Perdut en la selva urbana

Leo Timmers (Bèlgica, 1970), com André Bouchard (el podeu veure en una de les fitxes de sota) i tants altres autors, sol treballar amb una il·lustració detallista i concreta en un fons blanc. Enfoca només allò que vol mostrar. En una obra anterior, Corb, també publicada per Animallibres, ja feia gala d’aquest personal estalvi creatiu i, per tant, interpretatiu. En aquella obra, un corb ben negre provava de canviar de color a base de pintura. Un canvi de color que també ho era de personalitat.

A Una casa per a en Tom (l’editorial no concreta qui ha traduït el poc text de l’obra), la història està centrada en un gat domèstic, en Tom, que es perd a la ciutat. Jugant amb una papallona amiga seva, la Vera, surt de casa per una finestra i va per les teulades fins que s’adona que s’ha perdut.

Tot i que intenta orientar-se, no és més que un gat domèstic que mai surt de casa, i no és capaç de tornar sol. Aleshores, observa les cases dels altres animals. N’hi ha de petites, com la del cargol, d’altes, de baixes...

Mira d’encaixar en alguna però fracassa. Quan no es trenca la branca on s’està, el cotxe sota el qual s’amaga arrenca de cop o la caseta de fusta resulta que ja està ocupada per un gos. Fins que arriba al clàssic racó amb cubells de deixalles, on ja viuen altres gats. Són aquests altres gats els que el duran fins al parc i, allà, entre desenes d’altres papallones, localitzarà l’amiga Vera i tots plegats tornaran cap a casa.

Una trama senzilla, amb moltes lectures complementàries, poc o molt didàctiques, que cada lector (o cada pare que acompanyi la lectura) dirigirà cap allà on més li agradi. Tot amb una tècnica artística molt destacable.

El gat mimat és durant unes hores un gat de carrer. Tot i això no li passa res que sigui tan greu com per haver de perdre cap de les set vides.