El cinema i el còmic van néixer simultàniament, però la falta de moviment de les vinyetes, entre altres suposades precarietats, va fer que a la historieta se l’anomenés “cinema dels pobres”. Una afirmació que aviat va quedar obsoleta. En primer lloc perquè són dos llenguatges diferents i, a més, les vinyetes sí que tenen moviment, que s’expressa gràcies al recurs gràfic de les línies cinètiques.

Les línies cinètiques solen ser de traç fi i descriuen el moviment que realitzen la persona, l’animal o l’objecte que protagonitza l’acció. Si es dibuixen diverses d’aquestes línies juntes se sol deixar en blanc l’espai que hi ha entre si per donar una opacitat que tendeix a la transparència. Les línies cinètiques també serveixen per expressar l’impacte entre dos cossos i simular l’efecte del vent. També és freqüent l’ús de les línies cinètiques quan es vol representar una explosió o l’efecte de disparar armes de foc. En tota mena d’historietes s’utilitzen les línies cinètiques, però les trobem sobretot en les planes d’acció i amb les històries protagonitzades per superherois.

Ara que ja coneixes les línies cinètiques, dibuixa personatges o animals que saltin, corrin, llancin un pal o donin una puntada de peu a una pilota. Et pots ajudar de situacions similars que vegis en els còmics que tens a casa.