‘El tercer home’

Si El tercer home no va ser dirigida de dalt a baix per Orson Welles, com jo sostinc, almenys demostra que quan t’acostes a un geni alguna cosa d’ell se t’encomana o que acabes aclaparat per la seva presència. Carol Reed, que signa la pel·lícula, no havia fet res semblant abans ni va fer res que se li acostés després. Ara jo soc Carol Reed i tinc al costat Orson Welles, a qui he contractat només d’actor. En el repartiment compto també amb Joseph Cotten, que ja sortia a Ciutadà Kane. Què he de fer sense sentir-me empetitit pel director de la pel·lícula que ja llavors era considerada una de les millors de la història del cine? Li cediria la càmera i els focus perquè ell mateix enquadrés i escollís els clarobscurs, i li confiaria tot l’elenc perquè el fes bellugar. Tinc on agafar-me per afirmar que El tercer home és d’Orson Welles, a part de la meva retentiva visual. Un dia un periodista li va preguntar: “Quina part de vostè hi ha a la pel·lícula?” Welles li va respondre: “Hi ha coses que un senyor com cal es reserva.” La resposta no és gaire senyorívola, si la intenció era deixar bé Carol Reed, però ja es veu que Orson Welles era un gran megalòman i que no era gaire delicat. És un dels meus herois, però no hauria fet amb ell ni un cafè. T’acostes a un famós a qui admires, per exemple, per la seva contribució a l’art d’avantguarda, i resulta que a casa s’acomoda en un tresillo, menja amb els dits, parla del temps o li agraden els toros. Joan Miró seia en un tresillo. A Orson Welles li agradaven els toros. En una ocasió, el director català i amic meu Lluís Josep Comeron va ser convidat a un vernissatge a la casa del torero Antonio Ordóñez, a Ronda, Màlaga. Va sortir al jardí i es va recolzar a la barana d’un pou que hi havia. “Aquí al fons hi ha les cendres d’Orson Welles”, li van indicar. Al fons del fons, sempre hi ha Orson Welles. O hi hauria de ser: si va trobar tantes solucions per moure la càmera i els actors, per què no és més imitat? Si va escriure guions per a gent formada, per què ens són servits arguments tan infantils? Diuen que les actuals pel·lícules es fan pensant a ser ofertes per la televisió, en obert o de pagament, immediatament després de ser estrenades. En fa tot l’efecte. Orson Welles va fer dues pel·lícules per a la televisió, Una història immortal i Fake. Per què no són objecte d’emulació?

A El tercer home es va arribar a imposar a Graham Greene, el guionista. La frase que diu que el Renaixement, amb totes les seves convulsions, va donar Leonardo i Miquel Àngel i que, en canvi, la pau suïssa només ha produït el rellotge de cucut, és seva. Segons aquest principi, esperem que el procés independentista català generi, si més no, alguna pel·lícula, alguna novel·la, algun Miquel Àngel que en sigui digne i ens estimuli.