“Sense justícia no hi ha llibertat ni cohesió”

Presó de Soto del Real, 27 d’abril del 2018

Benvolguts amics de La República,

Moltes felicitats per fer caminar un projecte batejat amb el nom de La República que tant anhelem. Tot l’agraïment per aquest exercici de generositat: obrir una nova finestra per omplir de mots i reflexió aquesta època intensa que ens toca viure. Ja fa 195 dies que estic privat de llibertat a la presó de Soto del Real, però amb la dignitat intacta. Des que hi vaig entrar, la serenor és companya de viatge i les lletres i els textos que m’arriben són l’estímul necessari, una font inesgotable de vitalitat. A les lletres esperades, doncs, hi afegirem a partir d’avui aquesta República en paper.

Escric aquest text colpit per la sentència del cas de La Manada: un exemple més d’una justícia que no és de justos. Aquests dies penso en la víctima, i també en els nois d’Altsasu, i torno al cap del camí. Sense justícia no hi ha llibertat ni cohesió. És per això que necessitem més informació i més perspectiva per fer créixer el pensament crític davant la trituradora d’aquest estat repressor que no entén de debat ni de lliure pensament.

Mai normalitzarem la por o l’autocensura perquè volem que els nostres fills i filles visquin en llibertat. Mai renunciarem a ser feliços, a viure la vida amb plenitud, amb la joia de pensar i anhelar un futur millor i més just per a tothom. Sense el malson del #DemàPotsSerTu, la campanya que us demanem que us feu vostra.

Tenim ben present l’1 d’octubre, un acte d’empoderament popular i d’autoestima col·lectiva excepcional. Des d’aleshores, mai més res tornarà a ser igual, i la resposta de la societat catalana, serena i plena de tendresa, és una llavor de futur.

Els nou presos polítics privats de llibertat per exercir pacíficament drets fonamentals mai hem deixat d’abraçar l’esperança i la llibertat perquè, com els set exiliats, no hem comès cap delicte i mai renunciarem a la nostra lluita pacífica pel dret a l’autodeterminació. Els presos polítics som la representació de la transició nacional i mai serem cap moneda de canvi. La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia.

Òmnium Cultural és precisament una eina per recuperar i enfortir els drets que garanteixen la cohesió social. Vam néixer per salvar els mots i ara ens toca salvar els drets, com diu l’estimat Marcel Mauri. El creixement de l’entitat és una altra mostra de la generositat: més de 110.000 socis i 40 seus territorials, conjurats a contraatacar l’ofensiva judicial, política i mediàtica contra la dissidència i a no deixar-nos mai ningú pel camí.

La nostra única arma és i serà la cultura, arma de construcció massiva i de transformació social. Fidels al servei d’una cultura valenta, transgressora, oberta a la diferència, que se sap útil i rica si es percep com una finestra oberta al món.

En temps d’injustícia, mantinguem intacte el coratge, la confiança i l’esperança. Volem ser lliures perquè no hi ha una millor manera de garantir el futur de la humanitat. Guanyarem, perquè hem après a ser lliures com més oprimits ens volen.

Salut, sort, encerts i República!