Un còctel agradable

Sovint es publiquen còctels literaris en què 2 + 2 no fan 4. Sobretot quan es vol anar a rebuf de grans èxits com, per exemple, Harry Potter, Geronimo Stilton i el Diari de Greg. Hi ha còctels, però, que van més enllà de fórmules comercials i, a més, combinen tot d’ingredients respectant l’equilibri, la senzillesa efectiva i les bones arts.

A Un conte, la italiana Marianna Coppo ofereix un àlbum en què es pot identificar –una altra cosa és que l’autora en sigui conscient– Tot esperant Godot, de Beckett; Sis personatges en cerca d’autor, de Pirandello, i la tradició dels contes circulars que van conrear noms com ara Borges, García Márquez, Monterroso i, entre molts d’altres, Quim Monzó.

L’àlbum té l’aspecte exterior d’un sobre de carta d’avió, amb la vora amb ratlles vermelles, blanques i blaves, a més de tot de segells amb els personatges. Un cop l’obrim, i després de passar els crèdits, llegim en una doble pàgina en blanc: “Hi havia una vegada un full en blanc...” Quan girem full, llegim: “...que de seguida va deixar de ser-ho”, amb la presència de cinc personatges similars a animals de peluix. Mentre quatre decideixen esperar que arribi el conte del qual segur que formen part, el cinquè, avorrit, prefereix començar a dibuixar amb mil colors, deixant volar la imaginació i creant, de mica en mica, pàgina a pàgina, un escenari amb un gran arbre, ocells, dinosaures, unicorns... Els altres personatges es van integrant i al final es diverteixen molt. Fins que arriba una cigonya amb patins en línia que els dona un sobre igual a l’àlbum que acabem de llegir, el conte que esperaven, i tot torna a començar.

La moral és clara, sempre és millor tenir iniciativa, crear, participar... Per això Marianna Coppo fa un al·legat en contra del conformisme, l’apatia, la inseguretat i la por davant del desconegut. Un còctel que deixa un bon gust de boca.