Un del fonaments del llenguatge de la historieta és l’el·lipsi, que vol dir que el lector omple d’imatges els moments que no veu reflectits en el paper i que van d’una acció a una altra. És més fàcil veure-ho amb un exemple. A la plana esquerra del manga que es reprodueix en aquest article, podem veure que un dels protagonistes de Firewoks marxa a corre-cuita de casa seva. A la vinyeta següent, el trobem al carrer muntat sobre una bicicleta. L’autor ha obviat el moment en què el personatge surt a fora, agafa la bicicleta i comença a rodar carrer avall. No ho veiem, però entenem que això ha estat així i que no cal que el dibuixant ens mostri tot el procés. Per la capacitat d’entendre l’el·lipsi, el nostre cervell fa un ràpid recorregut de tota l’acció de manera imaginada. A banda que seria impossible fer un còmic amb tots els plans com si fos la vida real, el llenguatge el·líptic ens permet fer una narració dinàmica. Utilitzar l’el·lipsi no és fàcil, cal afinar perquè les imatges tinguin coherència i el lector pugui seguir el relat de manera entenedora.

Intenta descriure el salt d’un paracaigudista en quatre o cinc vinyetes des que es prepara dalt de l’avió fins que pren terra. Cal que el lector s’imagini tot el procés.