Megaencreuats de Nadal. 2

HORIT­ZON­TALS

1. La pri­mera cam­pa­nada de Cap d’Any.

2. Posada en escena per riure.

3. Vene­rat per si de cas.

4. La mar salada, quin llac més gran! La Prudència no la té.

5. Total­ment al marge de la pell i la samarra.

6. Cabri­ola que es fa per sobre del matri­moni. Banda sonora de la fira de Santa Llúcia.

7. L’esco­la­net, que bufó, imi­tant l’Abat Oliba.

8. Indi­fe­rent a les carícies de l’estufa. Juli­vert meu com t’has que­dat!

9. L’espeleòleg i el novel·lista les tenen al mateix lloc. El cranc de les pin­ces d’or, si més no a Mui­xia.

10. Vibra­dor ideal per a les noies que prac­ti­quen saxo. N’ha fet 90 i està pelat, però encara juga al quinto.

11. L’epíleg, tan deli­cat, d’un epi­tafi. El lamen­ta­ble mur de les lamen­ta­ci­ons. Cri­a­tura amb el nas ple de coses.

12. Apro­fun­dit en agri­cul­tura. Asse­nya­lar els lla­dres de cavalls amb el dit. Tan­quen la bra­gueta.

13. Ho té claríssim, els car­rers seran sem­pre d’ell. I per postres ens trenca una dent.

14. Mun­ta­nyes de pes­se­bre. Reli­gi­o­sa­ment soli­dari amb uns etíops revo­lu­ci­o­na­ris.

15. Por­tes a cap a Burkina Faso. Els sants inno­cents. Ració de ros­bif.

16. El bou que ja només podem tro­bar a la Cer­da­nya. Aires de mimosa flo­rida. Uni­forme de page­sot.

17. La dema­nem amb l’espe­rança que no sigui un gat. Fa mala carona i el capità la tira per la borda. L’auto­ri­tat diacrítica de la cata­lana terra.

18. Vege­tació als peus d’una mun­ta­nya de suro. Lli­gats de cabells típics del barri Xino i la Ram­bla. Boix envol­tat de fum fum fum.

19. Dutxa d’aigua freda en bene­fici d’uns bons melons. Els seus mats poden arri­bar a ser molt bri­llants. Al con­trari que Gui­merà, treu més pro­fit de la Terra Alta que no pas de Terra Baixa. Aquells que s’ama­guen al fons dels vai­xells.

20. Una bona raó per no anar a sucar els peus al riu. Entre­na­dor que va fer for­tuna a Basi­lea. El sen­tit figu­rat els deixa les mans taca­des de sang.

21. Camp base de les Agu­des. Anar arri­bant el temps de les cal­ces cur­tes. Entre necròfags es fan cos­tat.

22. En honor als des­ho­nors. Rodo­lis de qual­se­vol manera per culpa d’un mal d’esquena. Els pat­ges fugen dels peat­ges.

23. Tre­ball de fi de car­rera. Auto­su­fi­ci­ents a l’hora de les magar­ru­fes. Nom en clau de l’aspi­rant a mes­tre en gai saber.

24. A la ter­cera va la ter­cera. Ni tu, ni jo, ni la pro­fes­sora de català. El final feliç d’un tall de xoriço. Cop gua­nya­dor al club de ten­nis Pla­no­les.

25. Aco­lli­dor durant el desem­bre con­ge­lat. Tan pro­pis de juliol i agost que ens han ful­mi­nat els estal­vis. A punt a punt de pon­dre. Senyor de cara a la paret.

26. Com una gran llan­terna asse­nya­lant el camí. Arren­gle­rats en posició de com­bat. Cale­fac­tors del segle pas­sat.

27. Per molt ben plan­tat que sigui les seves arrels sem­pre són en sen­tit figu­rat. Mossèn exta­siat sota el pi de les tres bran­ques. Dos foto­gra­mes seguits de la Shir­ley Tem­ple. Escri­das­sats sense parau­les. La segona part d’un tic.

28. En con­di­ci­ons d’actuar com una autèntica gata maula. Babau de tan oca com és. Xucla­dor de cava nada­lenc.

29. Col·loqui un tros de supo­si­tori al seu lloc. Faig la viu-viu a la cara nord de l’Eiger. Còmput que sem­pre s’acaba de la pit­jor manera pos­si­ble. A la nos­tra esquena.

30. Hi passa molta merda, però no ho veu. Nave­gar entre cor­sa­ris. Bisbe que no sol entrar a l’església. Com un rei de la selva des­tro­nat a fue­ta­des. Cen­tre de natura.

31. El millor lloc per anar a guar­dar fusta al moll. Súbdit de Trípoli lleu­ge­ra­ment libi­dinós. Ter­ri­ble­ment odi­osa per culpa d’un excés de iode. Sor­tint a pri­mera hora del matí.

32. Grec de cara a la paret. Pam-pam al culet. Ni pura ni casta, està escrit, d’allò més ines­ta­ble. Pro­tec­tor d’alta mun­ta­nya.

33. Els antípodes de la boca. Tre­ba­llat de cara a la pasta. Pobre Ini­esta, s’ha que­dat de pedra. Dige­rir els vells con­cep­tes de la cuina tra­di­ci­o­nal.

34. Aquesta us la dono mas­te­gada, un alvo­cat. Escom­brar els car­rers d’abans. La banda sonora de l’Ovidi. Porta la veu can­tant.

35. Abans de les dotze cam­pa­na­des ja n’haurà cai­gut més d’un. La part més pro­duc­tiva del dinar de Nadal. Pri­mer de medi­cina. Que els seus con­sells siguin bons o dolents deter­mi­narà de quina manera cobren. Rose­gat a les cla­ve­gue­res.

36. Secreció expel·lida amb satis­facció. 37. Un zero a l’esquerra. Bole­tai­res noctàmbuls d’Igua­lada.

38. Aban­do­nar el regne dels ange­lets.

39. Fluix de ven­tre al vol­tant de Bet­lem. Les cor­des vocals d’en Patu­fet.

40. Mitja dot­zena d’ous. Fugida a través del desert.

VER­TI­CALS

1. Punt calent de mal loca­lit­zar.

2. Cur­set de geo­lo­gia camí del Dhau­la­giri.

3. L’abecé de la cuni­cul­tura.

4. De veri­tat i de men­tida. Ben equi­pat per espan­tar mos­ques.

5. Baix en nico­tina. Devo­ra­dor de 6 en 1 fora de cir­cu­lació.

6. Obre la car­tera. S’ajun­ten per fer sacri­fi­cis. Puix que val molta viro­lla. Tros de plàtan que sobre­surt del plat.

7. Ingre­di­ent que s’uti­litza dues vega­des per fer pro­fi­te­ro­les. Acaba l’any pro­vo­cant més d’una ennu­e­gada. Pàgina solta de la història d’Egipte.

8. Com el culet d’un bar­ba­mec. Clen­xes al mig del bosc. Bellugo les fleg­mes amb el nas.

9. La malícia no és cosa de l’Alícia. Dis­seny de marca. Abra­cen l’Isi­dre al mig de les vies. Sa i estalvi, però sense cotxe. Els hor­tets del gene­ral.

10. Per si no en volies, dues tas­se­tes de caldo. Compte, mes­tre Fabra! Ballada fora de la dis­co­teca. Fran­ce­se­tes far­ci­des de nata.

11. Un fanàtic de les abre­vi­a­tu­res. Baixa direc­ta­ment de Coma de Vaca. Llarg i prim, parent del tèxtil. Aca­ben fent silenci. Amb la cara que fan no és gens estrany que en pre­fe­rim la cua. Res­sona pel Penedès.

12. Urani fora d’ús. Canvi de pes­seta. De pri­mera neces­si­tat en con­tra de l’aci­desa. Pits arti­fi­ci­als d’allò més ape­ti­to­sos. Tan freqüents com la pluja al desert. Den­tis­tes cari­ats d’Ogassa.

13. L’última de la for­nada. Ep, el rei ha estat deca­pi­tat! Dei­xar prim com un fus. En gene­ral no són res més que crits. Una qüestió de nas­sos. L’aigua que rega­lima pels car­rers de Mont­mar­tre.

14. Si pel novem­bre trona, la collita serà bona. Només tre­ba­lla bé si sona la flauta. Male­eix la nave­gació a cada palada. Bene­volència a cal jutge. Els seus autors sem­pre vol­drien que fos per­fecte. Quan es des­plega sol arri­bar a mesu­rar un pam. El cor dels transgènics.

15. Fer la prova de la culle­reta. Indi­cis d’una pre­ci­osa pri­ma­vera. Recordo el soroll dels cons­ti­pats. Quasi rocosa, bas­tant ter­rosa. Home de fer fei­nes espar­ta­nes. Demos­tra l’afecte pel morro. El dar­rer àpat de l’any 2018.

16. Movi­ment a favor de la lli­ber­tat d’expressió. Ben­vol­gut Ramon Llull, jo també t’estimo. Tocar la flauta al parc de les feres. Blanc i radi­ant a la pista llarga. La con­demna d’en Flo­quet de Neu. Lle­tra escrita durant un home­natge.

17. Toc d’alerta per anun­ciar el nou any. Canvi de mes amb efec­tes secun­da­ris (3 p.). 365 dies de bons desit­jos (3 p.). Està a punt de reti­rar-se, i està una mica confús.

18. Obser­vat d’ama­ga­to­tis. Pre­neu i men­geu-ne tots, que és l’hòstia. No en té mai prou, acaba pri­mer el pa que la gana. Via de comu­ni­cació típica de Riga. Heura pen­gim-pen­jam. Pel mig de la ven­tresca.

19. El cul d’en Jau­met. En dues parau­les, abun­do­sa­ment i ines­go­ta­ble­ment. Exhi­bi­ci­o­nista més fàcil de detec­tar ves­tida que no pas des­pu­llada. Menes­tral d’Artesa de Segre. Amago a la Bar­ce­lo­neta. Mas­cle d’Homo sapi­ens esta­blert a l’antiga Pèrsia. La incògnita que acaba amb els matemàtics.

20. Vers escrit a una geoda. Un munt de petards en fila índia. Cèsar des­tro­nat durant els idus de febrer. Sem­pre arri­ben havent dinat. El país de les espri­mat­xa­des. Per als estu­di­ants tenen tot un altre sen­tit. Tra­jectòria etílica. Una bona causa al semi­nari de matemàtiques.

21. Pre­missa ali­mentària. Inter­rompo el mira­cle de la cre­ació. Alguna cosa més que Avinyó, Bal­sa­reny i Car­dona. Trans­ferència de líquid. Esti­mats de geno­llons. A l’esquena de l’Estre­lla Polar.

22. Cueta pelada de gamba. Secció lingüística. Té més pèls que en Guifré, no és humana. Plans al vol­tant de Berga. Or que marxa volant. Com una bassa d’oli. Prin­cipi i final d’octu­bre. Les tres for­qui­lles d’un entremès.

23. Art abs­tracte. L’iber, ebri, té un regust de for­matge. En con­di­ci­ons d’entrar al par­tit. Fei­xos de cebes en abundància.

24. Abeu­ra­dor buit. Els plàtans de Girona, i no pas de les Canàries. Arren­carà peces d’ivori. Deessa que porta banyes.

25. Rodanxa de taronja. Fan molt bona pare­lla amb els naps. Tram del cre­ma­llera. Mus­cu­lats dar­rere d’un dor­sal. Ni l’alcal­dessa, ni la secretària, ni la inter­ven­tora, la vocal de Bor.

26. Nexe d’unió entre Llívia i Cas­tell­fo­llit. Cons­truir case­tes sia­me­ses. Fer el bor­rego.

27. Fron­te­res del Sudan. Total­ment dis­tret, no siguis badoc. Partícules de mete­o­rit. A males no es toquen.

28. Es posa davant de l’avi per fer el sabe­rut. Si és dramàtic segur que tindrà espec­ta­dors. Con­sa­grat a l’oli.

29. Lliure de qual­se­vol mal. Enta­pis­sar a tot drap.

30. Calçar-se sense alçar-se. El més brut de les fes­tes de Nadal.

31. Pujada sig­ni­fi­ca­tiva del Ter.

32. Les tinc a la punta de la llen­gua.

33. Surt a tort i a dret.