Megaencreuats

Megaencreuats de Nadal. 1

IMPRIMEIX-LOS

HORIT­ZON­TALS

1. La mateixa ració de mel que de mató.

2. Subs­ti­tut frau­du­lent de les lle­bres.

3. D’aquí a qua­tre dies serà l’única dèria del nen Jesús.

4. No ho dub­teu pas, la més tram­posa. L’entre­cuix, la dar­rera cabri­ola d’un sal­tim­ban­qui.

5. Sen­sació a cau d’ore­lla. Pas­tor famo­lenc camí de Bet­lem.

6. La cara amarga del ver­mut de Nadal. Exhi­bi­ci­ons de balls de bas­tons fora de casa.

7. Entra en dansa a cops d’espasa.

8. Tot ter­reny, tot trin­xat. For­mat­ge­ria típica de Bor­ri­ana.

9. Revolta a Bru­nei per culpa de l’ivori. A la nit no es toquen.

10. Comen­cen a fer la murga. La relació entre la massa i el volum d’un ter­ri­ble den­tista.

11. Suc de cas­call en defensa d’una mort fina. Ungles car­re­ga­des de mala bava.

12. No surt del seu niuet ni per men­jar arròs a la cas­sola. Una flor a la sandàlia. Magis­trats i comis­sa­ris les tenen al mateix lloc.

13. Prou tos­suda com per estar-se al pes­se­bre de Santa Llúcia fins a la Can­de­lera. A tocar dels mar­rans. Quan s’alça al galli­ner la dels punks comença a estar mig pan­sida.

14. S’ajun­ten per fer flo­ri­tu­res. Jurista amb aires de Mahoma. L’última de l’abe­ce­dari.

15. No tant de l’oli com del vina­gre. Dis­fressa de capellà de poble.

16. La Santa del Mont­seny. Con­fi­nats en espera d’un gra­pat de dine­rons. Àvia que fa baba­ro­tes.

17. Fer la mul­ti­pli­cació dels galls i les galli­nes. Puja­deta entre Sant Julià de Vila­torta i Vic. Desig de ven­jança.

18. Si pot ser amb tomàquet, millor que millor. Acces­sos a les regi­ons més ínti­mes. A favor de dei­xar el Puig­mal a l’altura del Tibi­dabo.

19. Ve tot just després del vint-i-cinc de desem­bre (3 p.). Al vol­tant de les anques amb molt de nervi. Bomba que fa córrer la sang.

20. Verge santíssima, el 25 de març va que­dar pre­nyada! Edi­fici buit a l’entrada de l’Eixam­ple. De la mateixa manera que uns pirotècnics. El més llam­pant de les ciències orni­tològiques.

21. Plaça del ram dels firai­res. Detec­tor d’ones que viat­gen a 330 m/s.

22. Els camells que tra­fi­quen hi solen anar a parar. Fre­gadís que aca­barà pro­vo­cant una des­pesa. Gran premi sobre rodes.

23. Entren als ori­nals i que­den d’allò més ori­gi­nals. Meda­lla per la falta d’higi­ene. És un sant, el 21 de desem­bre cele­bra la des­in­te­gració dels àtoms. Adob que el pagès uti­litza en la inti­mi­tat.

24. La cara oculta de la comèdia. Cadena pas­sada per aigua. Sense cap mena d’inter­rupció. Ve de cor­coll.

25. Radi­ació més o menys ino­fen­siva al nivell del mar. Car­re­gat de quars en peti­tes dosis. Amb molt de gust, lleu­ge­ra­ment gra­ti­nats. Gau­di­rem sense manies.

26. Si agafa la grip es torna blau i babau. Par­tidària abso­luta de l’abús d’auto­ri­tat. Divisió durant un tri­pi­joc taurí. Pobre Ilona, sem­bla un xicot. Senyo­ret addicte al te.

27. El sacri­fici de no mar­xar després del Cant de la Sibil·la, (3 p.). Pro­fe­cies embo­li­ca­des de soca-rel. Far­cits de proteïnes a la cuina del rovelló.

28. Dila­pi­dar sense ape­dre­gar ningú. El mira­cle del ros­tit de Sant Esteve. Fibre­tes de cam­pa­nya.

29. El Petit Príncep ho té claríssim, l’ene­mic número 1 dels pla­ne­tes petits. Si no fa catúfols almenys en té cura. Car­rer del Call i roda­lies.

30. Closca de mus­clo. Home­nots com una casa de pagès. Surt al camp a repar­tir i con­tri­bu­eix a dei­xar en Pla­tini esta­bor­nit. Un prin­cipi nefast, però un final solemne.

31. Com un cuc amb aires de papa­llona. Són de Palamós i tenen la tendència de fer-se dir “sí, senyor”. Tan ferits com vul­gueu, però no han ves­sat ni una gota de sang. Cur­set enre­ves­sat d’italià antic.

32. Igual, igual, com una amet­lla. Fer del dia nit i de la nit foscúria. Embo­li­car-se de mala manera. Com qui no hi veu.

33. Un senyor amb pan­ta­lons curts. Xer­ric-xer­rac camí de l’església. El sisè graó d’una escala. Soli­da­ri­tat amb els pobles indo­eu­ro­peus. Relli­gar la pape­rassa.

34. Parc eri­git a major gaudi del senyor Eusebi. Donar penyora a cop de tar­geta. Quin tros de gallec, és igno­rant en teo­lo­gia. Ento­nar l’“oh ben­vin­guts pas­seu pas­seu” en clau política. Es buida fent-la petar, paraula.

35. Plat com­bi­nat amb la carn d’olla. Un sofà, dues buta­ques i tres juga­dors de car­tes. De cara a un mer­cat de segona. Surt del brou per caure a les pla­tes (3 p.).

36. Beu­ratge poc exci­tant.

37. És de manual, s’esdevé una vegada cada 365 dies.

38. Ni Que­ralbs, ni Par­di­nes, però un poble de pes­se­bre. Bon cop de falç.

39. Molt bona, Cama­ron, així m’agrada! Pito­nissa can­tant a Santa Maria del Mar Bonet.

40. La base del sis­tema capi­ta­lista. Comerç de preus desor­bi­tats.

VER­TI­CALS

1. Nai­xe­ment d’una estre­lla.

2. Galle­des bui­des.

3. Com­pri­mit de taronja valen­ci­ana.

4. Entra a Jeru­sa­lem per la porta del dar­rere. En el temps de dir un ave­ma­ria.

5. La típica queixa. Una letona després de per­dre 1.000 qui­los. Els budells d’un bul­dog.

6. Fa pam i no fa pipa. Lli­guen molt bé amb la boti­farra dels pas­to­rets És molt viril, adul­tera l’almesc.

7. Escorça de figuera. Docu­ment naci­o­nal sense iden­ti­tat. Estrena saba­tes. Puja, baixa, i deixa mal sabor. Pas­se­rell al volant.

8. Sense vicis dolents camí de l’Anna­purna. Fre­gada durant l’any de la picor. Al marge de la car­re­tera.

9. La malícia no és cosa de l’Alícia. Ens du d’un lloc a l’altre, és un mal amic. S’alter­nen per vomi­tar amb la boca oberta. Una manera de reme­nar la llen­gua. Pollegó infe­rior del Pedra­forca.

10. Cen­tre de flo­ri­cul­tura. Tram alt del Fran­colí. Repu­tació coberta de glòria. La dels ous acos­tuma a ser la gallina. Vul­gar i cor­rent a Sóller i Montuïri.

11. Desgràcia en cos i ànima. Les cor­des vocals d’en Mane­lic Pous. En tres parau­les, escol­tar, adver­tir, con­si­de­rar. Pen­gim-pen­jam, allà sota una penya, i mig mort de fred.

12. Por­tal de Bet­lem. La part més artística del reci­clatge. Botiga de mala mort. Engar­jo­lat a vista d’ocell. El doc­tor de les calipàndries. No sabem si tindrà tanta paciència, però fa molt bona pare­lla amb aque­lla mula.

13. Cap pro­blema, una pun­teta de sili­cona. Ecs, ecs, el resul­tat de can­viar la pes­seta. Esgar­rifós de mena. La terra pro­mesa. Quin paperàs, Audrey Tau­tou! Coin­cidències entre Hèlsinki i Cas­tell­de­fels.

14. Assor­ti­ment nada­lenc de cava, neu­les i torró. L’essència del fut­bol. Si no és dolça tal vegada tindrà regust de xoriço. Per als bar­ru­fets tenen tot un altre sen­tit. Sol­tera per con­vic­ci­ons. Fora de joc. La cara més pos­ses­siva d’en Timo­teu.

15. Ales de mus­sol. Cre­mar-se les celles a fi de bé. Té la pressió alta. Fer-se rebre amb els braços oberts. Tal qual, un ter­ri­ble aliat. Cor cate­dra­lici.

16. Mol­tes bata­lle­tes i un sol propòsit. Quan arriba Nadal remuga per par­tida doble. Té fama de ser de poble. Surt de l’estómac a través d’uns recar­go­la­ments tràgics. Número 1 a Sil­vers­tone. Veïna de la Porta de Bran­den­burg de tota la vida.

17. Ciència ave­sada a la màniga ampla. Un gran desig, si més no en aques­tes dates (2 p.). No està mal vist que vis­qui a costa d’un munt d’obre­res. L’any 1985 se’n va anar al cim de l’Eve­rest a fumar un Duca­dos (2 p.). Un parell de mit­ges ceri­lles.

18. Plan­te­gen la trama. Asso­ci­a­ci­ons de veïns. Mal per mal, millor que sigui gene­ral. Jugar a fet dar­rere l’armari. Té uns bons padrins. Pell de bar­rabàs.

19. Tenir ous és tot el que se li demana. Indus­tri­als ulle­ro­sos de Lleida. Vi més nivell del compte. La novel·la dels megalòmans. Des­fi­lada cap al ball de dis­fres­ses. Còdol arro­do­nit els dies de tem­pesta. Arro­gant després d’haver fet el cim.

20. Pren­dre part de la par­tida. Se’ns fa una mun­ta­nya. Reac­tor amb ales. Càlcul dife­ren­cial. Soci­e­tats en defensa del whisky escocès. Si es fot a córrer ho sabrà tot­hom. Quin pal, hem anat a parar a la Cer­da­nya!

21. Pri­mera sessió d’acu­pun­tura. Posar la pell i la samarra. De fora vin­gue­ren i de casa el tra­gue­ren. Pre­fix que ve de Roma. Car­re­gats d’ani­ons i cati­ons. Lle­gir sense fer volta.

22. El camí més llarg entre dos bars. Segon de matemàtiques. Fa molta feina, però no pot tre­ba­llar sola. Tirar terra al damunt. Ja n’hem par­lat, el veri­ta­ble caga­ner de tots els pes­se­bres (2 p.). Cabeça d’alls. Déu d’estar per casa.

23. Mitja dot­zena de peces de tran­sis­tor. Aco­mo­dat al fons de la mar salada. Tan hipòcri­tes que han fet història. Ben­vol­gut Ramon Llull.

24. Un tallet de pastís. És alt, ben plan­tat, i surt de l’armari. Tro­bada fami­liar que sem­pre acaba a cops de bastó. Pots d’aigua bullent.

25. Espina de rap. Estampa i rodolí a favor del meu padrí. El perímetre divi­dit pel diàmetre. Nafrats per culpa d’un ter­ra­bas­tall lacus­tre. 99 cala­mars a la romana.

26. Tot apunta que hi que­da­rem embar­ran­cats. Les aigües de Ripoll. Compàs de música. Norma periòdica de fecun­di­tat.

27. El bon cor d’un enter­ra­morts. Bran­queta pen­jada a les por­tes de Nadal. Una esca­la­dora. Com un ou en forma de cas­ta­nya.

28. En Bar­to­meu no la té. Ni teva, ni seva, ni d’en Woody Allen. No és peix, és una burla.

29. Una pun­teta de juli­vert. Millor a la vinya que a la gran ciu­tat. Ter­cer signe del zodíac.

30. Els sogres la per­den per defi­nició. Pollas­tre de Nadal amb veu de fal­set.

31. 25 cèntims del segle pas­sat.

32. Fora de perill al bell mig de Pam­plona.

33. Se’n va a la fran­cesa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor