diàlegs. Normalment, són esfèrics, però poden adoptar qualsevol forma. Els globus tenen una mena de bec (el delta) que s’orienta al personatge al que correspon el diàleg. Però, a més, el globus també pot ajudar a donar més pistes sobre les sensacions que té el personatge o el context en què es troba. Així, quan el delta es converteix en petits globus en línia vol dir que el personatge està reflexionant i la resta de personatges no senten el que diu a la bafarada. Si està enfadat, el bec pot agafar forma de dents de serra. Si el globus perd la seva forma esfèrica i sembla com si hagués d’esclatar, ens dona a entendre que el personatge està enfadat. També, com es pot veure a la vinyeta superior, el globus pren forma d’estalactites de gel, el que indica que fa molt de fred. Una altra manera d’encabir el text és un rectangle que se sol posar a la línia de dalt o la de baix de la vinyeta. Ja no es tracta de diàlegs, sinó que són texts que fan el paper de narrador i ens ajuden a situar el que està passant a la vinyeta. Se’ls diu textos de suport.

L’exercici d’aquesta setmana és crear força tipus de globus. Personatges que pensen amb globus de què en surten d’altres de petits. Converses compartides amb un mateix globus amb diversos deltes. Globus amb el delta de serra que indica el mal humor del protagonista. I tots aquells a què la teva imaginació pugui donar sentit i coherència. Experimenta!