Lletres d’estiu
La República us proposa jugar durant les setmanes d’agost a resoldre uns mots encreuats gegants ideats per l’enigmista Jep Ferret. Només calen ganes de jugar i una mica de paciència per resoldre les més de 300 definicions de cada dissabte
“Un munt de paraules passades per la graella”... de catorze lletres. Solució: els Megaencrecuats que es publicaran cada dissabte d’agost i el primer de setembre a les pàgines centrals de La República. Constaran d’una graella de 32 x 32 i tindran al voltant de 330 definicions per joc. Un entreteniment que pot durar hores o dies, segons el nivell d’experiència, però a l’abast de tothom que tingui paciència i ganes de jugar, segons Jep Ferret, l’autor d’aquests mots encreuats gegants que ha creat per a La República. Un joc que té més de cent anys d’història i que continua captivant lectors arreu del món.
Des de fa un segle, n’hi ha a gairebé tots els diaris del món. Els mots encreuats formen part de les pàgines d’entreteniment, però són tot un art. L’art de jugar amb les paraules. Hi ha grans professionals de l’enigmística, aquests particulars entrenadors de neurones, i al darrere, sovint, uns fidels lectors jugadors expectants de veure amb què els sorprendran. Un joc, també, de complicitats.
La història del joc es remunta al 1913 i a un nom, el del periodista anglès Arthur Wynne –amb el permís dels italians, que atribueixen els primers mots encreuats al periodista Giuseppe Airoldi, que hauria publicat el 1890 un embrió del joc en un diari de Milà sota el nom de Parole Incrociate (‘mots encreuats’).
Una tarda d’hivern, Arthur Wynne, del New York World –el diari que el 1883 havia comprat el periodista hongarès Joseph Pulitzer–, va idear aquest nou puzle de paraules mentre buscava nous tipus de joc per a la l’edició especial de Nadal. La inspiració va ser un joc que el seu avi li havia ensenyat de petit i del qual Wynne en va proposar una adaptació. El primer va aparèixer el 21 de desembre del 1913 al suplement Fun’s del New York World. El va batejar com a word-cross, però unes setmanes després, per un error dels tipògrafs, es va invertir el nom per cross-word. Un nom que va enganxar tant com el joc.
A Catalunya, els primers mots encreuats daten del 25 de juliol del 1925. Eren en català i es van publicar a la revista Patufet amb una graella de set quadrícules verticals i set d’horitzontals i amb unes instruccions d’ús. Avelí Artís-Gener, Tísner, considerat l’adaptador d’aquest joc al català, pocs anys després els batejava com a “mots creuats” al diari La Publicitat –editat entre el 1922 i el 1939–. I va ser també ell, amb al recuperació de la democràcia, qui va marcar escola en l’enigmística en català amb els seus “mots encreuats” de La Vanguardia, durant la dècada dels vuitanta.
La qüestió del nom
El nom d’aquest conjunt de paraules passades per la graella –una definició de Jep Ferret– ha generat una certa controvèrsia des de fa anys. Mots creuats, encreuats, enreixats… i per què no crucigrama? L’escriptor i enigmista Màrius Serra, en un article a l’Avui, el 2004, explicava que Tísner li havia relatat el perquè del nom que va escollir per al seu joc de paraules. A La Publicitat els va batejar inicialment com a “mots creuats” per mimesi amb els mots croisés francesos –i evitant el crucigrama per allunyar-se del castellà– fins que “dos savis que corrien per allà”, Carles Riba i J.V. Foix, li van dir que en català no “creuem” sinó que “encreuem” i en va modificar el nom. Bona part dels autors d’encreuats s’ha posicionat a favor també del terme crucigrama, però, de moment, és una batalla perduda. En català no està acceptat.