La cendra que deixen les flames

L’estiu 2018 es tan­carà, molt pro­ba­ble­ment, amb els millors regis­tres pel que fa a incen­dis fores­tals de les dar­re­res dècades. Si res es torça, serà l’estiu amb menys hectàrees cre­ma­des dels últims trenta anys. La superfície afec­tada pel foc no superarà les 200 hectàrees, res a veure amb el que se solia cre­mar habi­tu­al­ment en un estiu a Cata­lu­nya: 1.261 hectàrees van que­dar arra­sa­des l’estiu del 2017 i fins a 1.893, l’any ante­rior. La pluja, més abun­dant aquest any que en cam­pa­nyes ante­ri­ors, n’és una de les prin­ci­pals cau­ses, i també la major pre­venció.

Ara bé, l’estiu marxa però no s’emporta el perill d’incendi. Hi ha pre­ce­dents que així ho cons­ta­ten. El 2013 es va viure un devas­ta­dor foc fora de tem­po­rada quan, una cru­enta sequera durant la tar­dor i epi­so­dis de fort vent van ser la causa d’un incendi a les comar­ques del Baix i l’Alt Empordà, entre els nuclis de Vilo­priu i Cama­llera. Va ser al novem­bre i, per si sol, va cre­mar més hectàrees (més de 900), que tota la resta de focs fores­tals d’aquell any.

L’Ins­ti­tut Car­togràfic i Geològic de Cata­lu­nya (ICGC), que depèn del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, ha posat en marxa una nova apli­cació web, ano­me­nada Foc al bosc, que per­met visu­a­lit­zar la dis­tri­bució i l’abast ter­ri­to­rial de tots els incen­dis fores­tals que ha patit Cata­lu­nya entre el 1986 i el 2017.

L’eina per­met bus­car l’incendi en una llista en què es mos­tra la data, el nom del muni­cipi afec­tat i la superfície cre­mada. Es poden visu­a­lit­zar tots els focs del període 1986-2017 o bé fer la cerca més acu­rada, només per un any con­cret. També es pot selec­ci­o­nar un incendi específic a par­tir de la imatge al mapa. En aquest cas, la lupa per­met acos­tar-se a la zona afec­tada per veure exac­ta­ment quins van ser els ter­renys que van que­dar socar­ri­mats.

A més, l’apli­cació incor­pora una altra pos­si­bi­li­tat, només per als incen­dis ocor­re­guts des del 2004. En aquest cas, en selec­ci­o­nar una franja de mapa la pan­ta­lla es divi­deix en dos: a l’esquerra es mos­tra l’estat dels ter­renys abans del foc i a la dreta, els efec­tes després del pas de les fla­mes. L’interes­sat pot anar pas­sant anys cap enda­vant per com­pro­var el ritme de recu­pe­ració de la massa fores­tal.

Les dades d’ori­gen per a aquesta apli­cació són els de la base car­togràfica d’incen­dis fores­tals del Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca i Ali­men­tació, que es tro­ben al por­tal de dades ober­tes de la Gene­ra­li­tat.

La Gene­ra­li­tat pre­senta l’apli­cació, total­ment gratuïta, com una eina “de con­sulta i cons­ci­en­ci­ació”. El Depar­ta­ment de Ter­ri­tori posa de relleu que el 64% del mapa de Cata­lu­nya es cor­res­pon amb ter­reny fores­tal, amb una con­tinuïtat del bosc que faci­lita els grans incen­dis. El pro­gres­siu aban­do­na­ment de l’agri­cul­tura ha impul­sat el crei­xe­ment de la massa fores­tal i, sense talla­focs natu­rals, s’ha ele­vat el risc de grans incen­dis. Les altes tem­pe­ra­tu­res de l’estiu i els períodes de sequera típics del clima medi­ter­rani són altres ele­ments que agreu­gen el risc que hi hagi incen­dis fores­tals. L’eina pos­si­bi­lita cons­ci­en­ciar sobre els efec­tes dels incen­dis i, de pas­sada, sobre com n’és, de lenta, la recu­pe­ració dels bos­cos que han que­dat afec­tats pel foc.