El color, l’ànima del dibuix
El color no té en el còmic una funció merament decorativa, perquè quedi més bonic. El color ens pot servir, per exemple, per expressar el passat des de la mirada del present –un flashback–. Aleshores, l’autor acoloreix en una totalitat diferent les vinyetes que mantenen el relat en el present en relació amb les que ens porten al passat. El color també pot tenir la funció d’augmentar el dramatisme, com utilitzar el vermell per reforçar la tensió d’una escena, o el negre i la gamma de grisos per reforçar la inquietud en un relat, per exemple, d’intriga. Actualment, el color ha agafat molta importància en el còmic i existeix la figura de l’autor especialista en passar a color una historieta, el nom del qual sol sortir a la portada com a coautor. S’empren diverses tècniques, fins i tot de pictòriques, com les que en els anys vuitanta va fer servir el britànic Dave McKean, que fins i tot va utilitzar el collage per il·luminar el seus dibuixos. Durant molts anys, l’autor indicava amb paper transparent els colors que hi anaven, que eren afegits a l’impremta. Ara la possibilitat cromàtica del còmic ha augmentat molt amb l’ús dels programes informàtics que, d’altra banda, han fet perdre la màgia del color directe sobre el paper.
Un món de vertigen
Interessant i molt treballada proposta de còmic que combina el relat històric d’una època i els drames personals dels seus protagonistes. Estem a la Nova York del primer quart del segle XX. La ciutat creix cap al cel, i els gratacels són el símbol del progrés, però també de la mort. Són molts els treballadors immigrats, sobretot irlandesos, que es deixen la vida en la perillosa feina de caminar sobre bigues de ferro que és balancegen en el buit. Hi ha qui ha arribat a Amèrica cercant un futur; d’altres, però, ho han fet fugint del passat.
Altres lectures
