Per la dreta no s’avança
Els esdeveniments es van succeint ràpidament. Gairebé no tenim temps d’entendre i analitzar el que està passant, o bé per la voràgine o bé per la inundació de mentides.
En aquesta pell de brau, gairebé ningú s’ha assabentat que la rebel·lió i la sedició han passat a la història a Alemanya. Perquè els mitjans de comunicació principals han passat de puntetes sobre la decisió dels jutges, que han tornat a refusar rotundament la major. I ja és la segona vegada. Caldrà veure si Llarena voldrà anar per una tercera o ja en té prou amb el ridícul que ha fet.
Però no tots a Espanya són aliens al que succeeix. N’hi ha que saben molt bé què passa, i precisament per aquest motiu continuen alimentant les mentides i els discursos exagerats. Per què? Perquè pensen que d’aquesta manera aconsegueixen vots.
Així és com Sánchez es dedica a fer curses amb Rivera: això sí, per ocupar un carril concret. Mentre que un està en contra de la sanitat universal, l’altre proposa canviar el codi penal perquè el que avui no és delicte, demà ho sigui (incloent respostes pacífiques de la població, que es podrien considerar part d’un delicte de rebel·lió si fes falta). Si vol plantejar diàleg, respecte i democràcia, desapareix. No hi haurà condonacions bancàries, ni estalvi en cafès, ni altaveus als mitjans. Ja resulta massa evident que en aquest panorama només sobreviuen (políticament) els que resulten útils per als interessos dels que realment manen.
Feu memòria i penseu que, probablement, aquestes veus que recordàveu amb respecte no se sap bé on van anar a parar.
El que és més trist és que encara no s’han adonat que en aquesta cursa desmesurada, escabellada, deshumanitzant, no s’avança per la dreta. Ho diu el codi de circulació espanyol, sí; però també ho diu la història. Aquesta història que ni Sánchez ni Rivera deuen tenir gaire ben estudiada.
I mentrestant, els carrers de la democràcia, per on podríem caminar tranquils, encara estan sense asfaltar.
